L’expedient administratiu de Francesc Macià és un lligall de catorze folis més dos sense numerar que duu per títol: “Hoja de Servicios de Francisco Maciá y Llusá”, sota el logotip i títol del “Cuerpo de Ingenieros del Ejército”. Des de fa anys es conserva a l’Arxiu General Militar de Segòvia i és força útil per a aclarir dubtes i puntualitzar aspectes difusos de la personalitat i trajectòria del famós militar i polític català. L’expedient, al costat de les tòpiques expressions com “valor: se le supone”, destaca la salut, conducta i capacitat com a bones, mentre la puntualitat en el servei i l’aplicació li són valorades amb un “molt”.
L’expedient explica que Francesc Macià va ser militar en actiu durant més de trenta-un anys, tota una carrera. Gràcies a la minuciosa cronologia que es desprèn de la seva vida servint les armes verifiquem que el novembre del 1905 estava destinat a Lleida i que fins el 1907 va formar part activa de l’Exèrcit espanyol. Cal destacar que l’expedient demostra que els seus superiors, sent Macià tinent coronel, el van qualificar com a apte per ascendir al grau de coronel, un càrrec al qual no va arribar mai a causa del seu abandonament de la milícia.
Amb tots els ets i uts
L’expedient explica de manera molt detallada la vida de Macià dins de l’Exèrcit, amb un seguit de referències a la seva persona que converteixen aquest document en un text clau per entendre i estudiar la vida del futur president de la Generalitat. L’expedient destaca per dos aspectes fonamentals. El primer és el detallisme del document. Des del 1875 fi ns al 1907 es ressegueixen els llocs, càrrecs, nomenaments, estudis, fets i incidències, permisos i llicències, en una prosa grisa i burocràtica farcida de particularitats. El segon és la verificació. Gràcies a la ubicació cronològica i a la fixació de destins, i també de les responsabilitats assumides, hi ha tot l’esquelet de la vida militar que forma en més de trenta-un anys de servei actiu. Tota una cronologia que arranca a Guadalajara on va estudiar, i que acaba a El Dueso-Santoña-Santander i a la seva Lleida estimada.
Lluny de Catalunya
Cal destacar així mateix la part de l’expedient en què s’explica que el ministre de la Guerra l’envia a Santander, com una manera d’allunyar-lo de Catalunya. Pels seus mèrits era apte per a l’ascens, o sigui era coronel in pectore. Però Francesc Macià va demanar retirar-se per voluntat pròpia. No va acceptar la situació. Segurament el viatge de novembre-desembre del 1906 a Madrid va ser determinant pel nou paper que se li va oferir a l’Exèrcit i que ell va rebutjar.
Consulteu l'expedient
Aquest article es va publicar en el número 84 del Sàpiens (octubre 2009)