El brutal afusellament públic de la mare de Ramon Cabrera a mans dels liberals va suposar tot un escàndol. Cabrera, comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat, era conegut pel malnom del 'Tigre del Maestrat' pel seu caràcter venjatiu, però també arrencava adoració i admiració entre els seus. Va fortificar el poble de Cantavella, que a partir d’aquell moment es va convertir en capital de l’estat carlí del Maestrat. Però l'assassinat de la seva mare, el febrer del 1836, va ser el que el va catapultar a la fama. L'ordre l'havia donat el militar navarrès Francisco Espoz y Mina, llavors capità general de Catalunya.

Assassinats macabres
De fet, les notícies d’aquell assassinat capriciós i inútil van arribar fins a Londres, i els anglesos van retirar les tropes destinades a Catalunya en suport de l’exèrcit liberal. Les represàlies de Cabrera no es van fer esperar i la guerra va fer un gir brutal i sanguinari. Cabrera afusellava qualsevol liberal que es posés davant seu. A la ciutat de Burjassot, a les portes de València, les seves tropes alcoholitzades van convertir els afusellaments de presoners liberals en una festa macabra que va acabar amb centenars de morts.

A la Catalunya interior es va produir un altre fet truculent: la mort de Charles d’Espagnac, un militar amb fama de cruel i arbitrari, que en aquell moment era el capità general de les tropes carlistes a Catalunya. Havia acceptat el càrrec a l’inici del 1838, quan va quedar vacant, a proposta dels carlins moderats.

La fama va va resultar ser certa, i era un home de conducta erràtica i capriciosa. Només un setmana després d’haver ocupat el seu nou càrrec, els carlins van perdre l’estratègica Solsona i ja mai no la recuperarien. Mentrestant, el comte va continuar fent-ne de les seves quan la carta de petició de rendició que va enviar als liberals de Manlleu li van tornar prèviament refregada pel cul d’un milicià. D’Espagnac va decidir cremar la ciutat després de jugar-s’ho a una partida de truc, joc de cartes originari de València.

En qualsevol cas, la seva ineptitud va causar nombroses desercions entre les files carlines i molts combatents es negaren a seguir les seves ordres al camp de batalla. Amb tot, el comte encara va aconseguir algun èxit militar a Ripoll i Gironella, però no hi ha dubte que a la primeria del 1839 els seus dies com a capità general estaven comptats.

El cadàver d'Espagnac va ser llançat al Segre amb una pedra lligada al coll
Per això, la Junta Carlista de Berga, en estranyes circumstàncies, va destituir-lo. Els fets van passar a la rectoria d’Avià, on el comte es reunia amb la Junta. Amb l’excusa que el portaven escortat fins a Andorra, d'Espagnac fou assassinat pels seus correligionaris al pont d’Espí, a prop d’Organyà. El cadàver va ser llançat al Segre amb una pedra lligada al coll. El cos aparegué riu avall i fou enterrat a Coll de Nargó. Però no descansaria en pau. S’explica que un metge aficionat a la frenologia va profanar la seva tomba i li va llevar el crani.

La mort de D’Espagnac va convertir Ramon Cabrera en nou capità general de Catalunya. Però va anar perdent totes les viles sota el seu domini en benefici del general liberal Baldomero Espartero, que acabava de signar el conveni de Bergara amb el general carlista Rafael Maroto al front del País Basc. La coneguda també com a 'abraçada de Bergara' va resultar ser una maniobra d’Espartero per aconseguir la rendició dels carlins bascos, respectant els seus furs, vigents a dia d’avui.