Que als Països Baixos hi fa molt de fred, ningú no ho dubta. L'hivern del 1795 va ser intensament gèlid i això va fer que la guerra que allà es desenvolupava fos especialment penosa. L'acabada de néixer República Francesa havia començat la seva expansió i, a més de lluitar a Catalunya en la Guerra Gran, havia envaït el nord i s'havia menjat part dels Països Baixos. Els aliats antifrancesos, quan va començar el fred es van anar retirant a les casernes, convençuts que els revolucionaris no continuarien la campanya militar.

La gelor, la causa de la victòria francesa
La sorpresa va ser que el general Jean-Charles Pichegru va decidir continuar atacant i va sorprendre els holandesos i els britànics. En pocs dies va capturar Utrech i Amsterdam. A la gran ciutat holandesa es va assabentar que la flota de guerra del país estava ancorada a una vuitantena de quilòmetres. Pichegru no tenia vaixells; per tant, no podia atacar els holandesos, però va enviar un almirall holandès que lluitava al costat de França, Jan Willem de Winter, perquè conduís un esquadró d'hússars de cavalleria i uns quants homes d'infanteria a capturar els vaixells holandesos.

Winter no sembla que s'espantés gaire pel fet de no disposar vaixells. Va arribar amb els seus homes al costat de Zuiderzee i va comprovar que estava glaçat. Els hússars van embolicar les potes dels cavalls i hi van carregar un soldat d'infanteria de passatger. Amb els cavalls sense fer soroll, van avançar de nit fins als vaixells per sobre del gel. Quan dels vaixells els van veure, no hi van poder fer res, perquè estaven tan inclinats per causa de la gelor que era impossible apuntar els canons. Així va ser com un esquadró de cavalleria va capturar 26 vaixells i 850 canons sense disparar ni un tret. Una de les batalles més estranyes de la història.