30 de novembre del 1703: Isaac Newton és escollit, president de la Royal Society

La complicada història de Newton dins la Royal Society

Retrat d'Isaac Newton
Retrat d'Isaac Newton Getty Images
30 d'octubre del 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

Isaac Newton va ser un geni, però en molts més sentits que el de ser una persona intel·lectualment brillant. Era geniüt, difícil, i més la segona meitat de la seva vida, quan es va anar tornant més misantrop en general i més misogin en particular. Newton, força jove, va ser reconegut com un gran científic i convidat a ser membre de l’anglesa Royal Society, la principal institució científica de l’època. Allà era costum fer públics els descobriments dels seus socis.

El 1686, la presentació del llibre de Newton Principis matemàtics de la filosofia natural o Principia, un dels més importants de la història de la ciència, va acabar en escàndol: un altre científic de prestigi, Robert Hooke, va començar a cridar que el llibre mostrava que Newton havia plagiat alguns dels seus descobriments matemàtics. Encara que aquell primer guirigall va acabar en no res, va enverinar les relacions de Newton amb la Royal Society. Hooke tenia molts amics i, encara que no tenia raó en aquest cas, cada cop que trobava Newton a la seu de la societat, deixava anar comentaris desagradables sobre ell.

Amb reticències

Newton, que ja no tenia gaire estima en general per la humanitat, va començar a anar menys a la seu, amb gran pesar per a la majoria dels membres de la institució, que creien, amb raó, que el físic més important d’Anglaterra i potser del món era imprescindible. El problema era que Hooke tenia un gran prestigi dins la Royal Society, perquè era l’encarregat de comprovar o refutar amb experiments les teories dels seus membres, motiu pel qual tenia molts partidaris en la institució.

Quan Hooke va morir, el 1703, Newton va tornar a trepitjar la societat i en va ser escollit president fins que va morir, el 1727, però sempre amb votacions molt ajustades, perquè els partidaris de Hooke no el van oblidar mai. Per compensar-ho, el científic va fer amagar el retrat del seu rival, que, curiosament, va desaparèixer per sempre.

Ho sabies?
Un geni implacable

A més de ser president de la Royal Society, Newton havia estat nomenat pel rei Guillem III director de la Casa del Tresor reial. Per a ell no va ser un càrrec honorífic i s’hi va dedicar amb intensitat. Per exemple, va perseguir personalment els falsificadors de moneda i va aconseguir que condemnessin a mort –la majoria de cops, penjats, i d’altres esquarterats– una bona colla de malfactors.

A la forca

Newton va dedicar tota la seva intel·ligència i habilitat a trobar proves que condemnessin els estafadors. De fet, va pactar una aliança informal amb el jutge Salathiel Lovell que va portar a la forca aquells que el físic assenyalava. Segons l’escriptor Daniel Defoe, que va caure en les mans del jutge per altres raons, Lovell era un home corrupte i sàdic. Segons l’autor de Robinson Crusoe, “ell ven tant la justícia com l’ànima dels homes i no dubta a prostituir-les per al seu benefici”.

Aquest article es va publicar en el número 284 del Sàpiens (novembre - desembre 2025 2025)