Una investigació realitzada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Universidade de Santiago de Compostela ha revelat un dels motius de l'extinció dels neandertals: l'estrès poblacional generat per l'arribada de l'‘Homo sapiens' a la península Ibèrica. Va ser en aquest moment que les dues espècies van entrar en competència, fet que va tenir un paper decisiu en el destí dels neandertals.

L'estudi, publicat a la revista científica ‘Quaternary Science Reviews', s'ha basat en l'anàlisi de 208 restes de petits vertebrats trobades a cova Eirós, un jaciment arqueològic situat a la província de Lugo, a Galícia. Les mostres daten del Paleolític mitjà (fa uns 40.000 anys) i del Paleolític superior inicial (fa 32.000 anys). Els microvertebrats aporten informació valuosa sobre l'ecosistema (clima, vegetació…) en el qual van habitar, és per això que són una eina clau per aprofundir en el coneixement de l'evolució humana.

La investigació també ha estat clau per determinar les condicions ambientals i climàtiques en les quals van viure les comunitats neandertals i els primers humans anatòmicament moderns, els ‘Homo sapiens'. Es tractava d'una època inestable pel que fa al clima, caracteritzat per temperatures més fredes i plujoses que les actuals i per un progressiu refredament que va donar lloc a l'última glaciació.