Fenicis, els mestres navegants
Les innovacions tècniques d'aquesta civilització van revolucionar la navegació a l'antiguitat

Als fenicis se'ls atribueix la invenció de diverses tècniques de navegació que amb prou feines van evolucionar fins a l'edat mitjana. Per exemple, van aportar la quilla, l'esperó dels vaixells de guerra i també el calafatament amb brea de les juntures dels posts dels vaixells. Van ser els primers a aventurar-se a la navegació a mar obert, cosa que suposava navegar de nit i, per tant, van fixar les primeres nocions d'astronomia per guiar-se pels estels.
Els vaixells mercants de càrrega per a llargues travesses a mar obert eren naus arrodonides, amb una gran capacitat per al transport de mercaderies (els romans els anomenaven 'naves rotundae'), amb una enorme vela quadrada i entre 18 i 20 rems per maniobrar.
Les galeres de guerra ('naves longae'), més lleugeres, eren impulsades a rem, amb dues fileres de remers a cada banda, i tenien un esperó punxegut a la proa pensat per envestir les naus enemigues en combat, o per segar els rems de la nau contrària passant-hi ben arran, tàctiques de guerra naval que durarien tal qual mil anys.
Va ser per aquesta indiscutible superioritat naval que el faraó egipci Nekao va confiar en una tripulació fenícia quan, l'any 596 aC, va finançar l'expedició per rodejar Àfrica des del mar Roig. Segons explica Heròdot, el monarca pensava que trobaria un pas cap a Occident. Però evidentment en aquells temps ningú no tenia noció de l'abast real del continent negre, i aquell va resultar un viatge penós que va trigar tres anys a assolir la desembocadura del Nil.
Curiosament, el que a Heròdot el fa dubtar del relat és el que hi dóna veracitat: "referiren coses que per mi no són pas creïbles (...), que navegant al voltant de Líbia —com s'anomenava Àfrica a l'antiguitat clàssica— tenien el sol a mà dreta". Això indica que van tombar pel cap de Bona Esperança, el punt a partir del qual els fenicis havien de veure el sol del migdia a la dreta.
Aquest octubre, t'expliquem la història de la cerveseria del carrer Montsió que es va convertir en el centre bohemi per excel·lència de Barcelona, amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Pere Romeu com a grans exponents. Els Quatre Gats va ser el punt de trobada d'una amalgama d'artistes, projectes i activitats difícil de definir però que responien a un moment històric precís, el de l'esclat del modernisme en una Barcelona de luxe i la misèria. A més, hi trobaràs reportatges sobre els fenicis, el compositor Enric Granados, el castell de Montsoriu i la història de l'estafador més gran d'Escòcia. No et quedis sense el SÀPIENS d'octubre, ja al teu quiosc!
Comentaris