Subscriu-t'hi
Actualitat

Desxifren el mecanisme d'Anticitera després d'anys de recerca

Les investigacions han revelat noves dades sobre l'origen del famós instrument astronòmic, el primer ordinador analògic conegut

Daniel F. Galeote
14 de juny de 2016
Fragment del mecanisme d'Anticitera -  Marsyas
Fragment del mecanisme d'Anticitera - Marsyas
Un grup internacional de científics ha pogut llegir, després de més d'una dècada d'investigacions, la major part dels textos escrits als fragments supervivents del mecanisme d'Anticitera. L'ús d'un equip de tomografia especialment dissenyat ha permès definir el relleu de les lletres minúscules, de només dos mil·límetres de mida, gravades al dispositiu. Segons explica Mike Edmunds, de la Universitat de Cardiff, un dels investigadors del Projecte de Recerca del Mecanisme d'Anticitera, els missatges no instrueixen el lector en l'ús del dispositiu, sinó que actuen més aviat com una etiqueta descriptiva.

Entre les inscripcions desxifrades destaquen, a la part frontal, els noms dels mesos, escrits en el dialecte de la ciutat grega de Corint, fet que fa pensar que el seu fabricant o propietari era originari de la ciutat o d'alguna de les seves colònies a la regió de l'Epir. La teoria es veu reforçada per l'esment d'uns jocs locals de la zona, els de l'oracle de Dodoni. També hi ha referències a uns altres jocs locals de Rodes, de manera que se suposa una relació també amb la ciutat.

Un instrument astronòmic sense precedents
L'artefacte, que es va perdre al segle I aC en un naufragi romà davant l'illa grega d'Anticitera, va ser redescobert a la primeria del segle XX. Per tot allò que s'ha pogut esbrinar a partir de les peces recuperades, 82 a dia d'avui, es compon de com a mínim 30 engranatges de bronze. L'objecte, d'origen grec i considerat l'ordinador analògic més antic descobert, era un instrument astronòmic que sintetitzava coneixements de física, enginyeria, astronomia i matemàtiques.

Tancat en una capsa de fusta, funcionava amb una maneta. En girar-la, els engranatges connectats dins el mecanisme giraven i permetien el càlcul simultani de la posició del sol i la lluna, la fase lunar i els cicles naturals i d'eclipsis. També es creu que el dispositiu permetia saber les posicions dels planetes coneguts en aquell moment: el mecanisme incloïa originalment un planetari que encara no s'ha trobat.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto