L'interès català per les revolucions russes

Els esclats revolucionaris de Rússia van generar una gran expectació a tot el món, i especialment a Catalunya, convulsa en aquell moment. Totes les forces polítiques, van fer la translació a la dinàmica espanyola del triomf de la revolució

Cartell de Josep Renau del 1937. Feia 6 anys que l’artista valencià s’havia afiliat al Partit Comunista. A partir d’aleshores la seva obra es va polititzar notablement.
Cartell de Josep Renau del 1937. Feia 6 anys que l’artista valencià s’havia afiliat al Partit Comunista. A partir d’aleshores la seva obra es va polititzar notablement.
Com una esperança i com una gran incògnita. Fou així com es perceberen a Catalunya les revolucions russes de l’any 1917. Els ecos que n’arribaven a través de les informacions d’agència i dels diaris alemanys, francesos i anglesos, explicaven uns esdeveniments llunyans i confusos que cada lector interpretava des de la seva posició o prejudici. De la Rússia del tsar no se’n coneixia gairebé res. Per la gran majoria, l’Imperi blanc era un règim autocr