És el castell català més francès, ja que es va construir per ordre dels Reis Catòlics a la vila rossellonesa de Salses, una ubicació estratègica per reforçar la frontera i dominar el camí que comunicava Catalunya amb Occitània. Al llarg de molts anys, francesos i espanyols es van disputar el control d'aquesta fortalesa fins que amb el tractat dels Pirineus de 1659 va quedar en mans dels francesos. El trobem construït per sota del nivell del sòl per ocultar-se de possibles atacs enemics i rodejat d'una muralla que encara avui es manté dreta, tot i haver patit nombrosos atacs al llarg dels segles.

A més, aquest 2019 és un dels 12 finalistes d''El monument favorit dels catalans', el concurs que des del 2016 escull la icona patrimonial del país. Podeu votar el vostre monument a sapiens.cat/monumentfavorit

Bernat Desclot el va definir al segle XIII com 'un dels bells e nobles del món', i actualment el castell de Montsoriu es considera un dels més significatius del Principat. Situat al peu del Montseny, entre Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies, es va convertir durant molts anys en residència i seu militar dels vescomtes de Cabrera. El més curiós és la gran quantitat de llegendes amagades entre les pedres d'aquesta fortalesa gòtica, en la qual increïbles mites transmesos de generació en generació sobre bruixes, guerres o tresors ocults han assignat un caràcter fantasiós i insòlit al castell i a tot el seu entorn.

Al número 174 del SÀPIENS (octubre 2016) li vam dedicar un reportatge.

Situat dalt d'un turó amb un gran domini visual, la ubicació d'aquesta fortalesa respon a la necessitat de controlar el Salí i la vall del Cardener. Entre els segles XI i XV, període en el qual va gaudir de la seva màxima esplendor, el castell es va convertir en la residència dels senyors de Cardona, més coneguts com els ‘rics senyors de la sal', una de les nissagues més influents de la corona d'Aragó, enriquides, precisament, gràcies a l'explotació i el negoci de la sal. Però el que fa que el castell de Cardona sigui un dels més apreciats és la seva fama de fortificació militar inexpugnable, ja que al llarg de tots els seus anys d'existència ha resistit a nombrosos intents de conquesta, convertint-se, també, en l'últim bastió en caure en mans de Felip V durant la guerra de Successió.

Avui en dia, el castell de Cardona és l'escenari d'unes interessants visites dramatitzades que expliquen la història del municipi i el seu paper en la guerra de Successió. Per a més informació, accediu al següent enllaç.

Al capdamunt del centre històric de Miravet i amb una vista espectacular sobre el riu Ebre es troba un imponent castell envoltat d'una muralla de 25 metres d'alçada que el dotava de gran seguretat. Aquesta protecció va ser de gran utilitat per als monjos guerrers de l'orde del Temple per defensar-se de la persecució que van patir a principis del segle XIV. El castell de Miravet també ha estat l'escenari d'altres moments clau de la història de Catalunya, com la conquesta de Ramon Berenguer IV, l'expulsió dels moriscos, la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, les guerres carlines, la batalla de l'Ebre o la gestació, l'any 2004, de l'actual Estatut de Catalunya.

Si voleu conèixer-ne la història, podeu assistir a una de les visites teatralitzades per a grups que s'hi realitzen. Per a més informació, accediu al següent enllaç.

Enmig del paratge natural del Bisaura, al nord d'Osona, es troba el majestuós castell de Montesquiu, situat en una zona rica en fortins de funció defensiva que formaven part de la Marca Hispànica, com el castell de Besora o el castell de Boixader. Però la peculiaritat que té el castell de Montesquiu respecte dels altres és que no es tracta d'una fortificació purament militar, sinó que tenia una funció residencial. Això ha fet que es mantingués habitat fins fa poc i que actualment es trobi en un perfecte estat de conservació.

Aquest castell va rebre el seu nom en honor de Ferran VI, monarca que regnava en el moment de la seva construcció. El seu objectiu era defensar la frontera i allotjar la infanteria, la cavalleria i l'artilleria necessàries per aturar les invasions franceses un cop acabada la guerra dels Trenta Anys. És per això que està estratègicament situat a tocar de la plana de l'Empordà, a prop de Figueres, una zona conflictiva després del trasllat de la frontera entre Catalunya i França que va comportar el tractat dels Pirineus. Es tracta d'una joia arquitectònica de 32 hectàrees, fet que la converteix en el monument més gran del Principat i una de les fortaleses més impactants d'Europa.

Al castell de Requesens no hi ha passat cap fet històric remarcable, ni tampoc ha patit cap atac ni assetjament. Tot i això, es tracta d'una obra arquitectònica amb un aire fantasiós i una vista espectacular sobre el parc forestal de l'Albera. Recórrer els seus passadissos laberíntics et transporta immediatament a èpoques passades i és fàcil imaginar-se'l com un escenari d'històries de cavallers, nobles i dames. L'encant especial d'aquesta fortificació l'ha convertit en diferents ocasions en plató de cinema, ja que s'hi han rodat algunes escenes de pel·lícules com ‘El perfum' o ‘El caballero del dragón'.

El de Claramunt és el més representatiu i més ben conservat dels castells de frontera, un conjunt de construccions a la comarca de l'Anoia destinades a delimitar la frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Andalus i protegir la zona dels atacs dels sarraïns. La seva existència s'ha vist completament marcada per assalts i guerres, ja que ha patit una gran quantitat de destruccions i reconstruccions al llarg de la seva història. Tot i això, la seva espectacular estructura s'ha pogut mantenir fins avui, fet que el converteix en una construcció digna de ser admirada.

Josep Pla va escriure que el castell de les Sitges transmet una "crispació guerrera que no s'ha evaporat amb el pas dels segles". I és que aquesta petita però impactant fortalesa té un caràcter bel·ligerant, que avui en dia encara es pot apreciar amb l'aparença de la seva estructura exterior. Datat del segle XI, ha estat un gran testimoni de les lluites cristianes per avançar cap a les terres conquerides pels musulmans, i es tracta, sens dubte, d'una significativa mostra de l'arrelada cultura medieval de la Segarra.

Coronant un petit turó al costat del riu Mogent i sorgint entremig d'una arbreda, trobem el castell de la Roca, un fortí medieval que s'ha convertit en un símbol del feudalisme i que posseeix un potent vincle amb la història de la Roca del Vallès. Es tracta d'una construcció de pedra de planta trapezoïdal d'on sobresurten dues torres defensives de les quals la més destacada és la de l'Homenatge, una construcció de gran alçada on es juxtaposen petits finestrals. Actualment, aquest castell és propietat d'Antoni Rivière i Manén i el seu bon estat de conservació es deu a les importants tasques de restauració que hi ha dut a terme d'ençà que n'és propietari.