Qin Shi Huangdi: el fundador de l'imperi xinès

Fundador del primer imperi, Qin Shi Huangdi és considerat un dels personatges més importants de la història de la Xina. La fama d'aquest sobirà perdura en la memòria col·lectiva del poble xinès, però a Occident és conegut sobretot per la seva tomba impressionant, que inclou milers de soldats de terracota: els guerrers de Xi'an

Retrat de l'emperador Quin Shi Huangdi
Retrat de l'emperador Quin Shi Huangdi Wikimedia Commons
1 d'agost del 2005 a les 00:00
Autor
Daniel Gomà
Guardar a favorits

La vida de Qin Shi Huangdi és la història fascinant d'un home que va assolir una de les fites més importants de la història: unificar el territori xinès i dotar-lo d'una estructura política que es consolidà en els segles següents. Nascut l'any 259 aC amb el nom de Ying Zheng, era fill del rei Zhuang Xiang de Qin, estat que tenia el seu epicentre a l'actual província de Shaanxi. La seva infància va estar marcada pels forts enfrontaments entre els diversos estats, que en la història xinesa correspon a la darreria del període dels regnes combatents (403-221 aC), que va representar el declivi definitiu de la dinastia Zhou, governadora de l'espai xinès des del 1122 aC.

El regne de Qin havia iniciat un procés d'expansió territorial a partir de les últimes dècades del segle IV aC i s'havia convertit en el dominador absolut de la part occidental del món xinès. Tres anys abans de l'arribada de Zheng al tron, la dinastia Zhou havia estat destronada per la de Qin. L'any 246 aC, a l'edat de tretze anys, el príncep Zheng va ser coronat com el trenta-dosè rei de la dinastia després de la mort del seu pare. A causa de la seva joventut, el poder real estava en mans d'antics consellers del difunt sobirà, el més important dels quals era Lü Buwei, amant de la reina vídua i l'home més ric del regne. Sota el seu lideratge, Qin es va anar expandint territorialment i es va erigir en l'estat més poderós.

La unificació de la Xina. Nou anys més tard, el jove sobirà va ser declarat major d'edat i va assumir plenament el govern de l'estat. Per reforçar la seva autoritat, va posar fi a les disputes a l'interior de la cort i va desfer-se de Lü Buwei, a qui va induir al suïcidi. Al mateix temps es va envoltar de consellers fidels. Un cop fermament assegut al tron, Zheng es va dedicar a sotmetre a la seva autoritat els estats veïns amb l'objectiu de fer de Qin l'únic estat de la regió. Tenia una sèrie d'avantatges. En primer lloc, el seu regne estava situat a la perifèria del món xinès, en una zona geogràfica de difícil accés on les muntanyes i el curs del riu Groc li permetien sense gaires dificultats defensar-se dels atacs procedents de l'est. A més, en les dècades anteriors havia assegurat les seves fronteres occidentals. En segon lloc, Zheng tenia a les seves ordres un exèrcit lleial, preparat i molt experimentat, format exclusivament per soldats originaris del regne i que havia estat fonamental en el passat per a estendre els dominis de Qin. Finalment, els estats veïns s'havien anat debilitant amb els anys a causa dels enfrontaments continus entre si.

A partir del 230 aC i durant la dècada següent, Zheng va dedicar-se en cos i ànima a conquerir i sotmetre els diversos estats xinesos a la seva autoritat. Primer van caure els regnes menors de Han, Wei i Zhao, però és la caiguda de Chu el 223 aC la que marcà el triomf definitiu de Qin, que en dos anys va derrotar els estats restants, Yen i Qi. Per a evitar possibles revoltes, es van destruir les muralles de les capitals dels antics regnes independents. L'any 221 aC, doncs, va assenyalar el domini absolut del rei Zheng sobre el món xinès i la fundació del primer imperi.

Les grans reformes. Un cop erigit en únic governant, Zheng va considerar que el títol de rei (wang, en xinès), que s'havia aplicat als sobirans de les dinasties anteriors, no era prou adequat per a un monarca que havia superat en proeses els dirigents anteriors. Per aquest motiu va optar pel títol d'emperador, que en xinès correspon al terme huangdi, que aleshores havia estat reservat per a designar els sobirans llegendaris (com, per exemple, l'emperador Groc) que havien creat la nació i el poble xinès. Zheng va adoptar aleshores el nom de Shi Huangdi (literalment, 'el Primer Emperador') perquè pretenia ser succeït per una llista de monarques que es designessin segons el número de generació que els correspondria (Segon Emperador, Tercer Emperador, etc.) fins a arribar a les deu mil generacions. Tot això, en el marc d'una dinastia anomenada com el seu antic regne, Qin.

 

Qin Shi Huangdi va instal·lar la capital del nou imperi a Xianyang, prop de l'actual ciutat de Xi'an, on es va fer construir un palau monumental. Des d'aquí impulsaria les reformes necessàries per a convertir el seu imperi en un estat autocràtic, centralista i burocratitzat. Administrativament, el país va passar a estar format per trenta-sis províncies, dividides en districtes. Al capdavant de cadascuna hi havia un governador civil, que era el cap de funcionaris, i un governador militar, que comandava les tropes imperials desplegades a la regió.

Un control absolut

Un dels grans problemes que sorgiren en la reforma administrativa va ser el gran nombre de dialectes xinesos que es parlaven. L'emperador en va permetre la parla, però per a afavorir el funcionament correcte de l'administració de l'imperi es van estandarditzar els caràcters de l'escriptura xinesa. Hi havia dues formes d'escriptura: sobre pedra i sobre trossos de bambú. L'establiment d'unes normes comunes a tot el país també es va estendre a la unificació monetària, dels pesos i de les mesures. Fins i tot la longitud dels eixos dels carros va passar a ser idèntica. L'objectiu era facilitar la circulació de documents oficials, la recaptació d'impostos i la realització dels treballs d'enginyeria: Qin Shi Huangdi va promoure la creació d'una xarxa de carreteres superior als sis mil quilòmetres, de vies fluvials i de canals, destacant en aquest darrer cas el Gran Canal que unia el riu Iang-Tsé amb la ciutat de Canton, a més de dos quilòmetres cap al sud.

L'emperador també va promoure el taoisme, una religió que cerca l'equilibri de totes les coses, siguin vives o no, i que assegura així l'equilibri de l'univers. En aquest sentit, va ser també un fidel seguidor del legisme, elevat a doctrina d'estat. El legisme és una filosofia política que considera la natura humana com a dolenta per si mateixa i que defensa que el màxim dirigent (en aquest cas, l'emperador) ha de tenir el control exclusiu del poder polític mitjançant l'ús de la força, del govern i de la llei, i mantenint-se informat de tot el que succeeix al seu país. Per tal d'assolir aquest objectiu, qui ostenta el poder ha d'aplicar càstigs molt durs envers els seus súbdits perquè acceptin i obeeixin tota una sèrie de lleis estrictes en què són definides, entre d'altres, les obligacions de cadascú i la seva posició en l'escala social.

Qin Shi Huangdi va governar la Xina amb mà de ferro. Implacable amb els enemics i brutal amb els súbdits, es guanyà l'odi del poble

Qin Shi Huangdi era extremament violent i considerava que tots els habitants del seu imperi havien d'obeir sense protestar i, si era necessari, havien de patir a fi d'assegurar l'estabilitat i la pau del país. Per a evitar rebel·lions, va deportar tota la noblesa dels antics regnes (en total, unes cent vint mil persones) a Xianyang per mantenir-la vigilada i va impulsar el sistema de responsabilitat col·lectiva, que consistia a enquadrar cada unitat familiar en un grup format per una desena de famílies, en què cadascuna era responsable del que fessin els membres de les altres, excepte si informaven d'un delicte o d'una conspiració. Això tenia com a finalitat assolir una societat obedient amb l'estat. Una xarxa d'espies s'encarregava d'informar directament l'emperador de tot comportament sospitós.

El sobirà no va dubtar tampoc a exercir una forta pressió sobre els camperols, de qui obtenia la major part dels impostos i als quals va obligar a treballar en els seus projectes titànics. Per a poblar els territoris del sud, va promoure deportacions en massa de gent. No satisfet amb això, va decidir mantenir la seva població analfabeta i va atacar la llibertat de pensament per suprimir possibles conspiracions. El centenar d'escoles de filosofia que havien sorgit a la Xina en els darrers segles van ser prohibides i es van fer cremar els seus llibres, de manera que es va perdre una bona part de la cultura xinesa existent fins llavors.

La fi de la dinastia

Qin Shi Huangdi va governar la Xina amb mà de ferro. Implacable amb els seus enemics i brutal amb els seus súbdits, es va guanyar a pols l'odi del poble. En vida, va ser objecte com a mínim de tres intents d'assassinat i no va dubtar a executar membres de la cort i de l'exèrcit en cas de mínima sospita de conspiració.

No coneixem amb seguretat la causa de la mort del Primer Emperador, però sabem que va morir durant un viatge d'inspecció a la zona costanera de l'imperi l'any 210 aC. La hipòtesi més acceptada és que va morir com a conseqüència d'un enverinament involuntari o d'una malaltia originada pel consum d'una droga destinada a convertir-lo en un ésser immortal. La recerca de la immortalitat havia obsessionat Qin Shi Huangdi en els darrers anys de la seva vida i la tradició assenyala que va enviar tres mil joves verges (homes i dones) a tots els racons del món conegut perquè trobessin el remei que li evités trobar-se amb la mort. No suficient amb això, es va fer enterrar en una tomba monumental envoltat d'estàtues que representaven personatges de la cort i del seu exèrcit.

Per tal d'evitar possibles revoltes, es va mantenir en secret la mort de l'emperador fins que el seu cos no va ser transportat a Xianyang, i el seu hereu (Ershi Huangdi), proclamat successor. No obstant això, aquesta acció no va servir de gaire. L'opressió viscuda durant els anys del Primer Emperador havia provocat un fort descontentament social. Immediatament després de conèixer-se'n la desaparició, van esclatar revoltes populars a les quals s'afegí l'antiga noblesa que havia estat despullada de privilegis pel difunt sobirà. El Segon Emperador es va mostrar incapaç d'aturar els insurrectes i va perdre progressivament el control dels territoris conquerits pel seu pare. L'any 207 aC, un exèrcit rebel dirigit per Liu Bang, funcionari Qin d'origen humil, esclafà les tropes del Segon Emperador i posà fi al llinatge de Qin Shi Huangdi; poc després va instaurar una nova família imperial: els Han. La dinastia que havia de durar deu mil generacions no va perdurar més enllà de la segona.

La història posterior ha valorat molt negativament la persona del Primer Emperador. Temut i odiat en vida, la seva mala fama ha perdurat fins als nostre dies. La raó principal és que els confucians, que van dominar la cort imperial amb posterioritat, van transmetre una imatge molt dolenta del dirigent xinès a causa de les persecucions que van haver de patir durant el seu regnat. No és estrany, ja que els seguidors de Confuci pregonaven el retorn a la bona conducta, la recerca de la virtut i el deure de l'emperador de fer el bé en profit del seu poble.

Amb tot, malgrat la seva brutalitat, Qin Shi Huangdi va ser un personatge decisiu en la història de la Xina. En primer lloc, va unificar el món xinès sota una sola entitat política, herència que les dinasties posteriors van mantenir a pesar de diversos períodes puntuals de divisió territorial. Posant les bases d'aquest imperi, va permetre que es pogués anar expandint en el futur. D'altra banda, si bé és cert que la dinastia que ell va instaurar no va sobreviure al seu successor, la monarquia centralista i burocratitzada que ell creà va ser el tipus de govern que va caracteritzar la Xina durant més de dos mil anys, fins a la caiguda del sistema imperial l'any 1911.

La divisió de l'imperi en províncies també és originària d'aquesta època, amb el nomenament de governadors civils i militars al capdavant de cadascuna. La construcció de vies imperials va continuar en èpoques posteriors per a permetre el desenvolupament de les comunicacions i afavorir d'aquesta manera el comerç, però també el control del territori per part de la cort. La política de grans obres hidràuliques va ser seguida per governants posteriors amb l'objectiu de millorar les collites.

Finalment, en els aspectes econòmic i social, la implantació d'una moneda única va permetre un desenvolupament comercial significatiu i una millora en la recaptació d'impostos. No va ser menys important l'adopció d'una escriptura idèntica per a tot el país que va evolucionar fins als ideogrames que formen l'escriptura típica dels xinesos avui dia.

 

Qui era Quin Shi Huangdi?
Sobirà cruel i dèspota

Qin Shi Huangdi va portar a la mort centenars de milers de persones amb els seus projectes monumentals, però també amb la forta repressió que va exercir sobre el seu poble. El recurs a la pena de mort era constant i se solia dur a terme mitjançant la decapitació. A part de les execucions, el càstig més dur eren les amputacions, en què sobresortia en primer lloc la castració. L'objectiu era humiliar completament el condemnat perquè això li impedia tenir descendència, aspecte molt important en una societat en què el culte als avantpassats era un dels eixos centrals i l'home havia de tenir per força fills que transmetessin el seu llinatge. Els treballs forçats eren l'altre càstig important i servien per a assegurar la mà d'obra necessària per a les construccions impressionants de l'emperador.

El legisme, doctrina d'estat

Com a defensor del legisme, el monarca també es va oposar als ensenyaments de Confuci, que defensaven el retorn a la bona conducta, la recerca de la virtut, el respecte envers l'ésser humà i el deure de l'emperador de fer el bé en benefici del seu poble, mentre condemnaven l'acumulació de riqueses. Va ser famosa la reacció del sobirà davant les crítiques dels lletrats confucians pel seu estil dictatorial de governar: va ordenar l'execució de quatre-cents seixanta d'aquests lletrats, que van ser enterrats vius.

Un model per a Mao

Emperadors de dinasties posteriors van considerar Qin Shi Huangdi com un model de governant autoritari, encara que no van arribar mai a superar els seus excessos. Fins i tot en època contemporània ha estat objecte d'un cert culte: el mateix Mao Zedong, el principal dirigent de la República Popular de la Xina instaurada a partir del 1949, es comparava amb Qin Shi Huangdi com a líder que havia governat amb la força, i presumia d’haver-lo superat en les seves brutalitats.

 

Per saber-ne més
  • Folch, Dolors. La construcció de Xina: El període formatiu de la civilització xinesa. Barcelona: Empúries, 2001.
  • Gernet, Jacques. El mundo chino. Barcelona: Crítica, 1999.
  • Lombard, Denys. La China imperial. Barcelona: Idea Books, 2000. Una molt completa síntesi sobre aquest període.

Aquest article es va publicar en el número 34 del Sàpiens (agost 2005)