AHCB, Consellers, Política i Guerra, 1C.III-3, doc. 134.

f. 1r. Hòmens de cavall

Mossèn Guerau de Vallsecha, ab cavall cubertat a la bastarda, per dos mesos ab cavall de pelatge tordillo, calsat de tres peus blancs e cara blanca …. XVIII lliures.

Ítem, lo scuder seu ab un ginet castany, té una stela al front, dos peus blancs …. XII lliures.

March Gintar, ab cavall de pelatge rússio ab la taca blancha e morro blanch encubertat a la bastarda. Sou per dos mesos, arraó de VIIIIº lliures lo mes …. XVIII lliures.

Mossèn Anthoni de Vilatorta, cavaller, ab un cavall de cubertes, de pèl rússio, calsat de una marqua, ab lo morro blanc, encubertat ab […] grossa …. XXIIII lliures.

Ítem, lo seu escuder ab un ginet castany scur …. XII lliures.

Ítem, Johan Serrates, home de peu, en companyia del dit mossèn Vilatorta, armat ab maça e lança larga. Sou per dos mesos …. 4 lliures.

Die martis VIII ffebruarii Mº CCCCLXXXVº

Mossèn Bernat Dusayl, ciutedà de Barcelona, home d'armes a la bastarda ab cavall cubertat de pelatge rússio rodado. Pres sous per dos mesos arraó de VIIIIº lliures lo mes …. XVIII lliures.

f. 1v

Jaume Pinell, scuder de mossèn Corbera, ab cavall a la gineta, de pelatge castany scur, ab dos peus blancs e una stela blanca al front, pres sou per dos mesos, arraó de VI lliures lo mes, armat complidament. Pres los diners lo dit mossèn Corbera …. XII lliures.

Ffrancí Guerau, fill d'en Ffrancí Guerau, armat a la gineta complidament, ab cavall de pèl castany. Pres sou per dos mesos a dita raó …. XII lliures.

Joan de Portoles, maiordom de mossèn Arill, armat a la gineta complidament, ab cavall de pelatge tordillo. Pres sou per dos mesos a dita rahó …. XII lliures.

Mossèn Ffrancí Staper, ciutedà, armat a la gineta complidament, ab cavall de pelatge fanero …. XII lliures.

f. 2r

Die mercurii VIIIIº ffebruarii anni predicti

Mossèn Ffrancí Bernat de Planella, donzell en Vallès domiciliat, pres sou per ell e dos altres scuders seus armats complidament a la gineta, ab tres cavalls: la hu de pelatge castany zayno, l'altre moreu, lo terç de pèl bayo, calsat de tres peus balinacs e cara blancha. Pres sou per tots tres per dos mesos arraó de VI lliures lo mes per cascú …. XXXVI lliures.

Mossèn Guerau de Vallsecha, ciutedà, pres sou per ell e per son nebot per a la gineta ab cavall rabicano castany calsat de tres peus blancs e ab la cara blanca. Pres per dos mesos a la dita raó de VI lliures lo mes …. XII lliures.

Die Xº ffebruarii anno predicto

Mossèn Gerònim Montbuy de Tagamanent, donzell en Barcelona domiciliat, armat a la bastarda complidament, ab cavall blanc, pres sou per dos mesos a la dita rahó …. XVIII lliures.

Mossèn Ffrancí Guerau de Vallsecha, ciutedà de Barcelona, armat en blanch ab lança grossa, ab cavall cubertat de pelatge castany jayna. Pres sou per dos mesos arraó de XII lliures lo mes …. XXIIII lliures.

Mes pres sou lo dit mossèn Ffrancí Guerau de Vallsecha per un scuder seu armat complidament a la gineta, ab cavall castany clar. Pres per dos mesos a la dita rahó …. XII lliures.

f. 2v

Mossèn Bernat Sever Çapila, armat a la bastarda, pres sou per dos mesos ab cavall castany scur calsat de blanc del peu squerra …. XVIII lliures.

Genís Romanyà, moler, pres sous a la gineta ab cavall castany clar ab dos peus blancs, stelat e bru de blanc, per dos mesos …. XII lliures.

Die veneris XI ffebruarii anno predicto.

Barthomeu Frigola, ciutedà de Barcelona, home d'armes armat en blanc, ab lança grossa ab cavall de pelatge castany clar. Per sou per dos mesos, arraó de XII lliures lo mes …. XXIIII lliures.

Ítem, lo dit Frigola, pres sou per un ginet e un home armat a la gineta, ab cavall rússio e cara blanca. Pres per dos mesos arraó de VI lliures lo mes …. XII lliures.

Jacme Vidal de Prades, home armat a la gineta, ab cavall blanc mostart, pres per dos mesos a dita raó, XII lliures.

Guillem Pallisser, ciutedà de Barcelona, home d'armes armat en blanch, ab lança grossa, ab cavall cubertat de pelatge moren. Pres per dos mesos a dita raó …. XXIIII lliures.

f. 3r

Die mercurii XVI ffebruarii anno predicto

Michael Vilar, carniser, home d'armes a la bastarda, ab cavall de pèl rússio tordillo, ab una xapa blanca al coll. Pres per dos mesos arraó de VIIIIº lliures per mes …. XVIII lliures.

Perot Mediona, barber, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pelatge negre, per dos mesos …. XVIII lliures.

Raphel Puig, tintorer, home armat a la gineta, ab cavall castany scur, calsat de una mà squerra e del peu dret, ab stela e morro blanc. Pres per dos mesos arraó de VI lliures per mes …. XII lliures.

Anthoni Ortolà, de Barcelona, home armat a la gineta, ab cavall alazan, pres per dos mesos a dita raó …. XII lliures.

Arnau Palau, de Sent Boy, armat a la gineta, ab cavall de pèl negre, calsat de tres peus, ab una stela al front. Pres sous per dos mesos …. XII lliures.

Mossèn Guillem Pere Durall, cavaller, per sou per un home de cavall armat a la bastarda ab cavall de pèl castany clar. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Ítem, mes pres sou per un ginet de pèl ensaginat, per dos (mesos) …. XII lliures.

Mes lo dit mossèn Pere Guillem Durall per son germà, armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany zayna scur. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

f. 3v

Die sabbati XVIIIIº ffebruarii anno Mº CCCCLXXXVº.

Mossèn Miquel de Sos, donzell en Barcelona domiciliat, home d'armes a la bastarda ab cavall cubertat de pelatge rússio rodado ab cara blancha. Pres per dos mesos arraó de VIIIIº lliures per mes …. XVIII lliures.

Mossèn Pere de Puigmarí, donzell, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl bayo ab cara blancha. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Johan Munyot, procurador fiscal, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat castany scur, calsat de dos peus ab morro blanch …. XVIII lliures.

Mes per un ginet sart de pèl rússio …. XII lliures.

Pere Bosch, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pelatge rússio. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mossèn Ffrancí Staper, ciutedà de Barcelona, home d'armes a la bastarda, ab cavall castany calsat del peu dret, stelat …. XVIII lliures.

Mossèn Matheu de Santcliment, donzell, pres sou per un scuder seu armat a la gineta ab cavall alazan scur, calsat de dues mans ab la cara blancha …. XII lliures.

Johan d'Urtunya, navarro, home d'armes a la bastarda, ab cavall de pèl alazan clar, ab cara blanca, los peus navats de blanc. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

f. 4r

Die lune XXI ffebruarii, foren acordats e prengueren sou:

Pere Artús, home armat a la gineta, ab cavall castany moscat, calsat del peu squerre, ab una stela al front. Per dos mesos …. XII lliures.

Miquel Mas, home armat a la bastarda, ab cavall castany ab lo peu dret blanch, ab una stela, pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Anthoni Gassó, home armat a la gineta, ab cavall castany scur. Pres sou per dos mesos …. XII lliures.

Die dominica XX mensis ffebruarii anno predicto:

Damià Parets, scuder de mossèn Johan Ros, maior, armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany scur rabitano, ab cara blanca, calsat del peu dret. Pres per dos mesos: XVIII lliures.

Mossèn Amat de Palou, cavaller, armat a la gineta, ab cavall gris mostart …. XII lliures.

Mossèn Miquel Montornès, cavaller, armat a la gineta, ab cavall de pèl roig, ab los peus blancs …. XII lliures.

Pere Roig, armat a la gineta, ab cavall de pèl rússio, ab cara blancha …. XII lliures.

Mes lo dit Pere Roig pres sou per un altre cavall e un home armat a la gineta, de pelatge blanch morisco …. XII lliures.

f. 4v

Mossèn Burgués

Ffrancí Oller, mercader, home armat a la gineta, ab cavall de pèl argentat, ab la cara blancha. Pres sous per dos mesos …. XII lliures.

Die lune XXI ffebruarii:

Mossèn Johan de Pau, cavaller, home armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mossèn Johan Pau, donzell, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany clar, ab dos peus blancs, stela e ben de blanc …. XVIII lliures.

Mossèn Miquel Tornès, donzell, armat a la gineta, ab cavall de pèl alazan scur ab cara blanca, e mà e peu del cavalcador blanc …. XII lliures.

Jordi Terrades, barrater, home armat a la gineta ab cavall castany scur, ab dos peus blancs …. XII lliures.

Jauma Benet, home armat a la gineta, ab cavall de pèl rússio rodado sart …. XII lliures.

f. 5r

Die mercurii XXIII [ffe]bruarii anno predicto:

Mossèn Guerau Bisbal de Rumir, gentil home armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl morzillo, ab lo peu dret blanc, ab una stela al front. Pres sou per dos mesos …. XVIII lliures.

Ítem, mes lo dit mossèn Bisbal pres sou per un scuder seu armat a la gineta, ab cavall de pèl melado, calsat del peu dret. Pres per dos mesos a dita raó …. XII lliures.

Mossèn Ffrancí de Marimon, ciutedà de Barcelona, armat a la gineta, per un scuder seu ab cavall rússio rodado, pres per dos mesos ….. XII lliures.

Mossèn Ayguaviva, donzell, armat a la gineta, ab cavall rússio moscado morisco. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Mossèn Johanot Tamarit, donzell, home armat a la gineta ab cavall de pèl castany scur, calsat del peu squerra, ab stela al front …. XII lliures.

N'Offre Rocha, de Puigserdà, home armat a la gineta ab un cavall de pèl castany ab rassa en la anqa squerra, ab tres peus blancs. Pres per dos mesos, mossèn Vives entra fermanst per ell …. XII lliures.

f. 5v

Mossèn Anthoni d'[…]mes, cavaller, pres sou per un scuder seu armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl rússio rodado, ab cara blancha. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Die jovis XXIIII ffebruarii anno predicto Mº CCCCLXXXV:

Mossèn Bernat Terré, cavaller, armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl morzillo. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mes per un scuder seu armat a la bastarda ab cavall cubertat de pèl alazan clar costardo ab cara blancha. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mes d'ell mateix, per altre scuder armat a la gineta ab cavall de pèl rússio ab morro blanc. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Mossèn Jaume Vicens, cavaller, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany, calsat de quatre peus ab stela al front e ben de blanch. Pres per dos mesos …. XVIII (lliures).

f. 6r

Die veneris XXV ffebruarii anno predicto Mº CCCCLXXXVº:

Mossèn Pere Johan Ferrer, cavaller, pres sou per un scuder seu armat a la bastarda ab cavall cubertat de pèl castany scur calsat del peu squerra. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mossèn Hugo de Palou, cavaller, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl rússio carnado. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mes ell mateix per un home armat a la gineta ab cavall de pèl rússio rodado. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Johan Spartí, scuder del gendre de misser Johan Andreu, home armat a la gineta ab cavall castany ab la cara blancha, calsat del peu del cavalcador. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Garcia d'Argueso, castellà, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany scur. Pres sou per dos mesos Pallisser, entratengut per ell …. XVIII lliures.

Johanot Navarro, scuder de mossèn Berenguer de Requesens, home d'armes a la bastarda ab cavall cubertat de pèl rússio rodado. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Ffrancí Oliveres pres sou per un home armat a la gineta, ab cavall castany scur o altre millor. Pres per dos mesos. Mossèn Berenguer de Requesens féu promesa per los dos fer servir los dos mesos ab los cavalls o altres millors …. XII lliures.

f. 6v

Die martis primo martii anno Mº CCCCLXXXVº:

Primo, Miquel Sellers, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl ensagnat. Pres per dos mesos a dita raó …. XVIII lliures.

Johan Burgués, home armat a la gineta, ab un troter de pèl castany cavalcant a la gineta. Pres sou de genetari per dos mesos …. XII lliures.

Narcís Benús, home armat ab un rocí en servey de secretari del capità. Pres sous de genet per dos mesos a dita raó …. XII lliures.

Johan Simon, trompeta, pres sou de jenetari per dos mesos …. XII lliures.

Jaume Blascho, trompeta, pres sous de jenetari per dos mesos …. XII lliures.

Mossèn Galceran Ferrer, donzell, home armat a la gineta ab cavall alazan calsat del peu dret e mà squerra ab stela al front e blanch al morro. Pres per dos mesos a la dita raó …. XII lliures.

Mossèn Luís Cirera, gentilhome armat a la bastarda ab cavall cubertat de pèl castany calsat dels dos peus derrera …. XVIII lliures.

Mossèn Dionís Miquel, cavaller, pres sous per un scuder seu ab un ginet …. XII lliures.

f. 7r

Mes d'ell mateix per un home armat a la gineta, ab cavall de pèl alazan caslsat de quatre peus e la cara blancha …. XII lliures.

Ítem, ell mateix per altre home armat a la gineta, ab cavall de pèl bayo ab dos peus blancs derrera …. XII lliures.

Bernat Çaplana, de mossèn Johan Aymerich, home armat a la gineta ab cavall castany clar no assenyalat. Per dos mesos …. XII lliures.

Alonso, portuguès, a la gineta ab cavall alazan calsat del peu squerra ab cara blancha …. XII lliures.

Ffrancí Bigot, ab un ginet dayno calsat de tres peus …. XII lliures.

Die jovis III martii:

Johan de Menolos, valencià, home d'armes a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl castany scur, ab una steleta al front. Rebé en Massanet los capsous, VI sous …. XVIII lliures.

Die sabbati .V. martii anno predicto:

Mossèn Johan Aymerich, cavaller, pres sou per un home armat a la bastarda, ab cavall cubertat de pèl morzillo ab dos peus blanchs e ab una stela al front. Pres per dos mesos …. XVIII lliures.

Mes ell mateix pres sou per altre home armat a la gineta, ab cavall de pèl alazan, calsat de tres peus blancs. Pres sous per dos mesos …. XII lliures.

f. 7v

Die octavo martii anno predicto:

Mossèn Ffrancesch Sentjust, armat a la gineta, ab cavall rússio rodado. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Mossèn Ramon de Caldes, donzell, home armat a la gineta, ab cavall castany zayna, ab stela al front. Pres sous per dos mesos …. XII lliures.

Die mercurii nono martii:

Steve Serra, home armat a la gineta ab cavall rússio. Pres sou per dos mesos …. XII lliures.


Die XI martii anno predicto:

Thomas dez Puig, ciutedà, home armat a la gineta, ab cavall de pèl castany clar calsat de dos peus derrera e la cara blancha. Pres per dos mesos …. XII lliures.

Die martis XXII martii anno predicto:

Mossèn Miquel de Montornès, cavaller, home d'armes a la bastarda ab cavall cubertat castany. Pres sou per un mes …. VIIIIº lliures.

Barthomeu Mir, home armat a la gineta, ab cavall castany scuro, ab cara blancha, calsat del peu dret. Pres sous per dos mesos …. XII lliures.

Die mercurii XXIII martii anno predicto:

Mossèn Ffrancí de Marimon, ciutedà, home armat a la bastarda ab cavall cubertat de pèl castany rabicano, ab una stela al front. Pres sou per un mes …. VIIIIº lliures.

f. 8r

Die jovis VII aprilis anno predicto, in villa Granullariorum:

Mossèn Puigmarí, ab lo mateix cavall a la bastarda. Pres per XI jorns, arraó de VI sous lo jorn …. III lliures, VI sous.

Mossèn Amat de Palou, ab un ginet castany, pres per XXIII jorns …. IIII lliures e II sous.

Mossèn Ffrancí de Marimon, ab lo mateix cavall a la gineta, per VII jorns …. I lliura VIII sous.

Mes ell mateix a la bastarda, ab lo mateix cavall, per VII jorns …. II lliures, II sous.

Ffrancí Staper a la gineta, ab lo mateix cavall, per XXII jorns …. IIII lliures VIII sous.

Ell mateix a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XI jorns …. III lliures VI sous.

Jaume Pinell a la gineta, ab lo mateix ginet, per XXII jorns …. IIII lliures VIII sous.

Bastart Soquerrats, per XXIII a la bastarda ab cavall castany calsat de dos peus derrera …. VI lliures XVIII sous.

Mossèn Jaume Vicens, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per VI jorns …. I lliura XVI sous.

Mossèn Coromines, ab lo cavall de mossèn Matheu de Santcliment, per XI jorns …. II lliures IIII sous.

Anthoni Gassó, a la gineta, ab lo mateix ginet, per XI jorns …. II lliures IIII sous.

Mossèn Anthoni de Vilatorta, home d'armes en blanch, ab lo mateix cavall, per XXIII jorns …. VIIII lliures IIII sous.

Ell mateix per un ginet per XIII jorns …. IIII lliures e II sous.

Ell mateix per un home de peu ab lansa per XXIII jorns …. X sous VIII (diners).

Johanot Navarro, de mossèn Requesens, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per V jorns …. I lliura X sous.

Jaume Totesaus, per Ffrancí Oliveres, a la gineta, per V jorns …. I lliura.

Jaume Vidal, de Penedès, a la gineta, ab lo mateix ginet, per XVIIII jorns …. III lliures XVI sous.

Jaume Benet, a la gineta, ab lo mateix ginet, per VIIIIº jorns …. I lliura XVI sous.

Ffrancí Guerau, mercader, a la gineta, per XXII jorns ab lo mateix cavall …. IIII lliures, VIII sous.

(Suma): LXIIII lliures, VIII sous, VIII (diners)

f. 8v

Guillem Pallisser, home d'armes en blanch, ab cavall ensaginat, per XVIIII jorns …. VI lliures XII sous.

N'Offre Rocha, a la gineta, ab lo mateix cavall, per VII jorns …. I lliura VIII sous.

Barthomeu Frigola, e per ell en Pere Bosch, un home ab un ginet per XVIIII jorns …. III lliures XVI sous.

Pere Bosch, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XI jorns …. III lliures VI sous.

Mossèn Bernat Sever Çapila, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XX jorns …. VI lliures.

Mossèn Ffrancí Maymó, a la gineta, ab cavall rússio blanch, per XXIII jorns …. IIII lliures XII sous.

Mossèn Ffrancí Bernat de Planella, ab lo(s) mateixs tres jenets, per XXI jorns …. XII lliures XII sous.

Ffrancí Oller, a la gineta, ab lo mateix ginet, per X jorns …. II lliures.

Mossèn Ayguaviva, a la gineta, ab lo mateix ginet, per VII jorns …. I lliura VIII sous.

Mossèn Ffrancí Guerau de Vallsecha, home d'armes en blanch, ab lo mateix cavall, per XX jorns …. VIII lliures.

Ell mateix per un genet, per XX jorns …. IIII lliures.

Miquel Mas, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per VIIIIº jorns …. II lliures XIIII sous.

Arnau Palau, a la gineta, per XIIII jorns, ab lo mateix cavall …. II lliures XVI sous.

Pere Artús, ab lo mateix ginet, per VIIIIº jorns, I lliura XVI sous.

Johan Spartí, ab lo mateix ginet, per V jorns …. I lliura.

Perot Mediona, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XIIII jorns …. IIII lliures IIII sous.

(Suma): LXVII lliures IIII sous.

f. 9r

Jauma Costa, de mossèn Bisbal de Cunit, ab un jenet per VII jorns …. I lliura VIII sous.

Mossèn Bernat Terré, cavaller, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per VII jorns …. I lliura XVI sous.

Ell mateix, per altre cavall a la bastarda per VII jorns …. I lliura XVI sous.

Mes ell mateix, per un jenet per VII jorns …. I lliura, IIII sous.

Mossèn Bernat Terré, per un ginet de mossèn Durall, per XIIII jorns …. II lliures XVI sous.

Thomàs Miquel dez Puig, a la gineta, ab cavall alazan calsat del peu del cavalcador. Pres per XXIII jorns …. IIII lliures XII sous.

Pere Roig, a la gineta, ab lo mateix cavall, per X jorns …. II lliures.

Ell mateix per altre ginet per X jorns …. II lliures.

Mossèn Jerònim Montbuy, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XX jorns …. VI lliures.

Mossèn Bernat Dusay, a la bastarda, ab lo mateix cavall, pres per XXIII jorns …. VI lliures XVIII sous.

Mossèn Miquel de Montornès, per un ginet per X jorns …. II lliures.

Ell mateix, a la bastarda, per VIII jorns …. II lliures VIII sous.

Mossèn Miquel Torres, a la gineta, per VIIII jorns …. I lliura XVI sous.

Lo Bastart Soquerrats, per un ginet […] XXII jorns …. IIII lliures VIII sous.

Johan Munyoç, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XIII jorns …. III lliures XVIII sous.

Guerau de Vallsecha, a la bastarda, ab lo mateix cavall, per XXIII jorns …. VI lliures XVIIIº sous.

Ell mateix per un ginet per XXIII jorns …. IIII lliures XII sous.

Galçeran Colom, a la gineta, ab cavall castany, per XXIII jorns …. IIII lliures XII sous.


Uns fulls més tard:

Die jovis XXIIII martii anno predicto:

Mossèn Johan Aymerich, cavaller, home armat a la gineta, ab cavall. Pres sou per un mes …. VI lliures.

El document 'AHCB, Consellers, Política i Guerra, 1C.III-3, doc. 134', localitzat per Sarobe a l'Arxiu Històric de la Ciutat, parla del reclutament de les tropes a cavall de Barcelona que anaren a sufocar la revolta remença. El text recull dos moments: el primer, del 7 de febrer al 22-24 de març, quan la host surt de Barcelona per escometre els remences que atacaven Llerona. El segon, és el 7 d'abril, a Granollers, on es procedeix a la paga per més dies per als integrants de la cavalleria, ja amb vista a la persecució dels pagesos foragitats.


La campanya
El 20 de gener de 1485 fou posada la bandera a la finestra de la Casa de la Ciutat i començà l'allistament de la gent de guerra que havia anar a l'encontre dels pagesos. A conseqüència de l'assalt dels pagesos comandats per Pere Joan Sala contra Granollers (3 de febrer), el municipi es decantà per l'acció directa, reclutà noves forces i decretà la sortida d'una host. Això fou concretat l'1 de març de 1485, al tenir notícies del setge del castell de Sentmenat per bandes de remences; de moment no sortí la bandera de Barcelona. La host, composada principalment de cavalleria, aconseguí alguns èxits contra els pagesos, aixecant el setge de Sentmenat i expulsant a l'enemic de Granollers (1-10 de març).

Davant la imminència d'un compromís auspiciat per Ferran el Catòlic, els consellers de Barcelona cregueren que havien de donar un últim cop d'efecte contra uns revoltats que segons ells havien traspassat tots els límits de la decència, el 13 de març tragueren la bandera de la finestra i la baixaren al carrer, portada per en Francí Guerau de Vallseca. El Dietari de la Generalitat en dóna comptada notícia: "E portave la bandera mossèn Ffrancesch Guerau de Vallsecca, ciutadà, tot armat en blanch sus hun cavall ben encubertat".

La partida de la host es demorà uns dies per la intromissió de les autoritats reials, que volien romandre neutrals davant del conflicte i esperaven la resolució de Ferran II; tanmateix, a l'arribar notícia del setge de Mataró pels pagesos, el mateix lloctinent demanà la partida immediata d'una expedició. Aquesta sortí el 22 de març, comandada pel conseller en cap, Jaume Destorrent, amb dos-cents cavalls i tres-cents infants; entre els personatges notables es trobaven els bisbes d'Urgell i Vic i multitud de cavallers, donzells i ciutadans honrats. El 24 trabaren combat amb els remences a Llerona; foren cent homes a cavall al comandament de Jaume Destorrent els que s'adelantaren des de Montcada, amb l'ensenya de la ciutat, seguits de la resta de la host. Arribaren just a punt a Llerona, quan els pagesos calaven foc a l'església on s'havien refugiat els defensors; amb una gran càrrega de cavalleria desorganitzaren els nou-cents o mil remences que es trobaven a la població, els feren posar en fuga i en captivaren molts, entre ells el cabdill Pere Joan Sala. "L'envestida dels barcelonins fou ràpida i furiosa". Després de pentinar el territori a la recerca de remences dispersos, Jaume Destorrent i el seu abanderat En Vallseca tornaren a Barcelona el 4 de maig, essent felicitats efusivament pel Consell de Cent.

El document
El document (AHCB, Consellers, Política i Guerra, 1C.III-3, doc. 134) parla del reclutament de les tropes a cavall de Barcelona que anaren a sufocar la revolta remença.

El document recull dos moments: el primer (folis 1r-7v), del 7 de febrer al 22-24 de març, quan la host surt de Barcelona per escometre els remences que atacaven Llerona. Durant aquells dies es recluten homes a cavall i se'ls paga una soldada de dos mesos segons el seu armament. El segon moment (folis 8r-9r), és el 7 d'abril, a Granollers, on es procedeix a la paga per més dies per als integrants de la cavalleria, ja amb vistes a la persecució dels pagesos foragitats. Aquests són els homes que parteixen aquell dia de la vila per anar a Hostalric, i després a l'Empordà i la Muntanya, amb l'infant Enric.

Degué existir una llista igual per als homes a peu, que no s'ha conservat. Així mateix, la llista no comprèn tots els homes a cavall de la host, només els que foren pagats pel municipi.

Per a l'allistament es procedia de la següent manera: Els interessats es presentaven a la taula on era avaluat l'armament que aportaven. Aquest armament podia ser:

1. Arnès blanc [arnès metàl·lic complet i tancat] amb llança grossa. Cavall encubertat.
2. A la bastarda [arnès metàl·lic amb menor grau de protecció]. Cavall encubertat.
3. A la geneta [armadura lleugera, com ara cota de malles]. El cavall no porta proteccions.

Segons la categoria del seu armament el reclutat rebria 12, 9 o 6 lliures per mes.

A més a més, cada reclutat havia de portar un cavall escaient a la seva categoria de combatent. Els cavalls eren avaluats per persones amb coneixements de menescalia, l'individu només podia ser allistat si el cavall era bo per a la guerra. En la llista s'anotava l'aspecte del cavall, perquè es pogués comprovar (en revistes posteriors) si l'home d'armes havia portat a la campanya la mateixa bèstia que havia declarat. Substituir el cavall declarat per un altre d'inferior categoria podia comportar la pèrdua del sou.

Per al reconeixement del cavall hom solia anotar el color del pelatge: tordillo [mesclat de blanc i negre], castany, blanc, russio, rodat [taques rodonenques i més fosques que la resta del pèl], fanero, zayno, rabicano, castany jayna, baio [grogenc, amb la crin i cua negres], mostart, etcètera; i les possibles marques que tingués (cara blanca, morro blanc, estel blanc al front, taques, potes blanques [calçat de blanc]. Possiblement, l'ús de tants mots estranys com fanero, rabicano o tordillo ve donat per la categorització continguda en algun manual de menescalia castellà, o potser del Llibre de Menescalia, de Manuel Díez, que s'inspira en aquells.

Els allistats són tant nobles (cavallers i donzells) com membres del patriciat urbà (ciutadans honrats), i també menestrals de la ciutat (hi ha un carnisser, un barreter, un moler, un tintorer, un mercader i un barber). A vegades un noble o un patrici aporta soldats del seu seguici o família, però ell mateix no s'allista per anar de campanya. Sovint, el principal allistat, que s'arma de blanc o a la bastarda, es fa acompanyar d'alguns homes a la geneta, i a vegades es diu que són els seus escuders. Només un combatent no porta cavall, un home d'armes de Joan de Vilatorta, que porta una llança llarga i una maça, i cobra al mes 2 lliures.

La categoria d'armament no sempre és indicativa de la categoria social, hi trobem cavallers armats a la geneta, mentre que algun menestral és armat a la bastarda. Els pocs arnesos blancs els trobem en més nombre entre els ciutadans honrats que no entre els nobles o cavallers, prova de l'alt nivell econòmic d'algunes famílies barcelonines.

En total, hi ha el següent nombre de combatents:

• Arnès blanc: 4
• A la bastarda: 34
• A la geneta: 52
• A peu: 1
• Hi ha també tres personatges especials: un secretari del capità, que munta un rossí i cobra sou de genet, i dos trompetes, que també cobren com a genet.

En total tenim 94 persones, que concordarien grosso modo amb els 100 combatents barcelonins que s'adelantaren per escometre els remences a Llerona. Val a dir que, tot i formar part de la host barcelonina, no tots són de la ciutat, hi ha catalans del Vallès, de Sant Boi i de Puigcerdà. De la resta de la Corona, només hi ha un valencià. D'estrangers tenim un navarrès, un portuguès i un castellà. També es parla d'un ginet sart, però més aviat sembla que sigui un cavall sard per muntar a la geneta.

En la segona part del document notem alguns canvis en la host:

• Arnès blanc: 3
• A la bastarda: 17
• A la geneta: 35
• A peu: 1

Resulta obvi que després de Llerona la host disminuí, no tant pel nombre de baixes (que fou negligible) sinó perquè hom considerà que la seva contribució a la campanya ja havia finalitzat. Fins i tot, no tots els homes presents estan en la primera llista, trobem la reincorporació de nous combatents. Aquest serien els elements que es dedicarien a la persecució dels pagesos fugits després de la derrota (per entendre en castiguar e reposar los fets dels pagesos).

És cert, com es diu, que les guerres remences van ser la primera revolta pagesa que va triomfar a Europa?
Primer caldria conèixer què entenem per revolta pagesa, atès que en totes les guerres civils que hi ha a Europa al segle XV es barregen factors de conflicte social. En segon lloc, els objectius cercats per la primera i la segona guerra remença no eren els mateixos: la primera tenia com a objectiu reformar el marc feudal, mentre que la segona aspirava a enderrocar-lo. El que queda clar, però, és que la revolta pagesa armada com a tal va fracassar, atès que l'alçament de 1462 de Verntallat no va assolir cap dels seus objectius, i la de Pere Joan Sala de 1484 va ser militarment esclafada.

Llavors, quina va ser la seva aportació?
Possiblement el major èxit no va venir de les armes, sinó de la construcció d'un discurs contrari als mals usos amb arguments jurídics ben fonamentats i de la capacitat organitzativa i econòmica demostrada pels remences al llarg del segle XV.

Quins paral·lelismes internacionals va tenir la revolta catalana?
Com ja hem dit, revoltes pageses n'hi ha arreu d'Europa durant tot el segle XV i començaments del XVI, moltes de les quals molt mal conegudes. Però la de 1381 a Anglaterra presenta moltes similituds amb el moviment remença tant en els objectius com en l'abast: una revolta general pagesa que es dirigeix cap a Londres amb l'objectiu de guanyar-se el rei per reformar el règim senyorial. També, més endavant, la guerra pagesa d'Alemanya de 1525 presenta trets comuns amb el moviment remença radical. Cal, de tota manera, subratllar que les revoltes remences tenen una característica que no es troba pràcticament a cap altre lloc: no tenen un discurs religiós heterodox, com si que tindran a Anglaterra, Bohèmia o Alemanya, per exemple.

Sovint es diu que la sentència de Guadalupe va donar la llibertat als pagesos. És cert?
La sentència arbitral de Guadalupe va suposar la possibilitat de redimir, o sigui, pagar, a canvi de l'abolició dels mals usos. No tots els pagesos van poder satisfer les quantitats acordades. Si per llibertat s'entén la possibilitat d'abandonar un feu sense haver de satisfer diners al senyor… De fet, la sentència va significar la restauració d'un sistema feudal que s'havia vist seriosament amenaçat.

Per tant, devien ser moltes les coses que van quedar al tinter…
Van quedar al tinter aspectes clau que integraven l'imaginari i el quadre de reivindicació i lluita de l'ala radical del moviment. Aquesta es plantejava la supressió del feudalisme, l'existència d'un món sense senyors. La idea força era la de deixar clar que no sempre hi havia hagut nobles: quan Adam cavava i Eva filava, on era el senyor? De l'objectiu final dels homes de Pere Joan Sala a la sentència de 1486 hi ha un abisme.

Els pagesos van acceptar una sentència tan decebedora? 
La revolta va persistir d'una forma larvada. Als pagesos els era prohibida l'entrada a determinades viles i ciutats, i algunes accions imputades a "bandolers" foren obra de remences exaltats. Un episodi de gran càrrega simbòlica: el desembre de 1492 un remença de Canyamars, Joan, va estar a punt de matar el rei Ferran a Barcelona.

Quan va arribar la llibertat plena per als pagesos?
La llibertat plena és al segle XIX, amb l'abolició del feudalisme. Ara bé, en un marc econòmic i polític opressiu, que lliga directament amb la deriva carlista de molts pagesos catalans. Els pagesos es podien morir, lliurement, de gana. Després vindria la lluita per la propietat de la terra treballada…