Som a la guerra del Francès. El Principat està envaït per les tropes napoleòniques, aïllat d’Espanya i amb les seves ciutats ocupades. Les forces que resisteixen al territori i que dominen camps i muntanyes es limiten a tàctiques guerrilleres i a incursions en diferents localitats que duren el temps que tarden les tropes franceses a comparèixer al lloc dels fets. A banda, funcionaris i militars napoleònics es mostren políticament respectuosos amb les estructures tradicionals del país, una manera de procedir que facilita als francesos la labor de captació entre els catalans. A més, els administradors francesos també han estat eficaços en les seves mesures per aturar brots de fam i de pesta o per impulsar el comerç i la indústria estancats des de fa anys. Comptat i debatut, la situació no ha deixat de millorar a les zones ocupades.

Aquest estat de coses desesperava Luis de Lacy, capità general de les forces espanyoles al Principat. El derrotisme que detectava al seu voltant i la pròpia impotència per combatre obertament l’invasor el van dur a orquestrar un seguit d’accions que violaven els codis ètics dels exèrcits de l’època, l'anomenada 'conspiració de les metzines'. Amb l’ajut d’una xarxa d’agents, apotecaris, espies i desertors, Lacy va organitzar diverses conxorxes que usaven l’emmetzinament i els atemptats com a mètodes per combatre l’invasor. 

El principal col·laborador de Luis de Lacy i el seu veritable inspirador va ser un personatge tortuós i estrany, el prevere Coret. Inicialment, Coret i Lacy havien planejat fer entrar d’amagat soldats a la Ciutadella de Barcelona per tal de prendre-la. Atesa la inviabilitat d’aquest pla, Coret va animar altres conjures, com l’assassinat del comte francès Maurice Mathieu, nou governador de la capital, o l’enverinament de l’aiguardent de Tarragona, del vi del castell de Llinars i de l’aigua dels forts d’Hostalric i de Mataró, enclavaments estratègics controlats per guarnicions franceses. Però Coret tenia la Ciutadella ficada entre cella i cella, i es va fixar l’objectiu d’enverinar el 'pa de munició' (fabricat en grans quantitats per als soldats) que s’hi consumia.

Nàusees, dolor abdominal, diarrees, hipotensió arterial, parada del sistema circulatori i mort
Va ser aleshores quan va encarregar a l’apotecari major de l’exèrcit de Lacy, Juan Ortiz, una recepta preparada perquè l’efecte del verí no es notés fins dos dies i mig després que s’hagués ingerit el pa. El paquet amb el verí eren 12 lliures de “polvos exquisitos” que provocaven nàusees, dolor abdominal, diarrees, trastorns renals i en el sistema nerviós, hipotensió arterial, parada del sistema circulatori i mort. Sense pensar-s’ho dues vegades, Coret va barrejar-los amb altres substàncies per fer-los tan letals com sigui possible. 

Les precaucions per evitar que els efectes de l'emmetzinament no es notés fins dos dies i mig després era per evitar que es descobrís la tramoia abans que l’aliment arribés als soldats, ja que se sabia que els forners de la fortalesa tastaven el pa abans de repartir-lo, i també dos gossos i tres gats. Totes aquestes precaucions es van començar a implementar el febrer del 1812, quan es va desarticular un complot a Figueres per enverinar farina destinada a l’exèrcit francès. De fet, també s’havien localitzat a Peralada dos paquets d’arsènic i dotze de sublimat corrosiu.

Immediatament, es van cursar ordres per prevenir les tropes i es va allunyar la població local de tots els centres de fabricació i proveïment de productes per a la subsistència del soldat. El 22 de juliol, bona part de la guarnició de la Ciutadella i també alguns veïns que havien adquirit pa de munició van començar a patir forts vòmits i diarrees. Els comandants francesos de seguida van tenir clar que es tractava d’un cas d’enverinament. Van manar als apotecaris que declaressin davant la policia francesa la naturalesa i quantitat dels gèneres tòxics que tenien en el seu poder, i van prohibir-ne la venda al públic sense autorització oficial.

Però l’assassinat massiu que pretenien Lacy i Coret no es va produir: només hi va haver tres morts. Sembla que les 12 lliures de tòxic que es van lliurar a Ortiz no havien estat suficients per emmetzinar tot el pa. Les autoritats franceses van demanar a tres apotecaris catalans que determinessin quin era el verí emprat, i el 13 d’agost van certificar que es tractava d’àcid arsenós, és a dir, arsènic. La seva irregular distribució en el pa havia motivat que unes peces tinguessin més quantitat de metzina que d’altres i que, en conseqüència, algunes fossin innòcues i d’altres, absolutament letals.

Les actituds de Lacy estaven a punt de passar-li factura. La Junta Superior de Govern no aprovava aquesta manera de fer la guerra, immoral fins a l’extrem de no tenir en compte la gent del país. Finalment, Lacy va ser destituït al començament del 1813 i traslladat a Galícia, i el seu substitut, el mariscal Francisco Copons, es va pronunciar de seguida contra l’ús de les metzines i va pactar amb Decaen humanitzar la lluita tot atenint-se un altre cop a les lleis de la guerra. Així, el maig del 1813, cap dels processats pels enverinaments de la Ciutadella va ser sentenciat a la pena de mort, i Decaen es va limitar a decretar el seu empresonament fins a la fi de les hostilitats.

És possible que Decaen s’estimés més ser prudent i alhora indulgent amb l’adversari per la conjuntura internacional. En aquelles dates, el curs de la guerra ja era desfavorable als francesos. Els recursos materials i humans que Napoleó havia emprat l’any anterior en la seva desastrosa campanya a Rússia havien afeblit l’exèrcit imperial a Catalunya i a la resta de la Península. Tot i així, els invasors no van evacuar el Principat fins al 1814.

El 1817, qui havia engegat aquelles operacions de guerra bruta, Luis de Lacy, va ser condemnat a mort i afusellat a Palma, després que fracassés un vast complot civil i militar de signe liberal que va encapçalar contra el règim absolutista de Ferran VII.