Després d'un any d'excavacions a la plaça de Camps, a Fonollosa (Bages), s'han donat a conèixer els resultats de la investigació. Entre les troballes realitzades, destaquen les restes d'un edifici funerari i cinc tombes d'època tardoromana.
Una de les troballes més excepcionals és la llosa de l'entrada a l'edifici funerari, una peça única a Catalunya que té esculpides amb pedra tres parells de petjades capiculades. Segons ha explicat l'arqueòloga responsable de l'excavació, Núria Cabañas, en la religió cristiana simbolitzen l'abandonament del món dels vius per entrar al dels morts.
Com ja es va anunciar fa tot just un any, a l'inici de les excavacions, els orígens del nucli de Camps (Fonollosa) no daten de l'any 950, com es pensava fins fa poc, sinó que van molt més enllà i se situen entre el segle IV i el V. En total, de les 158 tombes trobades al jaciment, que daten des de l'època tardoromana o tardoantiga fins a la contemporània, cinc són d'aquesta època primerenca.
Segons els experts, a Catalunya només hi ha localitzades una desena de tombes dels segles IV i V. D'elles, cinc són les de Camps, que s'ha convertit en un dels jaciments més importants de la Catalunya Central.
Una de les troballes més excepcionals és la llosa de l'entrada a l'edifici funerari, una peça única a Catalunya que té esculpides amb pedra tres parells de petjades capiculades. Segons ha explicat l'arqueòloga responsable de l'excavació, Núria Cabañas, en la religió cristiana simbolitzen l'abandonament del món dels vius per entrar al dels morts.
Com ja es va anunciar fa tot just un any, a l'inici de les excavacions, els orígens del nucli de Camps (Fonollosa) no daten de l'any 950, com es pensava fins fa poc, sinó que van molt més enllà i se situen entre el segle IV i el V. En total, de les 158 tombes trobades al jaciment, que daten des de l'època tardoromana o tardoantiga fins a la contemporània, cinc són d'aquesta època primerenca.
Segons els experts, a Catalunya només hi ha localitzades una desena de tombes dels segles IV i V. D'elles, cinc són les de Camps, que s'ha convertit en un dels jaciments més importants de la Catalunya Central.