Revista

L'activista anarquista Teresa Claramunt amb la seva família
Sàpiens 161

Teresa Claramunt, lluitadora incansable

L'activista anarquista va defensar els drets dels treballadors i de les dones. Va fundar la Secció Vària de Treballadors Anarco-col·lectivistes de Sabadell i la Societat Autònoma de Dones de Barcelona
La ciutat es troba a 46 km al nord-est de Mèxic DF i és patrimoni de la humanitat des del 1987
Sàpiens 161

Toetihuacan: apogeu i caiguda de la ciutat dels déus

Amb més de 100.000 habitants, aquesta gran urbs va exercir cinc segles de domini incontestable al centre del Mèxic precolombí. Però poc després, de la seva màxima esplendor, la civilització que la va bastir va esfumar-se misteriosament
El dia que Carlemany va decidir recuperar l’ús del llatí clàssic a les administracions del seu vast territori va fer aparèixer les llengües romàniques. A la imatge, la coronació de Carlemany
Sàpiens 160

El català: una nova llengua per un país nou

Quan Carlemany va recuperar el llatí clàssic per les administracions del seu territori, va provocar l'aparició de les llengües romàniques, nascudes en l’abisme que hi havia entre la llengua que escrivien les elits i la que parlava el poble
Amb les aportacions de Ramon Llull (a la imatge) i el suport propagandístic de la Cancelleria Reial, no hi va haver cap gènere literari que es resistís a una llengua que vivia temps d’esplendor
Sàpiens 160

L'esplendor medieval del català

A partir del segle XIII es va produir la gran expansió política de la Corona d’Aragó per la Mediterrània. Aquesta embranzida va permetre al català emancipar-se de l’occità i assolir una gran maduresa formal com a llengua literària
Carles I i el seu fill Felip II en un quadre d’Antonio Arias (1639) que es conserva al Museu del Prado. Mentre que el primer va respectar el caràcter multilingüe del seu imperi, el segon va endegar un profund procés de castellanització arreu dels territoris de parla catalana
Sàpiens 160

El vigor del català a l'ombra del 'Siglo de Oro'

A partir del segle XV, episodis polítics i factors econòmics van propiciar que el català perdés prestigi en les esferes de poder. Això va afectar la producció literària culta, ja que molts autors van emmirallar-se en el 'Siglo de Oro' de Castella