1. La Marxa
Entre els dies 3 i 4 de juliol, cinc columnes de joves van començar a marxar des dels extrems del Principat: l’Escala, Oliana, Esterri d’Àneu, la Sénia i Girona. A causa del setge policial en moltes poblacions i les detencions constants dels activistes, els 3.500 km que s’havien de fer caminant, es van acabar fent a peu, en cotxe, en tren... També va sortir una columna des de Guardamar, al País Valencià, que va tenir un funcionament irregular. De fet, els promotors van concentrar els esforços en els indrets on hi havia un mínim suport. Pel que fa a la Catalunya del Nord, unes cent cinquanta persones van participar en la Marxa en alguna de les seves etapes. A les Illes, només hi va haver un mínim moviment a Eivissa. Us ho mostrem en el mapa que podeu veure a continuació. Aquí, trobareu dos mapes interactius que comparen la marxa del 1976 i la del 2019, que es va fer en protesta per la sentència del judici del Procés.
2. [Vídeo] El testimoni d'Arcadi Oliveres i Àngel Colom, dos dels organitzadors d'un esdeveniment clau de la Transició a Catalunya
3. Arcadi Oliveres: "La Marxa de la Llibertat va deixar als pobles gent compromesa i inquieta"
Economista nascut a Barcelona el 1945, ja com a universitari destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques. Fins a la seva mort, el 6 d'abril de 2021, va ser un activista incansable per la justícia social i la pau. Reproduïm una entrevista que li vam fer el maig de 2016, mentre preparàvem el número número 169 del SÀPIENS (juny 2016), que dedicava el reportatge central a un esdeveniment clau de la Transició a Catalunya.
Quin va ser el seu paper en la Marxa de la Llibertat? Vaig estar-hi molt present en la concepció inicial, però després el meu paper va ser més secundari. Primer perquè el meu pare havia mort feia poc, i jo, com el gran de cinc germans, m'havia convertit en el gerent de l'empresa familiar que passava per dificultats econòmiques. No podia desatendre la responsabilitat. I segon, em van detenir abans d'arribar a la Sénia i vaig estar empresonat els tres primers dies de la Marxa.
Com va anar l'interrogatori? Va ser un interrogatori suau. En cap moment em van posar la mà al damunt. El primer que em van dir és "Usted ya lleva muchos años fichado" —m'havien fitxat en la Caputxinada, deu anys abans— tot i que no era de cap partit polític. Vaig poder constatar, però, que anaven molt despistats. Tenien por que pogués ser com la Marxa Verda del Marroc contra el Sàhara, em van demanar si teníem gent amagada a les muntanyes i coses per l'estil. Res més lluny de la realitat.
Què recorda d'aquell estiu? Jo estava a la rereguarda fent trucades, comunicats de premsa, parlant amb els advocats. Alguns, com l'Antoni Pelegrí o l'Agustí de Semir, es van desviure per nosaltres... Em vaig tornar a enganxar a la Marxa, en el frustrat tram final des de Montblanc. A la majoria no ens van permetre arribar-hi... I després vindrien les multes als que hi havíem participat. La meva, de 100.000 pessetes. Els advocats ens deien que no ens preocupéssim, que érem joves i que ens declaréssim insolvents. Però jo era el gerent d'una empresa. Si em declarava insolvent, no em deixarien crèdit. Total, que vaig haver de pagar-la.
Quin balanç ens faria de la Marxa, quaranta anys després? En faria un balanç molt positiu. Va servir per fer veure que el poble com a tal era capaç de moure's per unes motivacions concretes. A més, va deixar en els diferents pobles i comarques un bon grapat de gent inquieta i compromesa, molts dels quals acabarien essent candidats en les eleccions del 1979. La part negativa va ser que, com que la majoria es van posar en política, a Pax Christi vam quedar, literalment, quatre gats.
4. Àngel Colom: "Com que la Marxa de la Llibertat no era de cap partit, no s'ha reivindicat prou"
Copresident (juntament amb Frederic Roda i Arcadi Oliveres) de Pax Christi, Colom va ser l'impulsor de la Marxa de la Llibertat. Després seria portaveu de la Crida a la Solidaritat i diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures. Reproduïm una entrevista que li vam fer el maig de 2016, mentre preparàvem el número número 169 del SÀPIENS (juny 2016), que dedicava el reportatge central a un esdeveniment clau de la Transició a Catalunya.
Com va sorgir la idea de la Marxa? Amb la mort de Franco es va rellançar la campanya per l'amnistia promoguda per Pax Christi. L'objectiu que perseguíem era sensibilitzar i mobilitzar els catalans al voltant de la reivindicació. Totes les accions que vam fer van desembocar en una concentració a Montserrat, convocada per l'Assemblea de Catalunya. Era el desembre del 1975, hi havia unes tres mil persones i d'allà en va sorgir l'eslògan: "Poble català, posa't a caminar". A alguns ens va semblar que havíem de fer un pas més. I si dúiem a la pràctica el missatge de l'eslògan?
L'Assemblea va aixoplugar la Marxa? Hi va haver molt debat. Recordo, sobretot, la intervenció d'Antoni Gutiérrez Díaz, 'Guti', elogiant molt la iniciativa, però votant-hi en contra. Ell i molts d'altres estaven convençuts que acabarien prohibint la Marxa i temien que, si s'hi implicaven, acabaria essent el final de l'Assemblea. Va ser una decepció. La meva primera lliçó política. El mateix va passar amb els partits polítics. La respectaven, però no la van secundar. Com que va acabar essent una mobilització de la societat civil, no s'ha reivindicat prou.
Què va comportar la prohibició de Fraga? Que molta gent que havia de participar-hi es fes enrere. Per culpa de la repressió no va ser tan multitudinària com havíem previst, però va fer la seva funció: va ajudar a fer que el territori deixés de tenir por. Barcelona va trencar abans amb el franquisme que molts altres indrets del país! L'arribada dels marxaires en un poble encenia el llumí de la revolució i solia generar una onada de solidaritat entre els veïns. Sense la bona rebuda de la gent, la Marxa no hauria estat possible.
Quin tracte va rebre per part de les forces de seguretat? Tot i que amb excepcions, allà on hi havia la Policia espanyola acostumàvem a rebre més llenya que en els llocs on hi havia la Guàrdia Civil. A qui més recordo, però, és al governador civil de Lleida, en Luis Mardones, que després d'alliberar-me, va ordenar que em deixessin a la carretera entre Torà i Calaf, allà on Déu va perdre l'espardenya!
5. Josep Calvet: "La Marxa de la Llibertat fou el referent de la Transició en molts pobles"
Doctor en Història per la Universitat de Lleida, Josep Calvet, juntament amb el periodista i historiador Oriol Luján, van realitzar una exhaustiva recerca del que va representar la Marxa, submergint-se en els arxius i parlant amb els seus protagonistes. El fruit de la seva investigació sobre el primer moviment civil que va reivindicar les llibertats catalanes es va recopilar en el llibre 'Poble català, posa't a caminar' (Angle Editorial). Reproduïm una entrevista que li vam fer el maig de 2016, mentre preparàvem el número número 169 del SÀPIENS (juny 2016), que dedicava el reportatge central a un esdeveniment clau de la Transició a Catalunya.
Què l'ha impulsat a escriure un llibre sobre la Marxa de la Llibertat? Jo sóc del Pallars i n'havia sentit a parlar molt entre les persones que aleshores tenien entre 18 i 20 anys. Havia estat probablement el seu primer desafiament a la prohibició i a la Guàrdia Civil. La Marxa de la Llibertat esdevingué el referent de la Transició a molts pobles i comarques i el seu record ha perdurat.
Quins arxius ha consultat? La font principal han estat els documents dels antics governs civils ara dipositats en arxius històrics. Es tracta de documentació generada per les forces d'ordre públic (Policia i Guàrdia Civil), els mateixos governadors i també la rebuda des del Ministeri de la Governació. També hi hem pogut localitzar material divers de propaganda intervingut en aquells dies. També hem consultat alguns arxius personals, dietaris de persones de referència i premsa de l'època.
Quines fonts orals? Hem parlat amb els organitzadors, amb marxaires i amb molts protagonistes del territori perquè ens expliquessin els seus records i vivències. Gràcies a l'ajuda de la Núria Martorell, memòria viva de la Marxa, hi hem pogut contactar. També hem recollit el testimoni de capellans i de personalitats que van viure la Marxa des del Govern, com els governadors civils de Barcelona i Lleida, Salvador Sánchez-Terán i Luis Mardones.
Amb quines dificultats s'ha trobat? Malauradament cal destacar les limitacions d'accés a la documentació. Els documents generats pel Govern Civil de Tarragona no han aparegut i, per altra banda, se'ns ha denegat l'accés als papers de l'antic Govern Civil de Barcelona ara custodiats a l'Arxiu de la Delegació del Govern a Catalunya, en una decisió que, la veritat sigui dita, no acabem d'entendre.
Què és el que més l'ha sorprès de la recerca? Per una banda, el que ja suposava, que la Marxa va deixar una gran empremta a comarques, a pobles i ciutats mitjanes. Amb el seu pas la gent va començar a perdre la por, a manifestar-se, a desafiar les forces de seguretat... I en segon lloc, la manera seriosa amb què el govern d'Espanya es prengué la prohibició i repressió de la Marxa. Després de ser prohibida, s'hi impliquen fins i tot els serveis d'intel·ligència que l'any 1973 havia creat Carrero Blanco, que elabora l'estratègia per desactivar-la.
Troba alguna semblança entre aquella embrionària mobilització arreu dels Països Catalans i les últimes diades? Evidentment són moments distints i situacions polítiques i socials completament diferenciades, però cal destacar que comparteixen la il·lusió, les ganes de canvi, de moure les coses que trobem tant en la gènesi de la Marxa de la Llibertat com en les darreres i multitudinàries diades.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hiEn vols més?
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000
Actualitat i fets històrics per reviure la història