Economista nascut a Barcelona el 1945, ja com a universitari destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques. Fins a la seva mort, el 6 d'abril de 2021, va ser un activista incansable per la justícia social i la pau. Reproduïm una entrevista que li vam fer el maig de 2016, mentre preparàvem el número número 169 del SÀPIENS (juny 2016), que dedicava el reportatge central a un esdeveniment clau de la Transició a Catalunya.
Quin va ser el seu paper en la Marxa de la Llibertat? Vaig estar-hi molt present en la concepció inicial, però després el meu paper va ser més secundari. Primer perquè el meu pare havia mort feia poc, i jo, com el gran de cinc germans, m'havia convertit en el gerent de l'empresa familiar que passava per dificultats econòmiques. No podia desatendre la responsabilitat. I segon, em van detenir abans d'arribar a la Sénia i vaig estar empresonat els tres primers dies de la Marxa.
Com va anar l'interrogatori? Va ser un interrogatori suau. En cap moment em van posar la mà al damunt. El primer que em van dir és "Usted ya lleva muchos años fichado" —m'havien fitxat en la Caputxinada, deu anys abans— tot i que no era de cap partit polític. Vaig poder constatar, però, que anaven molt despistats. Tenien por que pogués ser com la Marxa Verda del Marroc contra el Sàhara, em van demanar si teníem gent amagada a les muntanyes i coses per l'estil. Res més lluny de la realitat.
Què recorda d'aquell estiu? Jo estava a la rereguarda fent trucades, comunicats de premsa, parlant amb els advocats. Alguns, com l'Antoni Pelegrí o l'Agustí de Semir, es van desviure per nosaltres... Em vaig tornar a enganxar a la Marxa, en el frustrat tram final des de Montblanc. A la majoria no ens van permetre arribar-hi... I després vindrien les multes als que hi havíem participat. La meva, de 100.000 pessetes. Els advocats ens deien que no ens preocupéssim, que érem joves i que ens declaréssim insolvents. Però jo era el gerent d'una empresa. Si em declarava insolvent, no em deixarien crèdit. Total, que vaig haver de pagar-la.
Quin balanç ens faria de la Marxa, quaranta anys després? En faria un balanç molt positiu. Va servir per fer veure que el poble com a tal era capaç de moure's per unes motivacions concretes. A més, va deixar en els diferents pobles i comarques un bon grapat de gent inquieta i compromesa, molts dels quals acabarien essent candidats en les eleccions del 1979. La part negativa va ser que, com que la majoria es van posar en política, a Pax Christi vam quedar, literalment, quatre gats.