Roma, estiu del 1209. Embolcallat amb draps, un individu que bé podria ser un mendicant s’agenolla al davant de l’home més poderós de la Terra. Però tot i aquesta breu entrevista, el papa Innocenci III mai no va arribar a entendre l’amor que aquell pobre home predicava pel germà Sol, la germana Lluna i la més absoluta pobresa, però, qui sap si inspirat per un somni premonitori on apareixia el tal Francesc sostenint l’Església perquè no s’enfonsés, Innocenci III va acabar apro
Innocenci III, el papa de ferro
Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat
Assessor
José E. Ruiz-Domènec