Catalunya

Els processos d'independència en què ens hem emmirallat els catalans

Un repàs breu per les independències a l'Europa del segle XX

Arnau Cònsul (text), Giovanni Cattini (assessorament)
9 de maig de 2017

"Lliures!". Aquesta és la paraula protagonista de la portada del SÀPIENS que és ara a quiosc (el número 181) i el que obre el reportatge principal, en què expliquem com es van forjar les independències a l'Europa del segle XX.

Aquest procés demostra el que molts ja sabeu: que les fronteres no són inamovibles, un fet que la història ha demostrat en nombroses ocasions i que, esperem, torni a posar de manifest en un futur proper. En aquest article destaquem els nou processos d'independència en què ens hem emmirallat els catalans. A la revista trobareu molta més informació. Si encara no la teniu, no espereu més: busqueu-la al quiosc més proper!

1 La unificació italiana
Paisatge del Piemont (Itàlia) -  Thinkstock
Paisatge del Piemont (Itàlia) - Thinkstock

La unificació italiana, que va comportar dues dècades (1848-70) de guerres, pactes i ‘finezza', va proporcionar un primer model a seguir. No pas pel procés, sinó pel que veritablement havia significat: un ‘sorpasso' del nord industrial cap al sud de cacics, agrari i eclesiàstic. Calia convertir Catalunya en el Piemont d'Espanya; les similituds geoeconòmiques eren ben paleses, fins al punt que el 1907 era un intel·lectual malagueny com Diego Ruiz qui afirmava que els catalans estaven "destinados a ejercer su dictadura espiritual sobre el resto de los españoles, a realizar el milagro de un Piamonte en España".

2 Txecoslovàquia
Membres del moviment Sokol fotografiats el 1880 -  Wikimedia Commons
Membres del moviment Sokol fotografiats el 1880 - Wikimedia Commons

Els esforços dels txecs per mantenir viva la seva llengua va cridar l'atenció dels catalans; especialment, amb la fundació, el 1862, del moviment Sokol, que no cercava la independència, sinó el reconeixement de la seva llengua i la seva cultura. Aquest moviment va crear una xarxa d'escoles impressionant i va ser el punt de partida de Palestra, una entitat fundada el 1930 per l'historiador i polític Josep Maria Batista i Roca.

3 Hongria i Bohèmia

Abans del tombant de segle, però, el catalanisme polític ja buscava nous referents. El fracàs de la Primera República el 1873 i l'establiment de la Restauració borbònica va fer que el catalanisme polític busqués nous referents. Federalistes com Valentí Almirall es van fixar en el model austrohongarès, ja que, el 1866, després de ser derrotada per Prússia, Viena havia reconegut els drets nacionals dels hongaresos.

Ara bé, la importància de l'element cultural va fer que els catalanistes es fixessin aviat en les minories que, dins del mateix imperi austrohongarès, no eren reconegudes ni per austríacs ni per hongaresos. D'entre totes elles sobresortia Bohèmia, tant pel vitalisme de les seves organitzacions com pel prestigi dels seus músics, com Antonín Dvorák o Bedrich Smetana.

4 Irlanda
Caricatura que mostra uns polítics britànics que es veuen obligats a respirar el fum d'un cigar que representa el 'Home Rule' -  Wikimedia Commons
Caricatura que mostra uns polítics britànics que es veuen obligats a respirar el fum d'un cigar que representa el 'Home Rule' - Wikimedia Commons

L'emmirallament en el cas irlandès va començar a principis de la dèciada dels 80 del segle XIX, quan els irlandesos, sense plantejar-se la secessió, van promoure la creació d'un estatut propi per a l'illa, el ‘Home Rule', amb què pretenien gaudir d'una certa autonomia legislativa.

Aquest accent parlamentari atreia tant el catalanisme desitjós de fundar un partit polític com els catalanistes catòlics i els nacionalistes d'esquerra, que associaven els interessos populars (la reforma agrària) a la causa nacional.

Era l'inici d'un procés que culminaria, després d'una terrible guerra civil, en el naixement de l'Estat Lliure d'Irlanda, el 1922.

5 Polònia
Mapa satíric alemany que presenta l'Europa de 1914 com un batibull d'interessos contraposats
Mapa satíric alemany que presenta l'Europa de 1914 com un batibull d'interessos contraposats

La Primera Guerra Mundial va suposar l'esquarterament dels imperis centrals europeus, entre els quals hi havia l'imperi austrohongarès. L'armistici demanat per Alemanya i la seva retirada dels camps de batalla va significar la independència ‘de facto' d'Estònia i Polònia. Així, la resurrecció de Polònia com a estat independent, 120 anys després, va interessar molt els catalanistes, que sentien proximitat per l'opressió i l'"esquarterament" polonès (en paraules de Prat de la Riba).

6 Les repúbliques bàltiques
Participants a la Via Baltica, el 23 d'agost de 1989 -  Kusurija / Wikimedia Commons
Participants a la Via Baltica, el 23 d'agost de 1989 - Kusurija / Wikimedia Commons

El ‘model bàltic' va suscitar un profund interès del catalanisme, sobretot pel seu caràcter pacífic enfront de la virulència i la campanya de por endegades per l'URSS, un gegant en procés de desmembrament.

Lituània va ser la primera, després de la famosa Via Bàltica (1989), en esdevenir independent, el 1990. Després va ser el torn de Letònia, que va imitar els passos del seu veí, i, finalment, Estònia, que es va proclamar independent de la Unió Soviètica el 1991.

7 Bèlgica
El lleó negre de la bandera i l'escut de Flandes -  Thinkstock
El lleó negre de la bandera i l'escut de Flandes - Thinkstock

Catalunya sempre ha seguit de prop el model flamenc, especialment perquè, en aquest cas, com en el català, la llengua i la cultura han estat l'eix central de discussió. El 1970, Bèlgica es va estructurar en un estat federal (Flandes, Valònia i Brussel·les capital) que el 2010 va demostrar que era capaç de funcionar sol, quan el país va estar 541 sense govern després de la victòria del partit independentista flamenc en les eleccions de juny de 2010.

8 Escòcia
El 2014 Escòcia va poder celebrar un referèndum sobre la seva independència -  Thinkstock
El 2014 Escòcia va poder celebrar un referèndum sobre la seva independència - Thinkstock

El cas escocès és el més recent, un procés que s'emmarca en el context de la crisi econòmica que va començar el 2008. Després de la victòria de l'Scottish National Party en les eleccions de 2011, Alex Salmond va pactar amb el govern britànic la celebració d'un nou referèndum. La votació va celebrar-se el 18 de setembre de 2014 i el No va imposar-se per un ajustat 55% a 45%.

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto