El rastre àrab en torres i palaus de Catalunya
Els noms on es detecta la paraula 'far' o el topònim 'palatia/-um' són una mostra clara de la petjada musulmana al paisatge del país
Per rastrejar la presència musulmana en les comarques en què els àrabs i berbers van estar-hi menys d’un segle, la toponímia és una gran aliada dels historiadors. D’aquesta manera, els noms on es detecta la paraula 'far' o els llocs rurals amb el topònim 'palatia/-um' són un senyal clar de poblament àrab —ja que es tractaria de derivats del terme 'balat' (una mena de colònia agrícola). És al llarg de la Via Augusta, usada pels musulmans en la seva penetració per Catalunya, on s’han detectat un seguit de torres de vigilància que, tot i que sempre s’havia cregut que eren d’origen romà, tot apunta que van ser construïdes al llarg del segle VIII.

Per exemple, la Torrassa del Moro o el Far de Llinars del Vallès, o la Torre de la Mora de Sant Feliu de Buixalleu; la Tprre del Far de Santa Coloma de Farners, el santuari de la Mare de Déu del Far de Susqueda (a la imatge) i també el municipi del Far d’Empordà o diversos 'Ipso Faro' citats en documents dels segles IX i X, sembla que dibuixen una xarxa de talaies que podria estar relacionada amb un sistema de vigilància ideat pels conqueridors.

Sobre els palaus, una consideració més: són topònims que, si no se’ls dóna la consideració d’explotacions rurals, no tenen cap sentit, ja que no hi ha cap resta de palau o castell visigot o franc. D’aquest tipus, els historiadors n’han detectat uns 200 casos: 'Palatia Auzido' (‘d’Abu Zayd’), 'P. Abtauri' (‘d’Abu Tawr’), 'P. Moronta', etc. D’altres han donat lloc a topònims actuals: Palamós (de 'Palatia Maurorum' o ‘del Moro’), Palafrugell ('Palatia Frugelli'), Palau-solità ('Palatia Salatani' o 'Sulaytan'), etc. També denoten presència àrab les diferents 'cala Morisca' (a Sitges i a Tossa de Mar) de la geografia catalana, i les diverses 'Rocamora' que poden trobar-s’hi, i noms com 'Gallifa', 'Vilamacolum', 'Vilatenim', 'Montbui' o 'Vilassar'.
Comentaris