Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Actualitat

L'aqüeducte que va fer créixer Roma

Construït al segle I dC, la infraestructura Anio Novus ha permès als experts determinar el desenvolupament tecnològic, econòmic i social de la civilització romana

Redacció
29 de juny de 2015
Aqüeducte Anio Novus
Aqüeducte Anio Novus
En època dels emperadors Calígula i Claudi, els romans van decidir aprofitar l'aigua de la conca del riu Aniene —que neix en els Simbruini, la cadena de muntanyes que es troba entre les regions del Laci i els Abruços— per abastir la ciutat de Roma. I amb aquest objectiu, cap a l'any 52 dC van construir l'aqüeducte Anio Novus, del qual avui encara es poden contemplar parts a la Piazza di la Porta Maggiore.

Ara, la Universitat d'Illinois, acaba de publicar un estudi on es calcula per primer cop de manera fiable la quantitat d'aigua que transportava aquella infraestructura. A partir dels sediments acumulats han pogut calcular el nivell mitjà de l'aigua que fluïa per l'interior de l'aqüeducte, i s'ha estimat un cabal d'uns 1.400 litres per segon (1,4 metres cúbics d'aigua). Feia temps que els experts intentaven esbrinar aquestes xifres, ja que al llarg de la història els càlculs havien estat rudimentaris i deficients. En aquest darrer estudi s'ha tingut en compte tant la velocitat de l'aigua com el procés de sedimentació. Els experts han conclòs que l'aqüeducte és un dels elements que millor retrata el desenvolupament tecnològic, econòmic i social de la civilització romana. En bona mesura, gràcies a aquesta estructura, durant el segle I dC la població de Roma es va gairebé duplicar i va passar d'uns sis- cents mil habitants a gairebé un milió.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto