Batalles i guerres

Les atrocitats de la primera carlinada, una guerra fratricida

El conflicte va esdevenir salvatge i va deixar episodis com l’assassinat de la mare de Ramon Cabrera o la mort de Charles d’Espagnac

Andreu Carranza
28 d'agost de 2018

Durant la primera guerra Carlina, els nivells de barbàrie als quals es va arribar van escandalitzar Europa. La intervenció de potències estrangeres va servir per humanitzar aquella salvatgeria fratricida, on cap dels dos bàndols feia presoners i tots morien degollats per estalviar municions. Tres anys de guerra sense quarter van ser suficients perquè Anglaterra, el 1835, aconseguís que les dues parts enfrontades firmessin un conveni per intercanviar presoners i regular les atrocitats que es feien.

1 El brutal afusellament públic de la mare de Ramon Cabrera i la seva venjança
Retrat de Ramon Cabrera, el 'Tigre del Maestrat', obra de John Prescott Knight
Retrat de Ramon Cabrera, el 'Tigre del Maestrat', obra de John Prescott Knight Wikimedia Commons

El brutal afusellament públic de la mare de Ramon Cabrera a mans dels liberals va suposar tot un escàndol. Cabrera, comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat, era conegut pel malnom del 'Tigre del Maestrat' pel seu caràcter venjatiu, però també arrencava adoració i admiració entre els seus. Va fortificar el poble de Cantavella, que a partir d’aquell moment es va convertir en capital de l’estat carlí del Maestrat. Però l'assassinat de la seva mare, el 8 de febrer del 1836, va ser el que el va catapultar a la fama. L'ordre l'havia donat el militar navarrès Francisco Espoz y Mina, llavors capità general de Catalunya.

Assassinats macabres
De fet, les notícies d’aquell assassinat capriciós i inútil van arribar fins a Londres, i els anglesos van retirar les tropes destinades a Catalunya en suport de l’exèrcit liberal. Les represàlies de Cabrera no es van fer esperar i la guerra va fer un gir brutal i sanguinari. Cabrera afusellava qualsevol liberal que es posés davant seu. A la ciutat de Burjassot, a les portes de València, les seves tropes alcoholitzades van convertir els afusellaments de presoners liberals en una festa macabra que va acabar amb centenars de morts.

2 La mort de Charles d'Espagnac, el capità general carlista de Catalunya
Retrat de Charles d'Espagnac
Retrat de Charles d'Espagnac Wikimedia Commons

A la Catalunya interior es va produir un altre fet truculent: la mort de Charles d’Espagnac, un militar amb fama de cruel i arbitrari, que en aquell moment era el capità general de les tropes carlistes a Catalunya. Havia acceptat el càrrec a l’inici del 1838, quan va quedar vacant, a proposta dels carlins moderats.

La fama va va resultar ser certa, i era un home de conducta erràtica i capriciosa. Només un setmana després d’haver ocupat el seu nou càrrec, els carlins van perdre l’estratègica Solsona i ja mai no la recuperarien. Mentrestant, el comte va continuar fent-ne de les seves quan la carta de petició de rendició que va enviar als liberals de Manlleu li van tornar prèviament refregada pel cul d’un milicià. D’Espagnac va decidir cremar la ciutat després de jugar-s’ho a una partida de truc, joc de cartes originari de València.

En qualsevol cas, la seva ineptitud va causar nombroses desercions entre les files carlines i molts combatents es negaren a seguir les seves ordres al camp de batalla. Amb tot, el comte encara va aconseguir algun èxit militar a Ripoll i Gironella, però no hi ha dubte que a la primeria del 1839 els seus dies com a capità general estaven comptats.

El cadàver d'Espagnac va ser llançat al Segre amb una pedra lligada al coll
Per això, la Junta Carlista de Berga, en estranyes circumstàncies, va destituir-lo. Els fets van passar a la rectoria d’Avià, on el comte es reunia amb la Junta. Amb l’excusa que el portaven escortat fins a Andorra, d'Espagnac fou assassinat pels seus correligionaris al pont d’Espí, a prop d’Organyà. El cadàver va ser llançat al Segre amb una pedra lligada al coll. El cos aparegué riu avall i fou enterrat a Coll de Nargó. Però no descansaria en pau. S’explica que un metge aficionat a la frenologia va profanar la seva tomba i li va llevar el crani.

La mort de D’Espagnac va convertir Ramon Cabrera en nou capità general de Catalunya. Però va anar perdent totes les viles sota el seu domini en benefici del general liberal Baldomero Espartero, que acabava de signar el conveni de Bergara amb el general carlista Rafael Maroto al front del País Basc. La coneguda també com a 'abraçada de Bergara' va resultar ser una maniobra d’Espartero per aconseguir la rendició dels carlins bascos, respectant els seus furs, vigents a dia d’avui.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto