En època dels emperadors Calígula i Claudi, els romans van decidir aprofitar l'aigua de la conca del riu Aniene —que neix en els Simbruini, la cadena de muntanyes que es troba entre les regions del Laci i els Abruços— per abastir la ciutat de Roma. I amb aquest objectiu, cap a l'any 52 dC van construir l'aqüeducte Anio Novus, del qual avui encara es poden contemplar parts a la Piazza di la Porta Maggiore.

Ara, la Universitat d'Illinois, acaba de publicar un estudi on es calcula per primer cop de manera fiable la quantitat d'aigua que transportava aquella infraestructura. A partir dels sediments acumulats han pogut calcular el nivell mitjà de l'aigua que fluïa per l'interior de l'aqüeducte, i s'ha estimat un cabal d'uns 1.400 litres per segon (1,4 metres cúbics d'aigua). Feia temps que els experts intentaven esbrinar aquestes xifres, ja que al llarg de la història els càlculs havien estat rudimentaris i deficients. En aquest darrer estudi s'ha tingut en compte tant la velocitat de l'aigua com el procés de sedimentació. Els experts han conclòs que l'aqüeducte és un dels elements que millor retrata el desenvolupament tecnològic, econòmic i social de la civilització romana. En bona mesura, gràcies a aquesta estructura, durant el segle I dC la població de Roma es va gairebé duplicar i va passar d'uns sis- cents mil habitants a gairebé un milió.