El Born, de nou

El sentit comú s'ha d'imposar entre els qui volen reobrir el debat sobre el paper que ha de jugar el Born CC a Barcelona

Clàudia Pujol
Clàudia Pujol
20 de gener del 2016
Autor
Clàudia Pujol
L'actual debat que està havent-hi a l'Ajuntament de Barcelona sobre si s'ha de reorientar la línia museística del Born CC em recorda la primera polèmica que va haver-hi, el 2002, quan van emergir les ruïnes mentre es feien les obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. El fet que les restes desenterrades coincidissin amb els carrers on va tenir lloc els últims espetecs del 1714 incomodava alguns sectors de la societat que van pressionar les institucions per tapar bona part d'un jaciment que, per les seves dimensions i qualitat, el feien únic a Europa.

Per sort, en aquella ocasió la Generalitat presidida per Jordi Pujol i l'Ajuntament de Joan Clos es van posar d'acord i la falsa polèmica entre els que "volien les pedres" i els que "volien els llibres" es va acabar bé: es va salvar el jaciment i la Biblioteca es va traslladar d'ubicació. Esperem que, en aquesta ocasió, també s'acabi imposant el sentit comú i que declaracions de menyspreu com les de la candidata de Ciutadans Carina Mejías, o del regidor socialista Daniel Mòdol suggerint "tancar el recinte durant 300 anys mentre no ens posem d'acord" no vagin més enllà d'un gag del Polònia.

El Born CC
Si el 2002 "volíem les pedres i volíem els llibres", ara volem que el Born CC continuï essent la "zona zero dels catalans". Volem que segueixi servint per mostrar-nos com era la Barcelona de la primeria del segle XVIII—i per tant, la col·lecció permanent es vagi enriquint amb noves troballes de l'excavació— i volem, també, que continuï essent un centre polivalent on, respectant les ruïnes com fins ara, s'hi continuïn programant activitats literàries, musicals, teatrals, gastronòmiques...

Barcelona té espais per explicar el seu passat romà o medieval. També té espais per remembrar la guerra civil o la repressió franquista. Però només el Born pot mostrar de manera excepcional com era la Barcelona de l'època moderna. Per això, amb tots els reptes pendents en l'àmbit cultural del nostre país, realment cal repensar ostensiblement la línia museística d'un equipament que ha tingut tan bona acollida entre la societat barcelonina i catalana? Cal canviar l'espai que més visitants rep anualment —gairebé dos milions el 2014 i un milió i mig aquest 2015— de tots els que gestiona el consistori?