L'Expedició Leon Levy, que treballa al jaciment d'Ascaló (Israel), ha anunciat un descobriment sense precedents després de més de trenta anys d'excavacions. Per primera vegada, una necròpoli filistea ha sortit a la llum. Es tracta d'un cementiri d'uns 3.000 anys d'antiguitat que consta de més de 150 tombes, algunes de les quals segueixen pràctiques funeràries pròpies de la civilització egea en lloc de les del Pròxim Orient.
A prop d'alguns dels cranis s'han trobat petits flascons de perfum fets de ceràmica. A més, s'ha recuperat un fragment de ceràmica amb inscripcions xiprominoiques que data del segle XI aC. Les evidències trobades fins ara indiquen que els filisteus, un insult que s'associa a la manca de coneixements i de sensibilitat artística o literària, eren un poble cosmopolita i obert a la Mediterrània.
Arqueòlegs i estudiosos han buscat durant molt de temps l'origen dels filisteus, ja esmentats en textos babilonis, assiris i egipcis. El descobriment del cementiri podria desvelar la clau del misteri donant suport a una hipòtesi registrada des dels textos bíblics, que parlaven del poble de Goliat com el dels enemics estrangers dels israelites. Més concretament, que els filisteus van migrar a les costes de l'antic Israel procedents de l'oest cap al segle XII aC. És a dir, que no eren indígenes al Llevant, sinó que procedien de l'Egeu.
Després de dècades d'estudi dels vestigis que van deixar enrere, el fet de trobar-se cara a cara amb el poble mateix podria esclarir moltes incògnites. Per al codirector de l'excavació, Daniel M. Master, la troballa suposa "un punt de partida per definir què és ‘filisteu'". El professor emèrit en arqueologia d'Israel a la Universitat de Harvard Lawrence E. Stager va més enllà: "El 99% dels capítols i articles escrits sobre els costums funeraris dels filisteus haurà de ser revisat o ignorat".
Actualització 14-07-2016: Arran de l'anunci, altres experts han criticat la manera com s'ha presentat el descobriment del cementiri, qüestionant les conclusions de l'equip. Un article a Live Science (en anglès) recull diverses opinions, fonamentades principalment en dos punts: que no se sap del cert si les persones enterrades a Ashkelon eren o es consideraven a si mateixes filistees, i que de fet no és la primera vegada que s'anuncia la troballa d'un cementiri filisteu. Així doncs, almenys fins que el descobriment no sigui publicat a una revista amb un sistema d'avaluació per experts, hi haurà lloc per a l'escepticisme.
A prop d'alguns dels cranis s'han trobat petits flascons de perfum fets de ceràmica. A més, s'ha recuperat un fragment de ceràmica amb inscripcions xiprominoiques que data del segle XI aC. Les evidències trobades fins ara indiquen que els filisteus, un insult que s'associa a la manca de coneixements i de sensibilitat artística o literària, eren un poble cosmopolita i obert a la Mediterrània.
Arqueòlegs i estudiosos han buscat durant molt de temps l'origen dels filisteus, ja esmentats en textos babilonis, assiris i egipcis. El descobriment del cementiri podria desvelar la clau del misteri donant suport a una hipòtesi registrada des dels textos bíblics, que parlaven del poble de Goliat com el dels enemics estrangers dels israelites. Més concretament, que els filisteus van migrar a les costes de l'antic Israel procedents de l'oest cap al segle XII aC. És a dir, que no eren indígenes al Llevant, sinó que procedien de l'Egeu.
Després de dècades d'estudi dels vestigis que van deixar enrere, el fet de trobar-se cara a cara amb el poble mateix podria esclarir moltes incògnites. Per al codirector de l'excavació, Daniel M. Master, la troballa suposa "un punt de partida per definir què és ‘filisteu'". El professor emèrit en arqueologia d'Israel a la Universitat de Harvard Lawrence E. Stager va més enllà: "El 99% dels capítols i articles escrits sobre els costums funeraris dels filisteus haurà de ser revisat o ignorat".
Actualització 14-07-2016: Arran de l'anunci, altres experts han criticat la manera com s'ha presentat el descobriment del cementiri, qüestionant les conclusions de l'equip. Un article a Live Science (en anglès) recull diverses opinions, fonamentades principalment en dos punts: que no se sap del cert si les persones enterrades a Ashkelon eren o es consideraven a si mateixes filistees, i que de fet no és la primera vegada que s'anuncia la troballa d'un cementiri filisteu. Així doncs, almenys fins que el descobriment no sigui publicat a una revista amb un sistema d'avaluació per experts, hi haurà lloc per a l'escepticisme.
