Revista

La jaqueta i la cara del número 208 tenen tota una història

Sàpiens núm. 208. Juliol 2019

The Farragut's. Els herois menorquins de la guerra d'independència americana

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

BRÚIXOLA

A la càrrega! Dels sabres a les porres

A finals del segle XVIII, amb el sorgiment de la societat de masses i la protesta organitzada al carrer, els Estats Units estructuren les forces policials, que substitueixen l'exèrcit, per reprimir el poble. Des de llavors, els artistes n'han denunciat reiteradament els abusos. Ara, una exposició per commemorar el centenari de l'arribada a Olot de 'La càrrega', de Ramon Casas, ens convida a reflexionar sobre com en aquests 200 anys han canviat els actors i els mètodes, però no la idea essencial: l'estat té el monopoli de la violència i l'exerceix quan li sembla oportú.

Joan Carreras i Enric Calpena

ENTREVISTA

Toni Soler: "Convidem els historiadors a alliberar-se de les cotilles"

Els grans temes de la història de la humanitat explicats pels millors creadors. Aquesta és la filosofia d''El Món d'Ahir', fusió i punt de contacte entre la història i la literatura. La publicació dirigida per Toni Soler observa el món a través de les mirades més diverses, que queden agrupades en els reculls temàtics que cada tres mesos arriben a les llibreries.

Clàudia Pujol

BRÚIXOLA

L'ordinador poeta. El dia que una computadora va fer de Brossa

Coincidint amb el centenari del seu naixement, t'expliquem com aquest artista polifacètic barceloní va compondre un dels primers versos cibernètics i va obrir la porta a la literatura assistida per ordinador

Xavier Duran

REPORTATGES

The Farragut's. Els herois menorquins de les guerres ianquis

Si el cognom Farragut als Estats Units és tan popular com Lincoln o Kennedy és per les peripècies d'un menorquí, Jordi Ferragut, que va enrolar-se amb l'exèrcit dels colons que lluitaven per independitzar-se de l'imperi britànic i, sobretot, pel seu fill David, heroi de la guerra de Secessió i peça clau en la victòria dels estats del Nord.

Text d'Arnau Cònsul, amb l'assessorament de Mariona Lloret

Processó en què es veuen dos grans penons amb la creu de Sant Andreu nuada

REPORTATGES

Benvingut, Carles V!

L’any 1519, un joveníssim Carles d’Habsburg va visitar Catalunya amb l’objectiu que les Corts del Principat l’acceptessin com a rei. Tot i que era l’hereu dels Reis Catòlics, el fet de ser estranger i que la seva mare, Joana la Boja, encara fos viva, en dificultava la coronació. Així, el futur emperador va desplegar tots els recursos, com convocar el capítol de l’orde del Toisó d’Or, que va omplir Barcelona d’aristòcrates, banquets i luxe.

Text d'Agnès Rotger, amb l'assessorament d'Àngel Casals

REPORTATGES

Qui va matar els germans Grac?

Al segle II aC dos germans de la classe alta romana, Tiberi i Gai Semproni Grac, van morir violentament després de proposar ambicioses reformes agràries que amenaçaven l’oligarquia senatorial de Roma. El Senat i els Gracs es van enfrontar en un combat polític i jurídic en què ambdues parts van forçar les lleis a favor dels seus interessos.

Text de Cristina Serret, amb l'assessorament d'Isabel Rodà

REPORTATGES

Els califes de 'Les mil i una nits'

Harun ar-Raixid i el seu fill Al-Mamun van bastir l’època daurada d’un imperi colossal, el del califat abbàssida. Probablement per això apareixen en diversos relats de la gran epopeia literària del món àrab, que vol retratar un passat èpic i gloriós

Text de Raimon Portell, amb l'assessorament de Dolors Bramon

REPORTATGES

Arqueologia exiliada. El rescat del patrimoni català

El Museu d’Arqueologia de Catalunya va crear-se en condicions complexes, durant la República, i es va inaugurar poc abans de l’inici de la Guerra Civil. Els bombardejos franquistes i l’avanç del front cap a Catalunya van dur el Govern de la Generalitat a traslladar la majoria de les peces que custodiava: primer a l’Empordà i poc després a Ginebra. Ara, una exposició ho recorda.

Text d'Elisabet Font, amb l'assessorament d'Àngel Casanovas

Fotografia d'un dels primers Tours de França

REPORTATGES

19 de juliol de 1919. El primer mallot groc

La història acostuma a recordar només els guanyadors, però sovint el segon lloc el van ocupar lluitadors exemplars. És el cas d’Eugène Christophe, un dels herois de l’època més èpica del ciclisme francès i que té l’honor d’haver estat el primer a vestir amb el color distintiu del líder de la prova, tot i que mai no el va conservar fins al final. La seva va ser un carrera plena de contratemps

Alba Ortega