Les terres d'Illerup Adal, a prop de la ciutat d'Arhus, a l'est de la península de Jutlàndia, els danesos les anomenen ‘la vall sagrada'. Això es deu a la gran quantitat de rituals que s'hi van dur a terme fa milers d'anys, des de l'edat del ferro. Un dels jaciments arqueològics de la vall, el d'Alken Enge, ha revelat que fa dos mil anys es va produir un gran combat molt a prop del que llavors era el llac Mosso, convertit avui en part d'un pantà. Escuts, llances i destrals acompanyen els cossos trobats, a més d'alguns objectes de caire religiós.
A finals dels anys cinquanta un equip d'arqueòlegs va trobar les primeres restes humanes a Alken Enge, i des de llavors han aparegut a la zona 240 cossos, tots homes d'entre 15 i 50 anys, i nombrosos objectes. Però els experts calculen que han desenterrat una part molt petita de les 40 hectàrees que s'estén el camp de batalla. A finals d'agost van tancar l'excavació que havien començat dos mesos enrere per analitzar les troballes.
Segons els investigadors de la Universitat d'Arhus es tractaria de dues tribus germàniques que combatien entre elles. Una altra conclusió dels investigadors és que després de la batalla els supervivents haurien llançat els morts al llac amb bona part de les seves pertinences en alguna mena de ritual. Ho prova el fet que entre els soldats s'han trobat cranis de cabra i gerros de ceràmica que haurien contingut menjar com a ofrena.
L'objecte de la batalla és difícil de determinar, ja que es va produir abans dels primers registres escrits de la zona. Fa dos mil anys, el nord d'Europa estava poblat per petites viles agrícoles que formaven part dels pobles germànics. Mentrestant, l'imperi Romà estenia la seva influència per tot el Mediterrani i les illes Britàniques. Justament va ser a la península de Jutlàndia on els víkings van néixer pocs segles més tard, hereus de les tribus i els clans que van protagonitzar la batalla d'Alken Enge. Aquests guerrers, que adoraven tant els deus com la guerra, van establir el Regne de Dinamarca durant el seu domini.
A finals dels anys cinquanta un equip d'arqueòlegs va trobar les primeres restes humanes a Alken Enge, i des de llavors han aparegut a la zona 240 cossos, tots homes d'entre 15 i 50 anys, i nombrosos objectes. Però els experts calculen que han desenterrat una part molt petita de les 40 hectàrees que s'estén el camp de batalla. A finals d'agost van tancar l'excavació que havien començat dos mesos enrere per analitzar les troballes.
Segons els investigadors de la Universitat d'Arhus es tractaria de dues tribus germàniques que combatien entre elles. Una altra conclusió dels investigadors és que després de la batalla els supervivents haurien llançat els morts al llac amb bona part de les seves pertinences en alguna mena de ritual. Ho prova el fet que entre els soldats s'han trobat cranis de cabra i gerros de ceràmica que haurien contingut menjar com a ofrena.
L'objecte de la batalla és difícil de determinar, ja que es va produir abans dels primers registres escrits de la zona. Fa dos mil anys, el nord d'Europa estava poblat per petites viles agrícoles que formaven part dels pobles germànics. Mentrestant, l'imperi Romà estenia la seva influència per tot el Mediterrani i les illes Britàniques. Justament va ser a la península de Jutlàndia on els víkings van néixer pocs segles més tard, hereus de les tribus i els clans que van protagonitzar la batalla d'Alken Enge. Aquests guerrers, que adoraven tant els deus com la guerra, van establir el Regne de Dinamarca durant el seu domini.
