Fa uns dies, en un sopar d’amics, comentàvem la pròxima estrena de l’adaptació que Christopher Nolan ha fet de l’Odissea, i vaig llegir-los un tuit que m’havia fet molta gràcia: “Quina casualitat que l’Odissea li passés justament a un home que es deia Odisseu”. Ningú no va riure, ja que no sabien que la paraula que fem servir per referir-nos a un llarg viatge ple de perills i contratemps no era una paraula grega preexistent, sinó que té o
Guardar a favorits
