Revista

Carles I va cedir el control de les corones de la península Ibèrica al seu primogènit Felip. El seu govern es caracteritzà per l’absolutisme centralitzador, la cessió de privilegis a la Inquisició i l’anhel d’un imperi on mai no es pongués el sol

El 1640 Felip IV va obligar la pagesia catalana a allotjar milers de soldats del seu exèrcit per la lluita que la monarquia hispànica mantenia contra França en l’última etapa de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

La disputa dinàstica entre la casa d’Àustria i la de Borbó per heretar la corona de Carles II va ser en l’escenari ibèric un combat de caràcter polític i econòmic, a més de bèl·lic, entre models d'estat oposats

Revoltes populars, aixecaments carlins, bullangues... La revolució industrial va anar acompanyada d’una tensió política constant, que va esclatar a l'hora de definir un nou model d’estat: centralisme contra regionalisme

Mentre que a Espanya el declivi del que havia estat un gran imperi marcarà amb foc una generació pessimista i molt escèptica respecte a Europa, a Catalunya la pèrdua de les colònies d’ultramar esperona la societat a avançar en una direcció oposada

L’establiment d’un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l’ acord per una proposta d’autogovern que es va materialitzar en l’Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l’execució

La mort de Franco va desencadenar el procés de transformació de l’Estat espanyol en una democràcia, però un dels principals esculls va ser la distribució del poder territorial