Durant segles, els estudiosos del Codex Rossanensis, un manuscrit bizantí de 1.500 anys d'antiguitat, s'han preguntat com es va obtenir el color dels pergamins purpuris que el conformen. Ara, l'anàlisi duta a terme durant un projecte de restauració del text sagrat ha desvelat que les pàgines d'un dels manuscrits il·luminats més antics del Nou Testament estan impregnades d'una barreja d'orina i pigments vegetals.

Tradicionalment, s'ha assumit que els fulls estaven tenyits a partir de porpra de Tir extreta dels ‘Murex', un gènere de caragols marins. La veritat, però, és que per crear el tint es va fer servir orceïna, un colorant natural que s'extreu del liquen ‘Roccella tinctoria', processada amb orina fermentada, que en aquell moment era l'única font d'amoníac.

Probablement creat a Síria entre els segles V i VI dC, el Codex Rossanensis va ser redescobert el 1879 a la sagristia de la catedral de Rossano, a la regió de Calàbria, Itàlia. Des de 2015 forma part del Registre de la Memòria del Món de la Unesco. El manuscrit incomplet explica la vida de Jesús segons els evangelis de Mateu i Marc al llarg de 188 pergamins plens de miniatures i caràcters grecs escrits en tinta daurada i platejada.