Lucy, l''Australopithecus afarensis' que ja caminava dreta fa 3,2 milions d'anys, va morir en caure des d'un arbre. És la conclusió d'un estudi publicat a la revista ‘Nature' que analitza el seu esquelet mitjançant la tomografia computada. La investigació revela trencaments al braç dret, a l'espatlla esquerra, al turmell dret i al genoll esquerre, a més de lesions a la pelvis i, almenys, una costella trencada, lesions que els autors atribueixen a la caiguda des d'un lloc elevat, com un arbre.

John Kappelman, antropòleg de la Universitat de Texas, a Austin, i autor principal de l'article, afirma que probablement Lucy va morir ràpidament. Els escàners van revelar múltiples fractures d'ossos sense signes de curació, de manera que les lesions s'haurien produït al voltant de l'hora de la mort.

Segons la reconstrucció dels seus últims moments que han fet els científics, Lucy, que feia poc més d'un metre d'alçada, va caure des d'un mínim de 13 metres i va colpejar el sòl a 59 quilòmetres per hora, aterrant dempeus abans de caure i de fracturar-se també els braços intentant esmorteir la caiguda. L'impacte li hauria causat danys en els òrgans interns i, finalment, la mort.

Escepticisme davant les conclusions
Si bé Kappelman explica que les lesions són molt semblants a d'altres provocades per caigudes en éssers humans actuals, diversos investigadors no estan d'acord amb les conclusions presentades per l'estudi. Al·leguen que no queda demostrat que les lesions es produïssin en el moment de la mort i que les esquerdes es podrien haver produït després per l'erosió o pel procés de fossilització. En aquest sentit, Donald Johanson, el descobridor de Lucy, afirma que "no hi ha proves definitives de com va morir", ja que resulta difícil establir la causa de mort a partir de restes fossilitzades. A més, l'esquelet només està complet en un 40%.

Hi ha una altra qüestió de fons. La hipòtesi amb què treballa l'estudi reforçaria la teoria que els ‘Australopithecus afarensis', tot i caminar drets, també pujaven als arbres gràcies als seus braços llargs i forts. Ara bé, Kappelman suggereix que la capacitat de caminar de Lucy podria haver disminuït la seva habilitat per enfilar-se als arbres, fent-la més vulnerable a les caigudes. Altres científics assenyalen que també s'han registrat caigudes de ximpanzés i orangutans, que passen més temps als arbres del que devia passar Lucy.