Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -25%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Catalunya

El banc de proves de Gaudí

Descobrim una obra inèdita vinculada al gran arquitecte català

Per Oriol Gracià
1 El banc de proves de Gaudí
Banc de l'Hospital de Sant Boi
Banc de l'Hospital de Sant Boi Enrique Marco

En el número 106 de la revista SÀPIENS expliquem que als jardins de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat es conseva un banc molt similar al del parc Güell i, al seu entorn, un espai arquitectònic modernista, gairebé desconegut, que ha arribat als nostres dies sense autoria clara. Un estudi de l'arquitecte David Agulló Galilea i el geòleg Daniel Barbé Farré, però, vincula aquest recinte a l'obra d'Antoni Gaudí.

L'actual Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, construït sobre un petit convent de caputxins, era un edifici imponent, de caire historicista. Del pòrtic principal, en ressaltaven les columnes amb capitell jònic i la torre del rellotge. Del conjunt també cridaven l'atenció els jardins modernistes que s'hi construïen, projectats sobre un jardí preexistent d'estil anglès, datat l'any 1903.

El nou parc, format per un llac, una cova, cascades, camins i parterres ondulants, estava delimitat per dues avingudes, horts i el mur perimetral del recinte. L'espai arquitectònic, però, tenia un caràcter ambivalent: d'una banda, destacava per la qualitat plàstica i compositiva, amb un sistema estructural molt complex, tant des del punt de vista mecànic com geomètric. Però, a la vegada, s'hi apreciava una manera de fer rudimentària i poc polida, com d'inexperiència en el procediment constructiu.

Ara bé, aquella manera de fer tosca no ha de menystenir la complexitat de les estructures del recinte, amb formes hiperbòliques i parabòliques, grans pedres sostingudes com si fossin penya-segats, arquitectures toves i bancs ondulats de trencadís. És obvi, doncs, que aquell espai s'havia construït segons les directrius d'un complex projecte dibuixat i dirigit per un arquitecte creatiu i experimentat.

I si tenim en compte que des de l'any 1908 Antoni Gaudí treballava en la construcció de la cripta de la Colònia Güell —situada en uns terrenys limítrofs amb l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat— no és estrany pensar que directament o indirectament hi hagués participat. Això permetria explicar per què les obres conservades en aquest jardí semblen una maqueta experimental a gran escala del banc ondulat del parc Güell, d'algunes cobertes de la Sagrada Família o de la cripta de la Colònia Güell.

2 A l'altra riba del Llobregat
Els jardins de Sant Boi a la primeria del segle passat
Els jardins de Sant Boi a la primeria del segle passat

L'Hospital de Sant Boi de Llobregat es va inaugurar el 6 d'agost de 1854. Aquell dia, el psiquiatre igualadí Antoni Pujadas —que n'era l'impulsor— ho tenia tot preparat per celebrar l'obertura de les instal·lacions. Havia invitat la flor i nata de la classe alta barcelonina: el governador civil, l'alcalde, el rector de la Universitat, metges, representants de les institucions privades, periodistes de tots els diaris que es publicaven a la capital, etc. Aquell matí, els invitats de Barcelona —que eren la gran majoria— s'havien citat al Saló de Cent de l'Ajuntament per sortir plegats amb tartana cap Sant Boi de Llobregat.

I mentre feien camí, a Sant Boi ja els esperava tota la corporació municipal, que el dia abans havia aplegat totes les cadires bones del poble i les masies del voltant per tal d'atendre els visitants. Tot estava previst menys un detall important: els invitats havien de travessar el Llobregat i, a l'època, resulta que no hi havia cap pont. A corre-cuita es van haver de reclutar pagesos que amb l'aigua fins a la cintura, van traspassar a coll i bé el visitants. Només el governador Ordoñez va passar el corrent sobre la cavall d'un guàrdia civil. En arribar al centre hospitalari, l'alcalde de Sant Boi va saber treure'n profit: davant mateix del governador va reclamar públicament la construcció d'un pont sobre el Llobregat. Al vespre, el pas es va fer per un pont improvisat aquella mateixa tarda amb una filera de carros. A l'endemà la premsa de Barcelona va ridiculitzar l'escena.

Ara bé, malgrat l'imprevist, els visitants van quedar embadalits per al qualitat de les noves instal·lacions I en la crònica de El Correo de Barcelona s'hi va poder llegir: 'La situación del edificio es magnífica i encantadora: no parece sinó que esté colocado en el centro de un vasto y ameno jardín... el patio de entrada es suntuoso: las piezas de administración, música, billar, biblioteca, labor, farmacia, guadaropia y comedores són no solo espaciosas, sinó elegantes i ventiladas'.

Subscriu-t'hi

Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 234 del SÀPIENS (setembre 2021)

El gran enemic de Felip IV

Descobrim qui va ser l'home clau de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto