L’any més llarg de la història va tenir quatre-cents cinquanta-cinc dies

L'any en què es va començar a aplicar el calendari julià va tenir 455 dies, ja que s'hi van haver d'afegir gairebé tres mesos extra per compensar el desplaçament del calendari egipci

Calendari conegut com el 'Fasti Antiates Maiores', anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats 'Quintilis' i 'Sextilis'
Calendari conegut com el 'Fasti Antiates Maiores', anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats 'Quintilis' i 'Sextilis' Wikimedia Commons
A finals del 4000 aC, els mesopotàmics van impulsar coneixements que van servir de base als grecs. De fet, van inventar els primers sistemes estructurats d’escriptura i de numeració, utilitzant la base de numeració 60, una xifra que consideraven màgica. Per la seva banda, els egipcis van inventar i aplicar un sistema decimal, amb base 10, que amb els anys s’erigiria en el d’ús més freqüent i que és el que utilitzem actualment.