Enmig dels camps d'alfals d'Arbeca, a les Garrigues, s'alça la fortalesa dels Vilars, una de les restes arqueològiques més importants d'Europa. Va començar a construir-se a mitjan segle VIII aC i es va abandonar a l'inici del segle IV aC.

La fortalesa d'Arbeca és única en el món iber. Què té d'excepcional?
Per començar és una fortalesa. Ho sabem perquè, a diferència dels poblats ibers, més del 80% de l'espai l'ocupen elements de protecció. Però, a més, es tracta d'una fortalesa de grans dimensions: 170 metres de longitud, 14 torres de defensa, un fossar de 4 metres de fondària… Només cal dir que en aquests moments l'extensió excavada és de més d'una hectàrea de terreny!

Això ja és impressionant...
Doncs encara hi ha més coses. Per exemple, la fortalesa es construeix intencionadament en un lloc bastant pla, en terra fèrtil i al costat de l'aigua. Una característica poc comuna en les construccions iberes. En segon lloc, la primera línia de fortificació està protegida per una extensió de pedres dretes clavades, anomenada camp frisi, útil per evitar l'atac amb cavalls. Fins ara, aquest sistema no es coneixia enlloc de Catalunya, però sí a Irlanda o a Galícia. I encara una tercera singularitat, el fossar és inundable, una raresa a la península Ibèrica.

I tot això es va descobrir per casualitat.
Sí, sí. L'any 1985, al professor Ignasi Garcés i a mi, se'ns va encarregar fer una intervenció per documentar i després deixar lliure per al cultiu unes ruïnes d'un camp d'Arbeca. Un dia un pagès ens va dir que quan passava el tractor per un tros sempre s'hi enganxava. Vam decidir excavar-hi, i sota l'alfals ens van aparèixer les muralles. És el meu gran moment sàpiens, però els Vilars me n'ha donat molts més.

Quins altres?
El darrer, per exemple, ha trencat molts esquemes. A mitjan març d'aquest any hem descobert un mur recolzat al talús del fossar i construït en línia recta a aquest, la qual cosa en fa pensar que fora els límits de la fortalesa podria haver-hi un barri. És una sorpresa que algú decidís quedar-se a viure al costat d'una fortalesa com aquesta.

Qui hauria governat aquesta fortalesa?
Creiem que els caps pertanyien a un llinatge poderós que hauria tingut sota el seu domini altres poblats. No debades, els Vilars és una construcció per exhibir un cert estatus. Per això és a la plana, ja que una fortalesa així no es podria haver construït en un lloc elevat.

Dins de la fortalesa també s'han trobat uns misteriosos fetus de cavall enterrats. Quin significat té aquest fet?
Hem de pensar que en el món iber el cavall era un animal molt associat al poder i a l'aristocràcia, però també al món funerari i als rituals de fecunditat. Això ens fa pensar que la fortalesa dels Vilars, a part de ser un centre de poder militar, també hauria pogut ser un centre de cria de cavalls. Però això, a hores d'ara, només són teories.

Tenen dades sobre si alguna vegada aquesta fortalesa va ser atacada?
No, no s'ha trobat cap evidència de destrucció. Parlem d'una època en què l'art de la guerra encara no s'havia desenvolupat. No es coneixia la guerra de setge ni cap mena d'artilleria. De fet, en aquell moment, si algú atacava un altre ho feia amb una llança, un escut, un casc i es protegia amb una mica de cuirassa. Tenint en compte això, només podem pensar que és una construcció de demostració de poder.

Són moltes les incògnites encara obertes...
Sí, perquè l'excepcionalitat del jaciment no ens permet treballar amb el mètode més comú en arqueologia: la comparativa.
Maria Coll
 

L'arqueòleg de Ponent

Emili Junyent és catedràtic de Prehistòria- i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida. A part de dirigir les excavacions a la fortalesa ibera d'Arbeca, també ha estudiat altres jaciments, la majoria d'ells ubicats en terres lleidatanes i entre els quals destaquen el poblat ibèric de Margalef, el poblat de Carrelà o la plaça de Sant Joan de Lleida. L'entrevista es va publicar en el número 71 de SÀPIENS (setembre 2008).

Catalunya és una terra rica en poblats ibèrics. Tants jaciments han permès els arqueòlegs documentar molt bé aquesta cultura i període històric. Però totes les teories s'estavellen contra els Vilars d'Arbeca, una insòlita fortalesa de 2.800 anys situada a les Garrigues i a la qual SÀPIENS dedica un reportatge en el número 95 (setembre 2010).

La seva singularitat rau, en primer lloc, en el camp frisó que protegia la fortalesa i que és un dels més ben conservats a Europa. Un altre fet insòlit són els 14 cavalls, alguns, fetus, que s'han trobat enterrats als Vilars, unes restes que fan pensar que la seva població es dedicava a la cria de cavalls, l'animal més preuat d'aquells temps.

La doble línia defensiva i el pou-cisterna que abastia d'aigua el poblat són altres de les característiques dels Vilars, considerats l'Empúries de l'interior pel valor arqueològic del jaciment. És per això que nombrosos equips d'arqueòlegs de tot el món cada any s'arriben fins a Arbeca per estudiar-lo. El primer que ho va fer va ser ser Emili Junyent, actual director de les excavacions i historiador de la Universitat de Lleida i assessor de l'article que publiquem aquest mes.