Catalunya

Els meteorits més curiosos de la història de Catalunya

Al llarg del temps, els nostres avantpassats han vist caure a la Terra grans boles de foc. Una d'elles va precedir la guerra de Successió

Jordi Llorca i Salvador Vega
13 de maig de 2019
1 25 de desembre de 1704, Terrassa. El meteorit que va precedir la guerra de Successió
Josep Bolló, en la seva 'Miscel·lània científica', va dibuixar així el meteorit, del qual pensava que era un presagi "de les misèries i calamitats que ha patit i pateix el regne d'Espanya i més en particular el Principat de Catalunya"
Josep Bolló, en la seva 'Miscel·lània científica', va dibuixar així el meteorit, del qual pensava que era un presagi "de les misèries i calamitats que ha patit i pateix el regne d'Espanya i més en particular el Principat de Catalunya"

A les cinc de la tarda del dijous 25 de desembre del 1704, dia de Nadal, un succés totalment inesperat va trencar la calma al capvespre. Una immensa i estrident bola de foc queia del cel, travessant el firmament des de tramuntana vers a migdia. Segons les ‘Rúbriques’ de Bruniquer, publicades gairebé dos segles després, “se ubrí y dexà tres núvols molt blanchs los quals duraren en la regió celeste més de mitja hora”. A continuació, tal com escrigué Miquel Batlle, hereu de can Torres de Matadepera, es va sentir un soroll fort, talment com un terratrèmol, com un “tir de artilleria y després] de aquex un altra y altra y després comensaran a sentir los tirs espessos, que de ninguna manera se posquien comptar”.

L’espectacular davallada d’aquest meteorit es va presenciar a bona part del litoral i prelitoral català, des de l’Empordà fins al Vallès Occidental, i va causar una terrible sensació de pànic entre la població. El notari Joan Ferrer, de Verges, explica com "va caure un senyal de foc roent vers la part de ponent, talment con si fóra un llamp molt brillant i, atemorits, el vam veure precipitar-se a terra". Aleshores, tothom va interpretar-ho com una advertència de Déu i, curiosament, pocs mesos després de la caiguda del meteorit, el maig del 1705, va esclatar la ‘revolta vigatana’, que marcaria l’entrada definitiva de Catalunya a la guerra de Successió.

2 1852 i 1861: els meteorits de Nulles i Canyelles

El 5 de novembre del 1852 va caure un meteorit a Nulles, a l’Alt Camp, i només 10 anys després, el 14 de maig del 1861, un altre a Canyelles, al Garraf. Josep Soler, pagès d’aquesta població, va veure caure i va recollir fragments del de Canyelles: “Caigué estant completament serè: feu lo soroll d’una canonada, seguida d’alguns trets de fusell; se presentà com un petit núvol blanc; ho vegé i sentí des de la pujada dita de Sant Agustí, antic camí de Vilanova a Sitges; se’n recolliren fins 14 trossos, los més grossos com un palmell de mà regular”.

3 Finals del segle XIX. Els meteorits de Girona i el Garraf, trobats de casualitat
Retrat del geòleg i escriptor Norbert Font, que va introduir l'espeleologia a Catalunya
Retrat del geòleg i escriptor Norbert Font, que va introduir l'espeleologia a Catalunya Wikimedia Commons

A les acaballes del segle XIX, el 1899, es va trobar un meteorit a Girona, i, uns anys més tard, un altre al Garraf. En cap dels dos casos no se’ls va veure, sinó que es van trobar per casualitat. El meteorit del Garraf es va localitzar en un camp de vinyes.

Un tros de la pedra va anar a parar a les mans de Norbert Font (1874-1910), un conegut geòleg i escriptor que va introduir l’espeleologia al nostre país. Aquest va fer conèixer la troballa el 3 de setembre del 1905 a la Institució Catalana d’Història Natural, moment en què va fer el primer recull de meteorits caiguts a Catalunya. Després, un deixeble seu, Marià Faura (1883-1941), va escriure un treball més extens que es publicà al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

Subscriu-t'hi

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 206 del SÀPIENS (maig 2019)

El retorn dels Urgell: la restitució del panteó comtal

Gràcies a un projecte museístic pioner en 3D, els sepulcres d’aquesta noble nissaga tornaran des de Nova York al monestir de les Avellanes

1 any de SÀPIENS per només 19,90€ 19,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto