'Jo, Ramon Llull' és un gran projecte audiovisual que s'ha fet per commemorar l'Any Llull. Produït per Batabat, empresa que pertany a Som, el mateix grup corporatiu que SÀPIENS, consta d'una part documental i una part ficcionada. La primera, dirigida i presentada per Toni Tortajada, ajuda a contextualitzar el món en què va viure Llull, mentre que la segona, dirigida per Joan Gallifa, explica la vida del protagonista.

Al SÀPIENS de setembre dediquem un article a explicar com es va rodar la part ficcionada. Fruit d'aquella experiència us expliquem cinc curiositats sobre el rodatge que us faran gaudir molt més de la pel∙lícula quan la veieu:

1. L'escena de la mesquita de Tunis (on Ramon Llull debat amb els sarraïns) està rodada a la Seu d'Ègara de Terrassa, però la presó on Llull és retingut immediatament després es va rodar al castell del Papiol. La porta de la presó en realitat no existeix i va ser feta expressament per rodar aquella escena.

2. El port de Tunis està reproduït digitalment. El pla general de l'escena del Concili, en el qual es veu una església plena de gom a gom, també està fet amb ordinador.

3. El procés per posar la gran barba que llueix l'actor Jordi Bosch durava dues hores. Perquè l'envelliment del personatge tingués credibilitat, se li van anar afegint cabells blancs progressivament. Aquesta mena de postissos d'alta gamma es cusen pèl a pèl i els cabells emprats són naturals. Avui dia, la majoria provenen de l'Índia i dels països asiàtics.

4. En els dos primers plans on es veu una mà escrivint un manuscrit, la mà no pertany als actors, sinó a l'especialista en escriptura medieval Laura de Castellet, capaç de reproduir amb tot rigor la grafia de l'edat mitjana.

5. Dos dels monjos que apareixen en l'escena prèvia a la celebració del Concili, rodada al claustre del monestir de Sant Cugat, són els guionistes de la pel∙lícula, Alfred Pérez i Roger Danès, als quals els agrada sortir de figurants a les pel∙lícules que han fet el guió.