Una petita bola de marfil volta dins el cilindre. El so del seu recorregut es confon amb el de les fitxes que els jugadors emplacen sobre el cobretaula verd. El crupier anuncia solemnement “no va más” i tothom gira els seus ulls cap a la ruleta. La bola es resisteix a caure, finalment salta, rebota i cau capritxosa en el dinou vermell, senar, i passa.
Aquesta mateixa escena es va repetir moltes vegades en les sales de joc que inundaven Barcelona durant el primer quart del s
Quan Barcelona era Las Vegas: la proliferació de sales de joc als inicis del segle XX
Al primer quart del segle passat no hi havia ràdio ni televisió. El joc, en totes les seves versions. es va convertir en un dels passatemps més populars, i Barcelona es va omplir de casinos i clubs. No tots eren legals, però les autoritats de l'època van fer la vista grossa i van permetre que hi hagués fins a quaranta sales de joc
