Un grup de científics de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha enviat un submarí amb forma humanoide dissenyat per explorar les profunditats marines, l'‘OceanOne', a la seva primera missió real. Fa uns dies, el robot va recuperar un vas d'entre les restes del naufragi de ‘La Lune', un dels vaixells insígnia de l'armada de guerra de Lluís XIV.
La nau es va enfonsar l'any 1664 a més de 30 quilòmetres de la costa de Toló, al sud de França. Dels seus més de mil tripulants en el moment del desastre, en van sobreviure només unes desenes. El vaixell va romandre oblidat durant més de 300 anys, fins que el 1993 va ser retrobat per casualitat. Des de 2012, el naufragi ha estat un camp de proves de noves tècniques d'investigació arqueològica submarina, uns experiments que han assolit ara una nova fita.
El giny s'ha hagut de submergir a una profunditat de gairebé 100 metres, però tot i comptar amb sensors que li permeten percebre l'entorn i moure's en conseqüència ha actuat assistit per un operador humà. L'‘OceanOne' està equipat amb dues càmeres frontals i dos braços articulats. Als canells, uns sistemes de retroalimentació hàptica permeten que el pilot vegi l'entorn de la màquina en temps real i senti, des de la superfície i a través d'unes palanques de comandament, el tacte i el pes de tot allò que toquen les mans del robot. És així com els investigadors poden controlar a distància els moviments d'aquest avatar mecànic.
Després de la seva immersió inaugural, està previst que l'‘OceanOne' permeti realitzar tasques submarines que avui són massa perilloses o esgotadores per als bussos, però sense renunciar a l'habilitat i la precisió dels éssers humans.
La nau es va enfonsar l'any 1664 a més de 30 quilòmetres de la costa de Toló, al sud de França. Dels seus més de mil tripulants en el moment del desastre, en van sobreviure només unes desenes. El vaixell va romandre oblidat durant més de 300 anys, fins que el 1993 va ser retrobat per casualitat. Des de 2012, el naufragi ha estat un camp de proves de noves tècniques d'investigació arqueològica submarina, uns experiments que han assolit ara una nova fita.
El giny s'ha hagut de submergir a una profunditat de gairebé 100 metres, però tot i comptar amb sensors que li permeten percebre l'entorn i moure's en conseqüència ha actuat assistit per un operador humà. L'‘OceanOne' està equipat amb dues càmeres frontals i dos braços articulats. Als canells, uns sistemes de retroalimentació hàptica permeten que el pilot vegi l'entorn de la màquina en temps real i senti, des de la superfície i a través d'unes palanques de comandament, el tacte i el pes de tot allò que toquen les mans del robot. És així com els investigadors poden controlar a distància els moviments d'aquest avatar mecànic.
Després de la seva immersió inaugural, està previst que l'‘OceanOne' permeti realitzar tasques submarines que avui són massa perilloses o esgotadores per als bussos, però sense renunciar a l'habilitat i la precisió dels éssers humans.
