OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Batalles i guerres

Per què vam perdre la batalla de Muret?

Si Pere el Catòlic hagués guanyat, avui Catalunya potser arribaria fins a Marsella i Tolosa de Llenguadoc. Us diem els 4 punts clau que van portar a la derrota

Antoni Sella (text) Jaume Fernàndez (assessorament històric)

La derrota de Muret comportà la fi d'un projecte polític pacientment treballat durant quasi dos-cents anys pel casal comtal de Barcelona: el de bastir uns dominis a banda i banda dels Pirineus i fer de la cadena muntanyosa la columna vertebral de la seva àrea d'influència. Fins aquell fatídic 12 de setembre del 1213, els diners, les armes i els matrimonis havien servit per teixir una densa teranyina d'interessos i relacions entre els dos vessants pirinencs. Quines van ser les causes de la derrota?

1 L'habilitat de Simó de Montfort, líder militar excepcional
Il·lustració de la batalla de Muret
Il·lustració de la batalla de Muret Oriol Garcia Quera

Era un líder militar excepcional i conduïa la millor cavalleria de l'època, amb més experiència i molt acostumada a maniobrar compactadament en el camp de batalla. La cohesió i la coordinació de les seves tropes era gairebé perfecta. Quan van atacar, ho van fer de manera demolidora.

2 La descoordinació aliada
Simó de Montfort
Simó de Montfort

Pere el Catòlic conduïa una host més nombrosa, però molt diversa. A més, la coordinació de la cavalleria catalana amb la tolosana era inexistent, ja que feia pocs dies que estaven junts. La meitat del destacament català, menat per Guillem de Montcada, encara havia d'arribar a les portes de Muret.

3 La mala defensa dels campaments aliats
Segell del comte Ramon VI de Tolosa
Segell del comte Ramon VI de Tolosa Wikimedia Commons

Allunyats dels turons de Perramon (a la plana i molt exposats als atacs enemics), el lloc triat per aixecar els campaments és bàsic per entendre el desenllaç final de la batalla. El comte de Tolosa va demanar als catalans de fortificar els campaments amb una palissada, però el rei Pere es va burlar de les seves precaucions.

4 L'actitud del rei Pere el Catòlic
Pere el Catòlic en un vitrall de Georg Muller (1858) situat a la capella de Santa Àgata de Barcelona
Pere el Catòlic en un vitrall de Georg Muller (1858) situat a la capella de Santa Àgata de Barcelona

Simó de Montfort va interpretar que el rei català no refusaria el combat a camp obert, en lloc de refugiar-se al campament i salvar la vida, en un gest altament cavalleresc però políticament irresponsable. La notícia de la mort del rei s'escampà ràpidament pel camp de Muret. Les forces aliades, desesperades, van fugir perseguides pels croats.

5 Per saber-ne més: els antecedents
Il·lustració del manuscrit il·luminat 'Grandes chroniques de France' (1375), que representa un episodi de la batalla de Muret
Il·lustració del manuscrit il·luminat 'Grandes chroniques de France' (1375), que representa un episodi de la batalla de Muret Bibliothèque nationale de France - Wikimedia Commons

Mort Alfons el Cast –que havia obtingut el vassallatge dels nobles veïns: els vescomtes de Besiers i Carcassona, de Narbona i Nimes, i també dels senyors de Bigorra i els comptes de Foix i de Bearn– el seu primogènit continuà la política d'expansió. L'estiu del 1204 el rei Pere I el Catòlic maridà amb Maria de Montpeller, incorporant aquesta important baronia als seus dominis. Feia pocs mesos que la seva germana Elionor havia esdevingut la cinquena muller de Ramon IV de Tolosa. El cap de l'antiga casa rival acabava de convertir-se en potencial aliat del casal de Barcelona.

No era un gest inútil, el del comte de Tolosa. A l'inici del segle XIII bufaven mals vents procedents de Roma i els nobles occitans necessitaven aliats poderosos que els donessin suport. L'extensió pel Llenguadoc del catarisme, aquella religió que per a l'Església catòlica era una heretgia, havia desfermat l'ira del papa Innocenci III. Exigia dels gran nobles occitans que l'exterminessin, però aquests no podien fer-ho sense anar en contra de la seva pròpia gent, d'un bon grapat de petits nobles i cavallers, menestrals i burgesos que, pacíficament i sense generar problemes, seguien el mestratge dels ‘bons homes', els profetes d'aquella religió. De fet, l'heretgia dels càtars enverinà les relacions d'Occitània amb Roma, fins al punt que Ramon VI de Tolosa, cunyat de Pere el Catòlic, fou excomunicat. Des del nord de França, se seguia amb interès rampinyaire la possibilitat de llançar-se sobre el ric sud gal.

6 La mort que ho va precipitar tot
Detall d'una miniatura del segle XIV que mostra el moment de l'assassinat de Pere de Castellnou<br /> -  Anònim
Detall d'una miniatura del segle XIV que mostra el moment de l'assassinat de Pere de Castellnou
- Anònim

Tot es precipità a principis del 1208. El 15 de gener, l'endemà d'haver mantingut una tensa reunió amb el comte de Tolosa, era assassinat Pere de Castellnou, el legat pontifici. L'airada reacció romana no es féu esperar i no fou pas de curta volada: per primera vegada, el papa convocava una croada en terres cristianes. Àvids de riquesa i de glòria, els cavallers del nord de França s'apressaven pel combat. Sota la destra direcció militar de Simó de Montfort, van iniciar la campanya de conquesta l'estiu del 1209. Amb inusitada i extrema violència, assaltaren les ciutats de Besiers i Carcassona, matant sense miraments tothom qui trobaven. Però, a més, van empresonar el jove vescomte Ramon Roger de Trencavell, vassall del rei català. A partir d'aquest moment, el Catòlic ja no podia quedar-se quiet, més quan li havia estat reclamada l'ajuda que tot senyor ha de prestar a qui li ha rendit homenatge. Llavors, el monarca d'Aragó inicià una llarga etapa de negociacions a diverses bandes. Unes negociacions que van acabar al camp de batalla.

Subscriu-t'hi

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 261 de SÀPIENS (desembre 2023)

L'assassinat de Carrero Blanco

L'atemptat que va condicionar la Transició

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto