Com definiríeu aquesta transformació?
S.C. El nostre objectiu era fer un canvi de disseny profund, no una simple rentada de cara, i també fer alguns canvis a nivell de continguts: ampliar el ventall temàtic, connectar amb qüestions d'actualitat, utilitzar tècniques de les noves narratives com el còmic, les infografies o les xifres... I tot això ho volíem sense perdre l'essència del SÀPIENS, és a dir, mantenint la història com a fil conductor de tot.

A.B. A nivell de disseny sí que és un canvi de dalt a baix. S'ha modificat tota la maqueta base per jugar amb diferents mides de columnes, s'han donat més espais blancs, perquè la revista respiri més; s'han eliminat els colors de fons i tota la paleta de colors per actualitzar-la i s'ha canviat la tipografia per fer-la més clara i llegible, una reivindicació històrica dels nostres lectors.

Quins altres canvis us demanaven els lectors?
S.C. Aquesta va ser una de les dificultats inicials. En les enquestes i estudis que vam fer els lectors no ens demanaven canvis específics, sovint ens deien que tot els agradava. Per tant, els canvis que hem fet no han estat guiats per les peticions dels lectors, sinó per la nostra intuïció i això ha alentit el procés, perquè hem anat fent proves i aplicant o descartant els canvis una vegada els vèiem plasmats al paper.
A.B. En total ha estat un any i mig de feina. I sí, ha estat complicat perquè ens ha costat molt trobar referents. Les revistes d'història no ens funcionaven a nivell de disseny. Les trobàvem massa rígides, hieràtiques. Hem hagut d'agafar idees d'aquí i d'allà, de revistes de diferents àmbits i països, i a partir d'aquí construir el nostre propi discurs.

Això també ha passat a nivell de continguts?
S.C. Sí, perquè volíem combinar noves temàtiques i nous recursos narratius d'una manera molt concreta de la qual no hem trobat referents. A la part del davant de la revista, la que hem anomenat Brúixola, hi continuarà havent articles de geopolítica i entrevistes, però també hi haurà reportatges que connecten amb assumptes actuals, del canvi climàtic a la medicina, passant pel patrimoni històric, l'economia, el turisme, els avenços tecnològics o la indústria cultural. I tot això ho volem explicar d'una manera diferent de com ho fan els diaris i les revistes de diumenge. A la segona part, els Grans Reportatges, hi haurà els reportatges de sempre, però aquí volíem presentar la informació diferent, de forma més fragmentada i gràfica. I finalment, a la tercera part, les Experiències, hem volgut mantenir les peces d'agenda i les novetats editorias d'ara però integrant-hi també temes d'humanitats: art, música, museus, literatura... i seccions noves dedicades a les xarxes socials, les sèries de televisió o tendències.

A.B. Seran com tres revistes en una, i per això hem volgut que estiguessin clarament diferenciades a nivell gràfic, amb portadella pròpia. També procurarem que els grans reportatges llueixin més visualment parlant i que les investigacions que fem es puguin explicar de forma més extensa. A partir d'ara, cada reportatge tindrà el seu propi disseny, farem un vestit a mida que permetrà explicar coses a través de diferents tipografies, colors, recursos... o del tractament de determinats documents i imatges. L'objectiu és que cada reportatge amagui algun detall o alguna sorpresa per al lector.

Què creieu que ha estat allò més difícil d'aconseguir?
S.C. Trobar un bon equilibri entre tot plegat. Volíem pàgines més netes i modernes estèticament però sense que això transmetés sensació de frivolitat o manca de rigor. També volíem presentar la informació de forma diferent però fent encabir el mateix volum de text que ara conté cada pàgina.

A.B. Jo sempre els dic que volen i dolen, hahaha! Que els redactors s'han d'acostumar a aprimar els textos, a esporgar-los, i extreure informació del text central per traslladar-la a les infografies i destacats gràfics.

S.C. Per al nou SÀPIENS hem fet nous fitxatges. Per a noves seccions, com el Toni de la Torre o el Josep M. Ganyet; escriptors com Albert Sànchez Piñol, Martí Domínguez, que cada mes ens obsequiaran amb un conte inèdit, i també hi ha cares noves als articles, com el Jordi Graupera, el David Messeguer, el Genís Sinca, la Marta Ballesta, l'Anna-Priscila Magriñà... I continuarem llegint els nostres autors ja clàssics: l'Arnau Cònsul, el Jordi Mata, la Montse Armengol, el Joan Esculies, el Sergi Ramis, l'Anna Sàez i molts altres!

I historiadors?
S.C. Mantenim tots els nostres tòtems, per descomptat, però n'anirem afegint de nous, sobretot en aquelles tèmatiques que fins ara no havíem tocat, com temes de ciència o economia.

Coincidint amb el redisseny de la revista, el web estrena nou disseny. A partir de l'última setmana de gener tindrem un web responsiu (perfectament visible des de qualsevol dispositiu mòbil), que donarà més pes a les curiositats històriques. Podreu consultar-les en forma de 'Preguntes i respostes' (les actuals 'Preguntes amb història') i posar a prova els vostres coneixements amb els 'quizzes', uns trivia lligats a continguts del portal. Tots dos formats són molt usats en webs d'història d'arreu del món, especialment les anglosaxones, en les quals mai falta la secció 'Q&A' (Questions and Answers).

Hi seguireu trobant efemèrides, notícies i la secció dedicada a la revista, i, a més, podreu arribar als continguts des de diferents vies, ja que podreu trobar-los per època històrica o per tema. Tenint en compte el més consultat en aquests set anys de web, hem inclòs categories específiques relacionades amb els continguts que més visiteu, com ara Catalunya 1714.

També estrenarem un nou format d'especials, amb un disseny diferenciat de la resta del web que beu de formats explorats per la BBC, en què podrem tractar temes concrets amb diferents elements multimèdia.

Novembre del 2002. Apareix el primer número de la revista. La dirigien l'Eduard Voltas i el Jordi Creus, Joan Morales era el cap de Redacció i al disseny hi havia la Júlia von Fraunberg i la Cristina Serrano.

Juliol del 2005. Publicació del reportatge ‘La Maternitat d'Elna', d'Assumpta Montellà. De l'article en van sorgir un llibre, una obra de teatre, la transformació de la Maternitat en museu i la popularització del mot Elna com a nom de nena.

Març del 2007. Publicació del reportatge ‘Agent nazis a Catalunya', de Jordi Finestres. El reportatge va tenir un ampli ressò en mitjans d'arreu de l'Estat perquè publicava el nom dels catalans que van treballar per als nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Abril del 2010. Neix www.sapiens.cat, un web innovador en el camp de les revistes mensuals d'història, ja que era l'únic en aquell moment amb notícies i articles. Avui, el Twitter i el Facebook compten amb prop de 80.000 seguidors. El dirigeix la Caterina Úbeda.

Juny del 2010. SÀPIENS i el FC Barcelona cerquen la tomba del president Josep Sunyol a la serra madrilenya del Guadarrama fent servir la tècnica del georadar. La troballa resulta infructuosa però serveix per començar a recuperar la figura d'aquest polític afusellat.

Desembre del 2010. Clàudia Pujol esdevé nova directora, Sònia Casas és la cap de Redacció, i Oriol Gracià, redactor. L'Àlex Novials ja n'era el dissenyador des del 2004. El 2012 Víctor Farradellas s'incorporaa l'equip.

Febrer del 2011. Els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall participen en la festa del número 100 de la revista al bar Velòdrom de Barcelona. Va ser un dels darrers actes públics en què tots dos van ser dalt de l'escenari.

Novembre del 2013. SÀPIENS edita ‘El Món ho ha de saber', un llibre sobre la guerra de Successió i els darrers 300 anys de la història de Catalunya. S'edita en quatre llengues i gràcies als lectors es va poder enviar a 15.000 personalitats de tot el món. A l'octubre en vam fer una versió reduïda consultable en línia que us vam animar a compartir. Podeu fer-ho a 'Envia El món ho ha de saber'.

Gener del 2015. SÀPIENS edita un projecte ambiciós, la ‘Història de la Humanitat i la Llibertat', de vint volums.