Buda va arribar a ser canonitzat com a sant per l’Església catòlica

Evidències arqueològiques assenyalen que Buda va morir cap al 400 aC. La seva mort i la seva il·luminació són els dos episodis de la seva vida que apareixen amb més freqüència en els textos canònics budistes
Evidències arqueològiques assenyalen que Buda va morir cap al 400 aC. La seva mort i la seva il·luminació són els dos episodis de la seva vida que apareixen amb més freqüència en els textos canònics budistes Getty Images

Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, sant Josafat de l’Índia constava en el santoral catòlic. De sants anomenats Josafat n’hi ha uns quants, entre ells un Josafat confessor, d’origen polonès i que es recorda el 27 de novembre. Però un altre, el de l’Índia, ja fa temps que va caure del santoral. Aquell sant Josafat no era un altre que Buda, el fundador de la famosa religió oriental. I tot per un conte plagiat.

La història de sant Josafat de l’Índia és un plagi de la de Buda

Va ser Sant Joan Damascè qui va escriure Barlaam i Josafat. La història explica com el rei Abenner de l’Índia, perseguidor de cristians, va tenir un fill que va anomenar Josafat i de qui els astròlegs van predir que seria cristià. El príncep duia una vida retirada en el palau, allunyat de les misèries del món real, fins que un dia va sortir a passejar per la ciutat, va veure un malalt, un leprós i un ancià moribund. Segons el relat, les penes d’aquest món que van mostrar-se-li de cop van marcar-lo profundament. I a aquesta experiència s’hi va sumar un encontre amb l’ermità Barlaam, qui a través de contes exemplars el va instruir en la fe cristiana i va aconseguir la seva conversió a través del baptisme. Llavors Josafat deixà el palau i va dur una vida eremítica de penitència fins la seva mort. I fins aquí el relat. Però el cas és que aquesta història no era original de sant Joan Damascè, i el protagonista del conte no era un altre que Siddharta Gautama Sakyamuni, és a dir, Buda.

Un conte transformat

De fet, l’autor de l’obra confessa haver escoltat la història dels qui l’havien coneguda a l’Índia, però el cas és que les moltes similituds amb l’obra Lalita Vistara (del segle II aC) fa que els experts apuntin que segurament l’hagués llegida i d’allà n’hagués captat la descripció minuciosa que s’hi fa de detalls de la vida de Buda, que hauria existit sis-cents anys abans de Crist. I és que la narració original descrivia la conversió del príncep hindú Siddharta Gautama en un il·luminat o buda. Una història que tenia el seu origen en un relat bramànic del segle VI aC, i que s’hauria anat transformant fins la decisiva traducció de Sant Joan Damascè en el segle VIII. Barlaam i Josafat va ser molt popular durant l’edat mitjana i es va traduir a molts idiomes. Però el més curiós és que l’Església, impressionada pel relat de sant Joan Damascè, va canonitzar els dos protagonistes de la seva història, Barlaam i Josafat, i concretament aquest segon amb el nom de sant Josafat de l’Índia.

Per saber-ne més
  • Aguirre, Rafael. Barlaam e Josafat en la narrativa medieval. Madrid: Playor, 1988.

Aquest article es va publicar en el número 71 del Sàpiens (setembre 2008)