No hi ha unanimitat a l'hora d'atribuir un origen cert al costum d'exclamar "Jesús!" després d'un esternut d'altri. Una teoria diu que, com que durant l'epidèmia de pesta que hi va haver a Roma l'any 591 els malalts morien esternudant, es va estendre el costum d'invocar la divinitat amb una frase del tipus "Que Déu et beneeixi!", la qual amb el temps s'hauria abreujat en expressions més curtes com ara "Jesús!". Segons una altra teoria, aquest costum el van iniciar els àrabs pels mateixos motius però al segle VII a les regions conquerides de l'Àfrica, nucli des d'on posteriorment s'hauria propagat arreu l'hàbit que ens ocupa. Una tercera explicació ho atribueix al persa Avicenna (980-1037); segons aquest metge i filòsof, un dels símptomes que anuncien la verola és un esternut continuat, raó per la qual va bé demanar a Déu que et doni un cop de mà per a frenar la malaltia.
Per a evitar que l'esperit surti disparat amb l'esternut s'invoca el fill de Déu
La quarta hipòtesi, amb dues variants, és la que la relaciona amb la creença popular que l'esperit de la persona es troba dins del cap. La primera variant afirma que, atès que l'esperit volta per dins del crani se suposa que vagament subjectat –perquè és eteri–, hom té por que amb l'esternut surti disparat, i per a evitar-ho s'invoca el fill de Déu. La segona diu que, ja que en esternudar hem d'obrir per força la boca i també tancar els ulls, la invocació vol exorcitzar l'intent de qualsevol dimoni d'introduir-se dins nostre.
En tot cas, el cert és que, sense excloure altres expressions com ara "salut!", es diu "Jesús!" en català i en aranès. I també en espanyol. Els portuguesos diuen "Santinho!" ('Santet!'), en anglès hom diu "Bless you!" ('Beneït sigues!'), en alemany "Gesundheit!" ('Salut!'), mentre que en francès es diu "À tes souhaits!" ('Als teus desitjos!', literalment).
Aquest article es va publicar en el número 6 del Sàpiens (abril 2003)
