Als territoris canadencs, el general anglès John Burgoyne havia derrotat l’exèrcit rebel de Richard Montgomery i es dirigia cap a Albany. S’havia de reunir amb les forces del tinent coronel Barry St. Leger, que avançaven des del llac Ontario, i esperar que l’exèrcit de Howe, l’estrateg de l’operació, arribés des del sud. Però a St. Leger el derrotaren a la vall de Mohawk, i Howe, abans d’anar al nord, perseguí les tropes de Washington per conquerir Pennsilvània. Les va vèncer a Brandywine, l’11 de setembre, però va endarrerir el seu desplaçament cap a Albany, on, lentament i fustigat constantment per les milícies rebels, només hi arribà Burgoyne. En aquell moment, la pinça sobre els rebels resultava impossible. El seu exèrcit de 7.000 homes estava malmès i tenia davant 9.000 soldats enemics comandats pel general Horatio Gates.

La primera batalla de Saratoga es produeix el 19 de setembre, quan els britànics proven de sorprendre els rebels pel flanc esquerre. Després de quatre hores de combats ferotges, els americans es retiren, però els britànics han patit gairebé 600 baixes, el doble que l’enemic. Aleshores segueix una pausa de 17 dies, en què Burgoyne espera reforços.

Quan es va fer evident que ningú podia arribar a ajudar-lo, i gairebé ja sense provisions per alimentar els seus soldats, el britànic decidí atacar de nou. Era la segona batalla de Saratoga, el 7 d’octubre. El que passà és que durant l’interludi les tropes americanes sí que havien rebut reforços, i ara sumaven més de 12.000 homes. La càrrega americana d’aquell dia va ser un èxit i prenia les posicions britàniques. Burgoyne es va veure envoltat i es va haver de rendir, finalment, deu dies després. El 17 d’octubre, ell i els 5.700 soldats que li quedaven queien presoners en una acció que capgirava la guerra.

La batalla de Saratoga resultà determinant perquè França i Espanya entressin en guerra contra els britànics. No era que el rumb independentista els agradés —i menys a Espanya, que temia que l’exemple s’estengués per les seves colònies americanes—, però afeblir l’enemic europeu els reportaria avantatges i territoris.

Sota comandament francès, els aliats aportaren homes, experiència militar i una armada que bloquejà les naus angleses, aïllant l’exèrcit britànic. La batalla final es produí entre el 26 de setembre i el 19 d’octubre del 1781.

Els insurgents americans atacaren la ciutat de Yorktown, a Virginia, assetjada des de feia diverses setmanes. La flota francesa sostingué el bloqueig del port, impedint qualsevol operació d'aprovisionament britànica per mar, mentre que tropes terrestres franceses i americanes, comandades pel mateix Washington, envoltaren la ciutat i en preneren les fortificacions. Finalment, el general britànic lord Cornwallis es rendí. Quan se n’assabentà, el primer ministre britànic, lord North, exclamà: “Déu meu, tot s’ha acabat!”.