1. Els inicis
L'Assemblea de Catalunya va ser un dels cops més forts contra la dictadura. El dia 7 de novembre de 1971, ara fa cinquanta anys, es trobaven a l'església de Sant Agustí de Barcelona la majoria de les forces antifranquistes amb la voluntat de posar fi a la dictadura i obrir un camí de transició. L'Assemblea va aprovar un programa mínim que va cristal·litzar en la consigna "Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia". La policia de Barcelona està entretinguda amb la visita del príncep Joan Carles a Barcelona, que participa en un campionat de regates, i cap dels agents no sospita que l'oposició democràtica en bloc està mobilitzant-se a la rereguarda.
La trobada ja s'havia provat d'organitzar en una altra ocasió, però aquesta vegada serà tot un èxit. No havia estat fàcil mantenir el secretisme en mobilitzar-se més d'un centenar de persones de diferents partits i tipologies, des del fitxat amb experiència al qui tot just s'estrenava en la lluita clandestina. Però el servei de seguretat, dirigit per Pere Ignasi Fages i i Pau Verrié, tenia sintonitzada la freqüència de la policia. A més, els assistents que podien aixecar més sospites ja havien pres les seves pròpies precaucions; l'historiador Josep Benet havia anat primer a la pastisseria a comprar dolços, després havia fet cap al despatx d'un amic i, a la fi, feia veure que anava a missa a Sant Agustí, un fet que com a catòlic no podia fer despertar cap sospita.
El rector de Sant Agustí, mossèn Josep M. Juncà, havia donat el 'nihil obstat' a Francesc Vila-Abadal, un militant socialista molt ben connectat amb sectors eclesiàstics. Els assistents a la reunió es camuflarien entre els fidels que s'atansaven a l'última eucaristia del matí i sortirien de la mateixa manera amb els de l'última vespertina. Entre missa i missa, allà se celebraria també un ritual cívic, el de l'Assemblea de Catalunya, destinada a convertir-se en la plataforma antifranquista més important de l'Estat espanyol.
2. La detenció dels 113
El 28 d’octubre de 1973, la 41 Bandera Mòbil de la Policia Armada franquista va acordonar tota l'illa de cases on estava situada la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Al seu interior s'estava produint una sessió de la Comissió Permanent Ampliada de l'Assemblea de Catalunya: hi havia 113 persones. Les detencions les va fer el Grup III de la Brigada d'Investigació Social (BIS), el més experimentat perquè estava especialitzat a reprimir el comunisme, que va entrar al crit de "¡Todos al suelo!". Després van anar descobrint els caps més preuats amb altres manifestacions de joia, com "¡El cura Xirinacs! ". La detenció dels 113 va ser possible per un operatiu policial amb dos eixos: els informadors o 'xivatos' i els seguiments i telèfons intervinguts.
Tota aquella operació us la vam explicar en un article del número 203 de SÀPIENS (si us el vau perdre, podeu aconseguir-lo a la nostra botiga). L'autor, Antoni Batista, havia aconseguit les fitxes policials dels detinguts. Les vam escanejar i les vam publicar en aquesta pàgina. Són fitxes d'una o dues pàgines escrites a màquina que contenen ratlles i anotacions fetes a mà. Per consultar-les, podeu cercar una persona pel nom o cognom al cercador o escollir una d'aquestes opcions: nom (ordenats per ordre alfabètic); personalitats; curiositats, i quantitat de la multa (en pessetes). Els noms apareixen com van ser escrits per la policia. N'hi ha en castellà i mal escrits: "José Luis Carot Rovira", "Asunción Sallés" o "José María Obiols" (Josep Maria Obiols). A sota del nom hem posat l'ofici o activitat del detingut, tal com és a la fitxa. Si cliqueu a un dels noms i no veieu la fitxa, refresqueu la pàgina i veureu el document.
3. El llegat
L’Assemblea de Catalunya va ser la unió més gran mai contada en la lluita contra la dictadura. Tenia una voluntat clara de futur, que s'articulava en quatre reivindicacions que van ser un eslògan de tres, "llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia", i un vers solt que apel·lava a la coordinació amb els pobles d'Espanya. L'Assemblea va contribuir a un disseny de la Transició en clau nacional catalana, incloent-hi el dret d'autodeterminació en aquell moment reconegut per totes les forces polítiques democràtiques.
La força de la unitat
Josep Benet, un dels ideòlegs de l'Assemblea, defensava que Catalunya havia d'anar unida a Madrid per aconseguir alguna cosa. En el seu vessant d'historiador del canvi de segle del XIX al XX, apel·lava al llegat de la Solidaritat Catalana de 1906, que va alenar el lideratge de Prat de la Riba, el possibilisme pràctic de la Mancomunitat i l'Institut d’Estudis Catalans, unes estructures de país d'una importància cabdal. L'Assemblea va tenir una projecció de futur que es basava en la força de la unitat i que es va materialitzar de diverses maneres. La primera va ser la candidatura al Senat d'Entesa dels Catalans, a les primeres eleccions democràtiques del juny de 1977, liderada pel mateix Benet, que va ser el candidat més votat de tot l'Estat.
L'Estatut de 2006, l'última trobada estratègica de totes les sensibilitats polítiques i socials de Catalunya que havia aplegat l'Assemblea, va ser aprovat amb el 98 per cent dels diputats, sancionat per les Corts Generals i per votació referendada per una majoria del 73 per cent dels electors, però a partir d'aleshores no hi va haver més unitat total. El Pacte del Tinell de 2005 havia estat una coalició d'esquerres i, deu anys després, Junts pel Sí va ser una coalició independentista. El Consell per la República va sorgir el 2018 també amb voluntat de reeditar aquella unitat, però la composició del seu últim consell –octubre de 2021– certifica que de moment no l'ha aconseguida. A hores d'ara, la màxima unitat independentista és fràgil en les formes, però sòlida i potent en el fons institucional: el Govern de la Generalitat.
El 2012 es va fundar l'Assemblea Nacional Catalana, que commemorava el quarantè aniversari de l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí, reivindicant la seva influència i el seu esperit. Un dels seus fundadors va ser Miquel Sellarès, peça clau de l'Assemblea de Catalunya.
Membres que van excel·lir a la política institucional
L'Assemblea de Catalunya va llegar polítics notables a la democràcia: Josep-Lluís Carod Rovira va ser vicepresident de la Generalitat, Antoni Gutiérrez Díaz va ser conseller i vicepresident del Parlament Europeu, Ramon Espasa va ser conseller de Sanitat, Jordi Carbonell va presidir Esquerra Republicana de Catalunya, Raimon Obiols va ser primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, Francesc Frutos va ser secretari general del PSUC, Rafael Ribó va ser elegit Síndic de Greuges el 2004...
A més, el Parlament de Catalunya ha reconegut l'Assemblea en diverses ocasions, i exposa a la planta noble el quadre d'Antoni Tàpies que commemora el 7 de novembre fundacional.
4. L'autor: Antoni Batista
A SÀPIENS hem parlat dels dos episodis fonamentals de l'Assemblea, de la fundació i de la caiguda dels 113. Sempre ho hem fet amb Antoni Batista, autor, també, de la peça sobre el llegat i d'altres reportatges publicats a la nostra revista. Doctor en Ciències de la Comunicació, periodista i professor universitari, Batista ha centrat la seva recerca en la lluita antifranquista, amb diversos llibres i nombrosos articles, un dels quals el que desgranava les terribles tortures a la comissaria de Via Laietana que vam publicar al número 213 de SÀPIENS (desembre de 2019). També ha escrit sobre el conflicte basc i sobre música. Entre els seus llibres hi ha títols com Diario privado de la guerra vasca (Plaza & Janés, 1999), La carta. Historia de un comisario franquista (Debate, 2010), La sinfonía de la libertad. Música y política (Debate, 2018), Clandestins (Angle Editorial, 2018), ETA i nosaltres (Pòrtic, 2020) i Memòria de la resistència antifranquista, publicat aquest 2021 per Pagès editors.
Batista va ser redactor del diari Avui (1983-1989) i de La Vanguardia (1989-2003). Actualment col·labora al diari Ara, al Diari de Tarragona i a la nostra revista.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hiEn vols més?
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000
Actualitat i fets històrics per reviure la història