Per exemple, la Torrassa del Moro o el Far de Llinars del Vallès, o la Torre de la Mora de Sant Feliu de Buixalleu; la Tprre del Far de Santa Coloma de Farners, el santuari de la Mare de Déu del Far de Susqueda (a la imatge) i també el municipi del Far d’Empordà o diversos 'Ipso Faro' citats en documents dels segles IX i X, sembla que dibuixen una xarxa de talaies que podria estar relacionada amb un sistema de vigilància ideat pels conqueridors.

Sobre els palaus, una consideració més: són topònims que, si no se’ls dóna la consideració d’explotacions rurals, no tenen cap sentit, ja que no hi ha cap resta de palau o castell visigot o franc. D’aquest tipus, els historiadors n’han detectat uns 200 casos: 'Palatia Auzido' (‘d’Abu Zayd’), 'P. Abtauri' (‘d’Abu Tawr’), 'P. Moronta', etc. D’altres han donat lloc a topònims actuals: Palamós (de 'Palatia Maurorum' o ‘del Moro’), Palafrugell ('Palatia Frugelli'), Palau-solità ('Palatia Salatani' o 'Sulaytan'), etc. També denoten presència àrab les diferents 'cala Morisca' (a Sitges i a Tossa de Mar) de la geografia catalana, i les diverses 'Rocamora' que poden trobar-s’hi, i noms com 'Gallifa', 'Vilamacolum', 'Vilatenim', 'Montbui' o 'Vilassar'.