Batalles i guerres

Les batalles decisives de la guerra d'independència dels Estats Units

La batalla de Saratoga i la de Yorktown van ser clau per a la victòria de George Washington

4 de març de 2019

L'estiu del 1777 els britànics portaven la iniciativa de la guerra i es rescabalaren de les derrotes patides a Trenton i Princeton. Des de Nova York, el general britànic William Howe establí una estratègia clara: aïllar les colònies més septentrionals i rebels —les de Nova Anglaterra— de la resta, on la metròpoli disposava de més partidaris. Per tal d’aconseguir això, va voler reunir els tres exèrcits britànics i vèncer en una batalla crucial els insurrectes. Si aconseguia conquerir Albany, al nord de l’estat novaiorquès, guanyaria la partida.

1 Primera batalla de Saratoga: de camí cap a Albany
Rendició del general Burgoyne després de la batalla
Rendició del general Burgoyne després de la batalla Wikimedia Commons

Als territoris canadencs, el general anglès John Burgoyne havia derrotat l’exèrcit rebel de Richard Montgomery i es dirigia cap a Albany. S’havia de reunir amb les forces del tinent coronel Barry St. Leger, que avançaven des del llac Ontario, i esperar que l’exèrcit de Howe, l’estrateg de l’operació, arribés des del sud. Però a St. Leger el derrotaren a la vall de Mohawk, i Howe, abans d’anar al nord, perseguí les tropes de Washington per conquerir Pennsilvània. Les va vèncer a Brandywine, l’11 de setembre, però va endarrerir el seu desplaçament cap a Albany, on, lentament i fustigat constantment per les milícies rebels, només hi arribà Burgoyne. En aquell moment, la pinça sobre els rebels resultava impossible. El seu exèrcit de 7.000 homes estava malmès i tenia davant 9.000 soldats enemics comandats pel general Horatio Gates.

La primera batalla de Saratoga es produeix el 19 de setembre, quan els britànics proven de sorprendre els rebels pel flanc esquerre. Després de quatre hores de combats ferotges, els americans es retiren, però els britànics han patit gairebé 600 baixes, el doble que l’enemic. Aleshores segueix una pausa de 17 dies, en què Burgoyne espera reforços.

2 Segona batalla de Saratoga: les tropes americanes es reforcen
Benedict Arnold a la segona batalla de Saratoga
Benedict Arnold a la segona batalla de Saratoga Wikimedia Commons

Quan es va fer evident que ningú podia arribar a ajudar-lo, i gairebé ja sense provisions per alimentar els seus soldats, el britànic decidí atacar de nou. Era la segona batalla de Saratoga, el 7 d’octubre. El que passà és que durant l’interludi les tropes americanes sí que havien rebut reforços, i ara sumaven més de 12.000 homes. La càrrega americana d’aquell dia va ser un èxit i prenia les posicions britàniques. Burgoyne es va veure envoltat i es va haver de rendir, finalment, deu dies després. El 17 d’octubre, ell i els 5.700 soldats que li quedaven queien presoners en una acció que capgirava la guerra.

La batalla de Saratoga resultà determinant perquè França i Espanya entressin en guerra contra els britànics. No era que el rumb independentista els agradés —i menys a Espanya, que temia que l’exemple s’estengués per les seves colònies americanes—, però afeblir l’enemic europeu els reportaria avantatges i territoris.

3 Batalla de Yorktown: la rendició
Rendició de Cornwallis a Yorktown
Rendició de Cornwallis a Yorktown

Sota comandament francès, els aliats aportaren homes, experiència militar i una armada que bloquejà les naus angleses, aïllant l’exèrcit britànic. La batalla final es produí entre el 26 de setembre i el 19 d’octubre del 1781.

Els insurgents americans atacaren la ciutat de Yorktown, a Virginia, assetjada des de feia diverses setmanes. La flota francesa sostingué el bloqueig del port, impedint qualsevol operació d'aprovisionament britànica per mar, mentre que tropes terrestres franceses i americanes, comandades pel mateix Washington, envoltaren la ciutat i en preneren les fortificacions. Finalment, el general britànic lord Cornwallis es rendí. Quan se n’assabentà, el primer ministre britànic, lord North, exclamà: “Déu meu, tot s’ha acabat!”.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto