Palplantat a l’estrada de l’aula, enmig d’una cridòria eixordadora, mossèn Pere Violata movia els braços amb vehemència, procurant cridar l’atenció dels nens i fer-los callar. Aquell any de 1631, el mestre que s’ocupava dels minyons xics a l’Estudi General de Vic en tenia a càrrec més d’un centenar, de manera que li costava Déu i ajut aconseguir aquietar-los. L’escena es repetia cada matí a les set: una multitud de nens esvalotats s’amuntegaven en uns bancs de
Ser mestre al segle XVII
A la Catalunya moderna, es va desenvolupar un sistema educatiu perquè els infants aprenguessin a llegir i a escriure. Els 'mestres de minyons' es feien càrrec dels estudis municipals, que finançaven els consells locals amb diners públics. El sistema va entrar en crisi a partir del segle XVIII, coincidint amb l'entrada de l’absolutisme borbònic
