Les darreres intervencions arqueològiques que el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha dut a terme a Olèrdola, a l’Alt Penedès, han donat peu a una descoberta excepcional: un crani humà seccionat d’època ibèrica que pertany aproximadament al segle III aC. 

Els ossos, trencats i localitzats en cinc fragments entre les restes d’un enderroc en una torre de la muralla romana d’Olèrdola, corresponen a la part anterior d’un crani que, segons els primer estudis, va pertànyer a un individu masculí d’entre 18 i 25 anys. Constitueix una troballa única per diversos motius. En primer lloc, el fet que els ibers practiquessin rituals d’incineració avui es tradueix en la manca de material genètic conservat, i converteix el nou exemplar en una de les poques restes humanes existents d’aquesta època que possibiliten la realització d’estudis genètics.

En segon lloc, és el cap tallat més meridional localitzat fins ara a Catalunya. Està relacionat amb la pràctica ritual d’alguns pobles ibers d’exposar públicament els caps tallats dels enemics vençuts com a trofeus de guerra, i se suma així als cranis enclavats d’Ullastret i de Santa Coloma de Gramenet. Ara bé, mai abans no s’havia registrat aquest costum fora dels territoris dels indigets i dels laietans, i és el primer cop que es documenta en territoris poblats per la tribu dels cossetans, de la qual formava part l’Olèrdola ibèrica.

El nou crani, que s’ha presentat públicament al MAC Barcelona, s’ha incorporat a l’exposició L’Enigma iber. Arqueologia d’una civilització, on es mostrarà fins al 16 de gener. Després s’instal·larà al MAC Olèrdola.