A les cinc de la tarda del dijous 25 de desembre del 1704, dia de Nadal, un succés totalment inesperat va trencar la calma al capvespre. Una immensa i estrident bola de foc queia del cel, travessant el firmament des de tramuntana vers a migdia. Segons les ‘Rúbriques’ de Bruniquer, publicades gairebé dos segles després, “se ubrí y dexà tres núvols molt blanchs los quals duraren en la regió celeste més de mitja hora”. A continuació, tal com escrigué Miquel Batlle, hereu de can Torres de Matadepera, es va sentir un soroll fort, talment com un terratrèmol, com un “tir de artilleria y després] de aquex un altra y altra y després comensaran a sentir los tirs espessos, que de ninguna manera se posquien comptar”.

L’espectacular davallada d’aquest meteorit es va presenciar a bona part del litoral i prelitoral català, des de l’Empordà fins al Vallès Occidental, i va causar una terrible sensació de pànic entre la població. El notari Joan Ferrer, de Verges, explica com "va caure un senyal de foc roent vers la part de ponent, talment con si fóra un llamp molt brillant i, atemorits, el vam veure precipitar-se a terra". Aleshores, tothom va interpretar-ho com una advertència de Déu i, curiosament, pocs mesos després de la caiguda del meteorit, el maig del 1705, va esclatar la ‘revolta vigatana’, que marcaria l’entrada definitiva de Catalunya a la guerra de Successió.

Representació del meteorit caigut a Terrassa el 1704
feta per Josep Bolló a 'Misce·lània científica il·lustrada' (segle XVIII)
 

Troballa de restes del meteorit
El juny de 2020, científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona van localitzat entre els minerals d'una col·lecció privada dos d'aquest meteorit, un descobriment que el convertia en el setè més antic que es conserva arreu del món.

A les acaballes del segle XIX, el 1899, es va trobar un meteorit a Girona, i, uns anys més tard, un altre al Garraf. En cap dels dos casos no se’ls va veure, sinó que es van trobar per casualitat. El meteorit del Garraf es va localitzar en un camp de vinyes.

Un tros de la pedra va anar a parar a les mans de Norbert Font (1874-1910), un conegut geòleg i escriptor que va introduir l’espeleologia al nostre país. Aquest va fer conèixer la troballa el 3 de setembre del 1905 a la Institució Catalana d’Història Natural, moment en què va fer el primer recull de meteorits caiguts a Catalunya. Després, un deixeble seu, Marià Faura (1883-1941), va escriure un treball més extens que es publicà al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.