Isaac Newton va ser un geni, però en molts més sentits que el de ser una persona intel·lectualment brillant. Era geniüt, difícil, i més la segona meitat de la seva vida, quan es va anar tornant més misantrop en general i més misogin en particular. Newton, força jove, va ser reconegut com un gran científic i convidat a ser membre de l’anglesa Royal Society, la principal institució científica de l’època. Allà era costum fer públics els descobriments dels seus socis.
El 1686, la presentació del llibre de Newton Principis matemàtics de la filosofia natural o Principia, un dels més importants de la història de la ciència, va acabar en escàndol: un altre científic de prestigi, Robert Hooke, va començar a cridar que el llibre mostrava que Newton havia plagiat alguns dels seus descobriments matemàtics. Encara que aquell primer guirigall va acabar en no res, va enverinar les relacions de Newton amb la Royal Society. Hooke tenia molts amics i, encara que no tenia raó en aquest cas, cada cop que trobava Newton a la seu de la societat, deixava anar comentaris desagradables sobre ell.
Amb reticències
Newton, que ja no tenia gaire estima en general per la humanitat, va començar a anar menys a la seu, amb gran pesar per a la majoria dels membres de la institució, que creien, amb raó, que el físic més important d’Anglaterra i potser del món era imprescindible. El problema era que Hooke tenia un gran prestigi dins la Royal Society, perquè era l’encarregat de comprovar o refutar amb experiments les teories dels seus membres, motiu pel qual tenia molts partidaris en la institució.
Quan Hooke va morir, el 1703, Newton va tornar a trepitjar la societat i en va ser escollit president fins que va morir, el 1727, però sempre amb votacions molt ajustades, perquè els partidaris de Hooke no el van oblidar mai. Per compensar-ho, el científic va fer amagar el retrat del seu rival, que, curiosament, va desaparèixer per sempre.
Aquest article es va publicar en el número 284 del Sàpiens (novembre - desembre 2025 2025)