Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Actualitat

Les primeres mòmies d'Egipte

Un estudi suggereix que la momificació va començar fa 6.000 anys, més de mil anys abans del que es creia

Oriol Gracià
2 de setembre de 2014
Piràmides d'Egipte
Piràmides d'Egipte
Fins ara, hi havia consens entre els egiptòlegs per sostenir que el ritual de la momificació en l'antic Egipte va començar durant l'Imperi Antic, uns 2.500 anys abans de Crist. Ara, però, un estudi d'investigadors de la Universitat de Macquarie (Austràlia) suggereix que aquest tipus de rituals es remunten al 4100 aC. Els científics han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar els components químics de les restes de les tombes de Badari i Mostageda que s'exposen al Museu de Bolton, a prop de Manchester. "Per primer cop hi ha evidències científiques que els egipcis van experimentar amb tècniques de preservació cap al 4100 aC, uns 1.500 anys abans del que s'accepta normalment com el començament de la momificació artificial", explica l'arqueòloga Jana Jones, directora de l'estudi.

Cal dir, però, que aquestes primeres tècniques de momificació no incloïen l'extracció dels òrgans dels difunts. A més, només embolicaven amb teles el cap i les mans.
Tot i que els primers egipcis van formar una civilització força igualitària, es creu que hi havia diferències socials, ja que algunes restes funeràries suggereixen certa estratificació social. "En algunes tombes hi havia més ofrenes que en unes altres", afegeix Jones. D'altra banda, l'estudi químic de les restes ha detectat la presència d'ungüents (oli vegetal, greixos animals, resina de pi, petroli natural, plantes aromàtiques i sucre) originaris d'Anatòlia, i d'això es desprèn que els egipcis tenien més capacitat de desplaçar-se del que s'imaginava fins ara.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto