Subscriu-t'hi
Actualitat

Descobreixen la primera evidència de canibalisme entre neandertals al nord d'Europa

S'han trobat ossos humans de fa 40.000 anys amb marques de tall, alguns d'ells també emprats com a eina

Daniel F. Galeote
7 de juliol de 2016
Il·lustració de neandertals menjant
Il·lustració de neandertals menjant
Un grup internacional d'investigadors ha descobert la primera evidència de canibalisme neandertal del nord d'Europa, datada entre fa 40.500 i 45.500 anys. Així ho revelen a un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports', on descriuen la identificació de 99 restes òssies al jaciment de Goyet, a Bèlgica.

Les restes pertanyen a un mínim de cinc individus, quatre d'ells adolescents o adults i el cinquè un infant. Tant per la quantitat d'ossos com pel nombre de cossos a què pertanyen, es tracta del nombre més gran de restes humanes de neandertals trobades a un sol lloc al nord dels Alps.

Un terç de les restes mostren marques de tall. Moltes d'elles també presenten marques de percussió. Els investigadors les consideren indicis no només d'assassinat, sinó també de canibalisme, ja que suggereixen processos de pelat i trossejat, i d'extracció de la medul•la òssia. Segons els científics, és impossible saber si les restes van ser esquarterades com a part d'un acte simbòlic o simplement per alimentar-se.

Alhora, quatre dels ossos trobats suggereixen que aquest grup de neandertals feia servir ossos dels seus congèneres com a eines per afilar altres estris de pedra, un comportament comú amb els ossos d'animals però que fins ara s'havia vist molt poc en el cas d'ossos de neandertals.

Una anàlisi completa de l'ADN mitocondrial de deu neandertals del jaciment de Goyet, els investigadors han duplicat les dades genètiques existents de neandertals, espècie que va desaparèixer d'Europa fa uns 40.000 anys. Les noves dades confirmen els resultats d'estudis anteriors i demostren que hi havia poca variació genètica entre poblacions de neandertals de llocs tan distants entre si com Alemanya, Croàcia i Astúries.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto