La decapitació era pràctica habitual a l'imperi Romà

Una quarantena de cranis trobats el 1988 evidencien la pràctica de tallar el cap als enemics, als gladiadors i als delinqüents durant l'època romana

Museu d'Història Natural de Londres
Museu d'Història Natural de Londres
24 de gener del 2014
Autor
Carla Galisteo
L'estudi de 39 cranis trobats a Londres l'any 1988, fins ara emmagatzemats en una fossa comuna sense que se'ls fes gaire cas, ha revelat un descobriment sorprenent. Al Regne Unit, els romans tallaven els caps als seus enemics, als gladiadors abatuts en combat als amfiteatres i també als criminals comuns.

Els cranis van ser trobats en una àrea propera al sediment d'un antic riu de Londres, el Walbrook, que en època romana va ser un lloc d'enterraments i un centre d'activitat ritual. Gràcies a les tècniques forenses modernes, després de dècades els científics han pogut estudiar detingudament el passat d'aquestes restes. Els resultats han revelat que gairebé tots els cranis eren d'homes adults, i molts presenten evidències clares d'haver estat decapitats amb una espasa.

Les proves han demostrat, doncs, l'evidència que durant l'imperi Romà era comuna la pràctica de decapitar persones. Fins i tot sembla que existien soldats anomenats "caçadors de caps", que presentaven els caps de bàrbars a l'emperador a mode de trofeu. Després de la ofrena, els caps dels desafortunats s'exposaven durant anys en fosses obertes. Alguns dels cranis trobats a Londres procedien de gladiadors que perdien la vida als amfiteatres, mentre que uns altres pertanyien a enemics de l'imperi i, fins i tot, a delinqüents comuns als quals s'havia tallat el cap com a càstig pels seus crims.

Els resultats de la recerca, realitzada per científics del Museu de Londres i del Museu d'Història Natural de Londres, han estat publicats en la revista especialitzada ‘Journal of Archaeological Science'.