Subscriu-t'hi
Batalles i guerres

Per què va acabar en empat la batalla de Jutlàndia?

En l'únic enfrontament marítim directe entre els aliats i els imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial, tant alemanys com anglesos van optar pel bloqueig

Sebastià Bennassar

Entre el 31 de maig i l'1 de juny del 1916 es va produir la batalla de Jutlàndia, en què les flotes britànica i alemanya es van enfrontar directament. La Gran Guerra no va destacar justament pel seu vessant marítim, i aquesta batalla és un exemple de l'estratègia que van seguir els dos bàndols al llarg de tot l'enfrontament.

Analitzem per què aquella batalla va acabar en empat.

1 Tant els aliats com les potències centrals només tenien dues potències marítimes: Anglaterra i Alemanya
El cuirassat anglès 'HMS Dreadnought'
El cuirassat anglès 'HMS Dreadnought'

Tant els aliats com les potències centrals només tenien una flota potent: la britànica en el primer cas, i l'alemanya en el segon. Anglaterra havia creat el 1906 l''HMS Dreadnought', que superava tots els cuirassats anteriors en protecció, capacitat de foc i velocitat. Aquest nou vaixell militar es va convertir en la joia de la corona, i a partir d'aleshores qualsevol país que volgués aspirar a dominar els mars havia de comptar amb aquests cuirassats entre la seva flota.

Alemanya va ser l'única potència capaç de seguir-li el joc i mentre aquell mateix 1906 els britànics havien avarat 35 cuirassats Dreadnought, els germans en van construir 18. Des d'aleshores, la cursa no va parar.

2 Tots dos bàndols van optar pel bloqueig
Un submarí alemany ataca un veler britànic davant la costa escocesa
Un submarí alemany ataca un veler britànic davant la costa escocesa

Els dos bàndols, en l'àmbit naval, van optar pel bloqueig. La guerra a la mar va ser de caràcter tàctic i van optar per intentar estrangular econòmicament els seus rivals. Anglaterra va intentar tallar els subministraments que anaven cap a Alemanya i també va capturar naus que es dirigien a països neutrals, com Noruega o Dinamarca. Tot i que el tall no va ser complet, sí que va evitar que la flota alemanya sortís de port i es mantingués sempre en una àrea reduïda, entre la mar Bàltica i l'extrem sud de la mar del Nord.

Alemanya, per la seva banda, va aprofitar la seva flota de submarins, famosos i temuts perquè van enfonsar vaixells amb passatgers civils a bord. És el cas del 'Sussex', on va morir Enric Granados, i del 'Lusitània', que va propiciar l'entrada dels Estats Units a la guerra. També els va utilitzar per aïllar a Rússia, gairebé del tot, tallant les rutes a la mar Bàltica. També en van treure profit al Mediterrani, on van bloquejar les rutes comercials, per evitar que arribessin subministraments als britànics des d'aquella zona.

La situació general era de bloqueig: aquestes accions i escaramusses gairebé no afectaven cap dels dos bàndols.

3 Tots dos bàndols van guanyar i perdre en la mateixa mesura
A la batalla de Jutlàndia, el primer dia, els britànics van perdre 14 vaixells i els alemanys, 11
A la batalla de Jutlàndia, el primer dia, els britànics van perdre 14 vaixells i els alemanys, 11

La batalla de Jutlàndia, que va ser l'únic enfrontament directe entre Alemanya i la Gran Bretanya, va durar tan sols dos dies. Es va produir a l'estret de Skagerrak, ben a prop de les costes daneses que reben el nom de Jutlàndia. Els alemanys van voler trencar el bloqueig a què estaven sotmesos i aprofitar l'ocasió per destruir un nombre significatiu de naus de la flota anglesa.

Van entrar en combat 151 naus britàniques, sota les ordres de John Rushwort, i 99 d'alemanyes, comandades per Reinhard Scheer, i aquella primera nit fins a 14 vaixells britànics i 11 d'alemanys van ser enfonsats. Però això va ser tot. Els anglesos van sortir més mal parats que els alemanys, van patir més baixes i pèrdues, però el bloqueig es va mantenir. La flota alemanya no va poder sortir del seu estancament i es va haver de resignar a tornar a port, on es va haver de quedar pràcticament durant tota la guerra.

Així doncs, encara que tots dos van reclamar la victòria, qui hi havia sortit guanyant, realment? Els dos bàndols havien guanyat i perdut tant com l'altre: encara que els anglesos havien patit més, van aconseguir mantenir la barrera ferma i encara que els alemanys havien enfonsat més vaixells i eliminat a més enemics, no van trencar el setge. 

4 Què va sortir malament (o bé)?
L'almirall Reinhard Scheer va ser l'encarregat de dirigir la flota alemanya en la batalla de Jutlàndia
L'almirall Reinhard Scheer va ser l'encarregat de dirigir la flota alemanya en la batalla de Jutlàndia

Aquesta és la pregunta que es devien fer els alemanys en haver de desistir de la seva intenció. La seva tàctica era dividir la flota britànica i atacar-la per separat era l'única manera que tenien de guanyar. Tot es va fer segons la seva estratègia, una lliçó de navegació, que a més comptava amb la foscor de la nit com a aliada. Els anglesos, però, s'havien avançat, i ja havien desxifrat els codis de les comunicacions alemanyes, així que quan va arribar el moment, van evitar caure a la trampa que els estaven preparant els alemanys i no van dividir les seves forces.

5 Per saber-ne més, consulteu l'especial sobre la Primera Guerra Mundial
Imatge de l'especial sobre la Primera Guerra Mundial
Imatge de l'especial sobre la Primera Guerra Mundial

Si en voleu saber més, consulteu el nostre especial sobre la Primera Guerra Mundial, on trobareu informació sobre els antecedents, les batalles, una cronologia i un mapa i vídeos i imatges sobre els combats que es lliuraren per terra, mar i aire.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto