A mitjan segle XIX, quan la muralla medieval encara ofegava Barcelona, l’indret que avui és la plaça de Catalunya era una esplanada de camp a tocar de la ciutat. Un espai, això sí, important: era el punt d’entrada i sortida principal. Hi coincidien el portal d’Isabel II –al capdamunt de la Rambla– i el de l’Àngel, mentre que iniciaven el seu recorregut el passeig de Gràcia i el camí a Sarrià, a més de la línia de ferrocarril fins a Molins de Rei, que s’acabava d’inaugur
La plaça Catalunya que (no) va ser
Arquitectes coneguts com Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí van presentar projectes monumentals per urbanitzar el cor de Barcelona, quan encara era pràcticament un descampat. Idees que, per motius polítics o legals, no van prosperar mai
Guardar a favorits