Va ser assassinat Pau Claris?

Els lectors pregunten

Per què les persones enganyades són "cornudes"?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Abel Folk: "Els polítics d'ara haurien de prendre model de la idea de servei al país que tenia Macià"

Xevi Camprubí (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

Va ser Jaume I el rei més important de la història del nostre país?

Oriol Junqueras (text), Jaume Fernández (text)

Increïble però cert

Calví, que era enemic de l'Església catòlica, va delatar Servet als inquisidors del papa

Enric Vila (text)

Història-ficció

Què hauria passat si la pesta no s'hagués extingit a l'Europa del segle XVIII?

Agustí Alcoberro (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Jordi Bilbeny: "Tenim arguments sobrats per defensar que l'almirall Cristòfor Colom era català"

Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Va ser assassinat Pau Claris?

Sàpiens investiga la hipòtesi de l'enverinament del president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra dels Segadors

Al febrer del 1641, en tan sols una setmana, Pau Claris, el president de la Generalitat que havia decidit aliar-se amb França per fer fora les tropes castellanes de Catalunya, emmalaltia i moria. L'agonia va ser terrible: dolor, fatiga i paràlisis parcials que el deixaren sense parla. Els símptomes i una carta d'un mariscal francès apunten que la desaparició de Claris va ser provocada per enverinament, i l'opció més probable és l'aigua tofana, una mescla d'arsènic i herbes

Sílvia Marimon (text), Antoni Simon (assessorament)

Reportatge

Mort i glòria a l'Antàrtida

La cursa heroica per ser els primers d'arribar al Pol Sud

L'exploració del continent de les neus perpètues és una de les gestes més èpiques de la història de la Humanitat. El destí va voler que fos el noruec Admundsen el primer a trepitjar els anhelats 90 graus de latitud sud. Però la glòria eterna estava reservada pel britànic Scott. El tràgic final de l'expedició que comandava va convertir la seva figura en un mite i la seva aventura, en una llegenda

Josep Sucarrats (text)

Reportatge

De curanderos a metges de prestigi

Com era la medicina de l'antiga Roma i qui la practicava

Amb l'arribada del coneixement grec, la medicina romana va substituir la superstició dels remeiers per la ciència dels metges d'Atenes. Així, de tenir una divinitat per a cada malaltia, Roma va passar a desenvolupar un complet sistema sanitari amb hospitals i especialistes: cirurgians, oculistes, llevadores...

Cristina Serret (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatge

Per què es va ensorrar el mur de Berlín?

La curta vida de la República Democràtica Alemanya

Acabada la Segona Guerra Mundial, els interessos estratègics divergents i les insalvables diferències ideològiques van dividir el bàndol dels vencedors en dos blocs: el comunista i el capitalista. En aquest context de tensió, l'Alemanya ocupada va quedar partida en dos estats, un dels quals, anys a venir, es va disoldre com un terròs de sucre. Per què va desaparèixer l'RDA? Que n'ha quedat dels seus quaranta anys d'existència?

Jordi Garcia-Petit (text)

Reportatge

La tragèdia dels jueus mallorquins

La història d'una segregació que ha perdurat en el temps

L'antisemitisme va ser una constant de la nostra societat medieval. A la Mallorca del segle XV, la introducció de la Inquisició va empitjorar les dures condicions de vida dels jueus de l'illa i va convertir l'endogàmia en un acte de supervivència. Tot i abraçar la fe cristiana, quinze dels cognoms dels seus descendents foren titllats despectivament de xuetes, un estigma que ha perdurat en el temps fins avui

Antoni Janer (text), Pau Cateura (assessorament)

Reportatge

Mata-Hari, l'espia ingènua

1917. Una dona atrapada en la seva pròpia mentida

Va confondre l'espionatge amb un joc de seducció, sense saber que a la guerra no hi ha sensualitats que valguin. La insconsciència la convertí en una imprudent espia al servei dels dos bàndols de la Primera Guerra Mundial. Superada per les circumstàncies i traïda per l'home que estimava, la seva execució l'ha erigida en un mite del romanticisme

Jordi Mata (text)

Escapades

Parada i fonda a peu del camí ral

Hostal de Sant Jaume. Sant Vicenç de Castellet. Bages

Joan Raventós (text)

Escapades

La imatge del triomf contra els turcs

Crist de Lepant. Barcelona. Barcelonès

Joan Raventós (text)

Escapades

Allà on Sant Jordi va matar el drac

Muralles. Montblanc. Conca de Barberà

Jordi Calvet (text)

Escapades

El món al voltant d'una fruita

Museu de la Taronja. Borriana. Plana Baixa

Jordi Sebastià (text)

Escapades

La ciutat dels ilercavons

Castellet de Banyoles. Tivissa. Ribera d'Ebre

Jordi Calvet (text)

Escapades

Antílops a la Serra de Tramuntana

Museu Waldren. Deià. Mallorca

Marga Font (text)

Escapades

Viatge a les entranyes de Cervera

Carreró de les bruixes. Cervera. Segarra

Anna Sàez (text)

Escapades

Elegància noucentista de cara al mar

Jardins de Santa Clotilde. Lloret de Mar. Selva

Cristina Masanés (text)

Un cap de setmana a...

El Pallars Jussà, terra de frontera

Un recorregut pels vestigis d'una zona de guerra al segle XI

Hi va haver un temps, al segle XI, en que l'actual Pallars Jussà era la terra limítrof entre els senyors feudals que empenyien amb força i els musulmans, disposats a qualsevol cosa per conservar els territoris. La zona del Montsec, situada al sud de la comarca, conserva en l'actualitat nombrosos vestigis d'aquella època de guerra. A més d'una vintena de torres de defensa, encara avui es poden contemplar fortaleses que ens remeten a uns temps claus per entendre l'evolució del nostre país

Núria Torres (text)

L'escapada lluny de casa