Segle XIV, tardor, vall d’Àger: entre les serres del Montsec, quan el cereal ja és al graner, la terra es tenyeix de lila. Milers de flors de Crocus sativus s’obren alhora, fràgils i breus. Dins de cada corol·la, entre els estams grocs, hi ha tres brins vermells: són els estigmes que, un cop assecats, seran el que coneixem com a safrà. Després de molt de temps de cura (espantant talps i borinots, que se’l mengen), cal collir-los a trenc d’alba, abans que el sol els panseixi, separ
El safrà català: el fil roig d'occident
Petits brins vermells extrets d’una flor efímera van teixir una de les grans històries econòmiques de la Catalunya medieval. Entre els segles XIV i XV, el safrà va enriquir pagesos, mercaders i institucions, i va convertir el Principat en una potència exportadora de primer ordre
25
d'agost
del
2026
a les 00:00
Assessor
Dolors Pifarré
Guardar a favorits