El 15 d'octubre de 1940, Lluís Companys es convertia en l’únic president europeu escollit democràticament que moria afusellat durant el segle XX. Després d'un consell de guerra sense garanties en què va haver d'escoltar mentides i calúmnies sobre la seva vida privada, Companys va ser condemnat "como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar a la Muerte”.

Companys va morir sense saber res del seu fill Lluïset, que patia esquizofrènia aguda i que havia desaparegut durant un trasllat del sanatori francès on estava ingressat. El van trobar després de l'afusellament del seu pare i se'n va fer càrrec l'esposa del president, Carme Ballester (la Carme que s'esmenta a la carta). Ballester estava amb Companys el dia que va ser arrestat pels alemanys a la casa de La Baule (la Bretanya francesa), on vivien, el 13 d'agost de 1940. Abans de morir, Lluís Companys va escriure una carta a la seva filla Maria, unes paraules que transcrivim (literalment) a continuació. També publiquem un PDF del document: no és l'original, aquest es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya (codi ANC. Fons Lluís Companys (Núm. 1-651, T-44).

La carta

"Sra. Maria Companys de Gally,

Estimada filla meva, neneta meva: A la vetlla del consell de guerra t'escric aquestes ratlles que confiaré si me es possible a la meva germana Ramoneta.

Filla meva no ploris ni t'entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Te deix-ho un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la qual donaré gracies a Deu, i dignificarà la meva humil persona.

He escrit tambe a la Carme i entregaré a la Ramoneta si puc, ó li comunicaré verbalment les meves ultimes recomenacions. Te demano que estimis a la Carme i ella a tu, i que el meu record us ajunti encara mes. Aixo t'ho demano especialment.

No se res del meu fill, el teu germa; ni si ha estat possible comunicarme ni rebre noves de la Carme, que va quedar a França dolorida i malalta.

Filla meva, a la que sempre he estimat tant: ensenya al teu fill a recordar i estimar la memoria del seu padri.

No ploris. Compren que amb aquesta mort el meu nom, que es el teu, queda mes dignificat. T'ens una familia, un fill, un hogar i segueix serenament el teu cami.

Reb, filla del meu cor, la benedicció i l'ultim bes del teu pare

Lluis.

Hector: Fes ditxosa a la meva filla, com se mereix per lo molt que t'estima."